Detall intervenció

RE: Et posaré un exemple...

Intervenció de: drocera | 01-02-2009


Gràcies. Suposo que ho he entès millor. :-)


Respostes

  • M'has de donar l'adreça per enviar-te el pernil...
    Jere Soler G | 01/02/2009 a les 13:39

    ... que amable, Copèrnic, m'has fet posar vermell i tot. Hi ha uns quants autors del web que tenen relats plens de poesia. Ara mateix em ve al cap l'Allan Lee i la Quetzcoatl, però n'hi ha més i molt bons.
    A mi dels consagrats m'agrada molt Agustí Bartra, Montserrat Roig, Virginia Wolf (les ones). Fins i tot hi ha algun relat minimalista de Carver que per la seva austeritat evoca un lirisme sublim.
    Bon diumenge!
  • No sé si ho acabo d'entendre
    drocera | 01/02/2009 a les 19:04

    Perdoneu la meva incultura (i més, la meva impertinència), però no acabo d'entendre què és això del lirisme. Bé, ho entenc, però superficialment.
    Fa referència a la bellesa "inherent" que Pla busca a les coses? Monzó hi xoca pel seu "pragmatisme", quasi ironia?

    Ja sé que heu posat la definició i tot, però de debò que no m'atreveixo a respondre (i potser tampoc sabria la resposta) perquè no veig ben bé a què et refereixes amb "lirisme".

    Per a què ho entengui... Kafka té lirisme? O Simenon?
    • Et posaré un exemple...
      copernic | 01/02/2009 a les 19:17

      Josep Pla - El quadern gris

      14-8-19 Josep Pla agafa el tren a Barcelona per anar a Palafrugell a celebrar el sant de la seva mare, l'endemà. Quan el comboi passa per Girona escriu:

      "A través dels ferros del pont apareixen les llums dels pisos de la corba de l'Onyar. Es veu una esquifida coloraina lumínica sobre l'aigua grassa i macilenta: Un riell d'or fos, de color de mel. Sobre un pont que és llunyà crepita un arc voltaic: L'espasme de claror blanca sembla il·luminar vagament el campanar de Sant Feliu. El pont passa avall i sobre la finestreta apareix ara el barri de San Pere de Galligants, que sembla penjat sota la massa vagament formulada de la Catedral. Les llums de Sant Pere són com en els anys passats, les més melangioses i grogues -d'un groc oliós i ranci- de la ciutat. És una llum que sembla inseparable de les velles pedres, de l'escrostonament pobre i suat de l'habitacle. Quants records! Veig la passarel·la de fusta que utilitzàvem per a passar el riu, l'aigua dels estanyols marginals, esquitxats per la misèrrima llum urbana. Dins el soroll estrepitós del tren sento a l'orella el cant de les granotes, el vent entre les canyes esquifides, les notes d'un manubri llunyà, un petit tremolor de lluna sobre les aigües aturades. Però el tren passa i tot fuig enrere, en la vaguetat inextricable del passat".

      És difícil definir el lirisme però aquest fragment (en Pla en té molts com el present) és per a treure's el barret. Salutacions des de Girona!

      • RE: Et posaré un exemple...
        drocera | 01/02/2009 a les 19:53

        Gràcies. Suposo que ho he entès millor. :-)

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.