Poema irregular

Un relat de: Fifo

Poema irregular

En paraules masoveres:

Al vermell li diuen roig,
a l'escombra, granera.
El llangardaix és un fardatxo,
i el ramat és la rabera.

El cuc és una furga,
el be és un corder,
l'atuell és una engerra
i el xafarder un sorier.

Les patates són pataques,
les mongetes, fesols,
el bacallà, abadeixo.
La llum d'oli, és un cressol.

L'arada és la xeruga,
la galleda, un poval,
el càntir, una marraixa,
la rama seca, un tarranc.
I si s'ha quedat dalt de l'abre,
aleshores un burxanc.

El blat de moro és panís,
el cotó fluix és cotó-amb-pèl,
i el que està en pilotes,
s'ha quedat de pèl a pèl.

El malalt està dolent,
el dolent és un ruïn .
Un globus és un bufa,
i el mirall és un espill.

Una persona gran és el tio,
al tio li diuen oncle.
Rentar el plats, és escurar,
i agafar olives del terra
allà en diuen plegar.


Les mitges són unes calces,
les calces són els calçons.
El rusc d'abelles es un baso,
i els escorpins són escurçons.

La guineu és la rabosa,
la pendent, una costera,
la poma, una massana,
i dir "almenys" es diu "sis-que-ra".

Qui no presta atenció és un taboll.
Unitat de mida, varsella,
i vent de dalt amb arabogues,
es la bardissa o doron don.

Una bufetada és una tamborinada,
el que es fa pesat, un corromput,
la mentida, una parallofa,
i per dir doncs, en diuen pus.

Tenim que acabar el poema
no ha de fer-se pesat.
En aquest hi han les paraules
que em burxaven dintre el cap.
Poc a poc en cercarem altres
per anar omplin el sac.

Mira si era corromput
pus per dir una parallofa
una tamborinada ha rebut.
I així acabaria l'estrofa,
I aquest poema.

Fifo -

Comentaris

  • Gracies per el comentari[Ofensiu]
    Fifo | 25-07-2008

    Tens tota la raò, em passa a sovint que vull dir tantes coses, que no se tallar a temps. El final tindria que estar mes arrodonit. Com dia aquell, fen i des-fen apren l'aprenent. Gracies la sugerencia es positiva . Fifo

  • Bona idea![Ofensiu]
    drocera | 25-07-2008 | Valoració: 8

    M'ha agradat molt el principi, ja que les primeres estrofes tenen molta musicalitat. Jugues amb les paraules, i totes tenen gràcia.

    Després se'm fa més pesat. en la meva opinió, el poema és massa llarg, i el final no m'acaba de fer el pes. Per mi seria perfecte si tingués la meitat d'extensió.

    En tot cas, és una idea genial.


    A reveure.

  • Gracies Silent [Ofensiu]
    Fifo | 25-07-2008

    Si has llegit "Una vocaciò frustada" veuras que intento "tocar" la guitarra un altre cop. Així que si escrius mùsica per aquest poema fes-lo arribar al meu correu electronic. Gracies. Fifose

  • Fa per una cançó.[Ofensiu]
    Silent | 25-07-2008

    Amb el teu permís,
    prenc la guitarra i com un joc, canto els mots, tots.

  • M'encanta[Ofensiu]
    Loira | 21-07-2008 | Valoració: 9

    Em fa somriure veure com jugues amb les paraules,
    una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Fifo

Fifo

54 Relats

118 Comentaris

41958 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Naixcut el 1941 a Mas de Barberans (Mon tsià), he viscut quasi sempre a Bcn.
Graduat Social i Tecnic informatic des de 1968, estic gaudin d'un descans en el treball actiu, aprofitan-lo per escriure vivencies i sentiments en forma de relats i poemes.


fifoaika@gmail.com