Potser en un univers paral·lel

Si en Joan hagués dit adéu a la Maria aquella tarda quan va plegar de la feina, aquesta hauria marxat de l'oficina amb una rialla d'orella a orella. En comptes de caminar capficada cap a casa, hauria passejat amb pas lleuger pels carrers plens de gent. Hauria pujat el volum del reproductor de música fins al màxim, i a tothom a qui hagués trobat pel camí, li hagués regalat el millor dels seus somriures. Hauria esquivat els vellets al ritme de la música i hauria travessat el carrer sense mirar el semàfor i no hagués arribat a casa a les set, com cada tarda. L'hauria atropellat en Ramon amb el seu Mercedes nou de trinca.

En Ramon hagués parat el cotxe enmig del carrer i hagués trucat al 112 mentre s'excusava dient que el semàfor estava vermell. S'hagués quedat amb la Maria esperant l'ambulància. La noia estaria bé, semblava que només tenia un petit cop al cap i els genolls pelats. En Ramon li hauria donat conversa per tranquil·litzar-la, hauria sabut que la Maria treballava en una gran mútua d'assegurances situada a prop de Plaça Espanya, just al costat de casa els seva. L'ambulància hauria tardat vint minuts fantàstics, en que ells dos s'haguessin explicat els seus mals de cap i els seus mals d'amors. En Ramon hagués seguit a l'ambulància fins a l'hospital, s'hauria esperat tres hores a la sala d'espera, entre nens plorant i senyores grans queixant-se, mentre la seva dona el trucava una i altra vegada. La Maria hauria sortit amb un braç embenat i un parell de punts en una cella. L'hauria acompanyat a casa amb el seu cotxe, ella hauria notat la suavitat dels seients de pell d'aquella joia automobilística, i en arribar li hauria donat el seu número de telèfon per si algun dia li venia de gust anar a fer un cafè. I en aquell precís moment en que li mirava el cul quan baixava del cotxe, hauria tornat a enamorar-se, com fa tants anys va fer amb la Marta.

Però en comptes d'això, en Ramon no va atropellar a la Maria. Va tornar a casa, content perquè arribava dues hores abans i sorprendria a la Marta amb una capsa de bombons i un bonic ram de roses vermelles. Pujant per l'ascensor va aprofitar per arreglar-se els quatre cabells del cerrell i comprovar que les aixelles no li feien pudor de suat. Va obrir la porta silenciosament, va travessar el passadís de puntetes i en arribar al menjador es va trobar unes calcetes roses tirades damunt el sofà. Li va semblar que aquelles calces no eren de la seva dona. Espantat es va dirigir cap a la seva habitació, pel camí es va trobar uns sostenidors també roses i una samarreta que li resultava familiar. En obrir la porta de l'habitació va poder observar l'esquena suada de la Marta botant salvatgement sobre el cos nu de l'estimada germana d'en Ramon.

La Marta hagués pogut fer l'amor tota la tarda amb la Núria. I mentre es fumaven el cigarret de la mitja part, la Núria li hauria demanat que deixés el seu germà i anés a viure amb ella. Hauria acceptat, una mica espantada, però molt il·lusionada. S'haurien acabat el cigarret i haurien continuat amb l'exercici físic fins a les vuit. La Núria hagués marxa, ella l'hauria acomiadat amb un dolç petó, s'hauria dutxat i s'hauria posat la bata. En veure que s'acostaven les nou i el seu home no arribava, l'hauria trucat, nerviosa, un parell o tres de vegades. Ell no hauria donat senyals de vida fins a quarts d'onze, quan hagués arribat amb un ram de roses aixafades i una capsa de bombons. I llavors hauria agafat forces i li hauria dit que marxava aquella mateixa nit.

La Núria hagués marxat de casa del seu germà a les vuit, encara sentiria el gust de la Marta entre les seves dents. Hauria anat a la botiga de queviures del senyor Antoni, i hagués comprat dos parells de tomàquets, un paquet de tofu, un paquet de tallarines de cinc-cents grams, quatre pomes i quatre peres i una ampolla de vi blanc. Hauria deixat propina al senyor Antoni i hagués anat cap a casa. A la porta de casa s'hauria trobat a en Joan, aquell veí tant pesat que li anava al darrera. Ell s'hauria ofert a pujar-li la compra fins al segon pis i ella hauria acceptat amb un fals somriure. En arribar al segon pis li hauria donat les gracies ràpidament i li hauria tancat la porta davant dels morros. S'hauria estirat al sofà pensant com seria la seva vida amb la Marta

Però en Joan va marxar sense dir res.