Versió original

Com va la versió original del relat de la teva vida?

Serà finalment una trilogia?

M'ha agradat molt aquest relat, Raquel!

Núria

PS: L'he vist a l'editora destaca. M'alegro d'haver clicat el títol!

Un relat maquíssim des de molts punts de vista. M'ha entusiasmat com converteixes la teva vida en guió, molt original, innovador, directe. A mi també m'agraden els clàssics no només en cinema, sinó també en literatura i en música.

El teu relat podria ser ben bé tot un homenatge al gran Otis Redding i al seu gran èxit Sitting on the Dock of the Bay.

Música i cinema un gran cokctel, sí senyor!

Sittin' in the morning sun
I'll be sittin' when the evening comes
Watching the ships roll in
Then I watch 'em roll away again, yeah
I'm sittin' on the dock of the bay
Watching the tide roll away
Ooh, I'm just sittin' on the dock of the bay wastin' time


hmmmhmmmhhhmmmmh


S.

per entrar a una comunitat de relataires. L'enllaç de la narrativa amb el cinema (cosins germans) avui dia sembla inevitable (i enriquidora!) per a les ments inquietes per eixamplar les possibilitats de la narrativa. A mi també m'agrada imaginar-me, quan escric, escenes en un pla fotogràfic, cinematogràfic, o fins i tot de posta en escena teatral: l'escenografia, la llum, el pla de la toma, el focus de càmara... escriure és el mateix, crear un ambient, un espai, una focalització cap a un detall o personatge o crear un silenci rera una banda sonora.
Sobretot m'ha agradat la metàfora (ho és?) de que aquest sigui un relat de presentació, d'obertura, de preàmbul, de pròleg... ben curt i amb la imatge de l'horitzó ben potent al fons, visualitzem unes perspectives ben obertes àmplies. Capbussar-se nua a l'aigua, la segona metàfora despullar-se i deixar-se anar. Tot això és escriure: despullar-se de tòpics, capbussar-se en un món de paraules, crear nous horitzons quimèrics.
Fa dies que et vèia a la pàgina d'inici com a destacada, i avui m'han comentat que era el teu primer (i fins ara únic) relat: no a gaire gent se li destaca el seu primer relat! L'enhorabona, doncs, i benvinguda.

atram.

No està gens malament el teu relat... Jo li trobaria algunes mancances, però res és perfecte.

El relat de la teva pròpia vida... Molta gent s'animaria a fer-lo. Encara que fos només per egolatria.

Jo mateix em faria un relat de la meva vida amb molt de gust, bé, almenys si els meus ciberenemics no m'anessin a fer la punyeta...

Veig que tens una puntuació de 8,4... Només dos dècimes per sota de mi. Està bastant bé. I més de sis comentaris per relat, enhorabona...

Segueix així.

Una abraçada!!

PD: ¿La dona del teu relat, ets tu mateix o una actriu? Només curiositat...

Comença l'acció...

ja no es possible no haver-se-hi llençat.
La vida es completament imprevisible i l'acció te sempre repercussió encara que sigui imperceptible a certs nivells.

No tinc per costum valorar, però ja que arrenques fort, bé i destacada, segur que no t'ho esparaves ( o si?) be et merèixes que sigui am una "valoraciò" més alta que un vuit ( sona com buit no?)

T'imagino somrient amb un somriure tan trapella i maco com la Hepurn que encapsala la teva pressentació.

Sempre m'ha semblat que lletres o ciències es en el fons com preguntar-se, si estimes més el pare o la mare.

Tot es qëstió de desitg. El meu desitg no es veure com acava la pel.lícula, si no fruïrla, lenta i plenament. Des de l'espectador a l'últim títol de crèdit.

Benvinguda i a rellegir!

Ja m´agradat el comenÇament, en aquesta
segur que no em dormiré, la música, el mar,
te bona pinta.......

M'agrada el cine, i també la fotografia, i també un bon llibre, com tu dius... i m'agrada el guió que has escrit (fins i tot m'has donat alguna idea...)

Enhorabona pel relat!

Gràcies pels teus comentaris, Qu1MiCa!

M'alegro que t'hagis passat al bàndol dels que exposen els seus pensaments, les seves idees o les seves pel·lícules aquí.

Quan continuarà la teva història?
O ho deixaràs en un curtmetratge? :(


Fins aviat!

...fet gràcia la teva biografia primer de tot perquè aquí tens una altra estudiant de química i en segon lloc perquè agradan-te el cinema aquest és un text que et ve pintat.
Seguiré descobrin-te
Una abraçada

M'ha agradat descobrir-te i més amb aquesta original i fresca biografia. Només una recomanació de puntuació:

"No hi ha guió previ, ni actors secundaris; doncs tots ells són principals."

Per la resta: genial!


Sol_ixent

En això m'has fet pensar. Tots dos tenen aquesta mena d'aire: no passa res. O quasi res. No hi ha secundaris: tots són principals. Però a partir d'aquí tot és possible.
El guió, però, sí que hi és: el que passa és que no el podem predir, perquè això no és Hollywood. L'acció entra lentament però amb una potència inesperada. El/la protagonista es trasbalsa, creua deserts i inferns. Si se'n surt o no ja és una altra història.

En aquests casos, però no hi ha el Reding. Com a màxim, en alguna seqüència, el/la protagonista l'escolta en una vella ràdio, en un radio-casset atrotinat. O potser a l'aparell d'un cotxe que travessa una nit estalada per una carretera desconeguda, a la recerca del destí. Potsr és de nit. Potser el cotxe, a la fi, s'atura davant d'una casa a les fosques.

Un piano repeteix una nota.

o millor quatre q, gairebé m'obliguen a deixar-te un comentari.
Primera, el cinema, una de les meves passions, segona, el gran Otis Redding (al cel sigui) i tercera la meravellosa Audrey Hepburn.
La quarta és que la història que (no) expliques m'ha agradat. Una bona entrada a RC, sí senyor!

ens veiem per aquí, i com diu en Maurici, passat pel fòrum!

manel

...doncs a mi m'agradaria veure-la!

Continuarà...???

Benvingut/da a RC, una forta abraçada!

És que se l'ha de dur cap on un vol que vagi.
Sí, sovint la vida ens sembla un teatre, una pel·lícula...però no hem d'oblidar que nosaltres som a la vegada directors i protagonistes. Bon relat, però que sigui el primer de mooolts més ehh!

BeNViNguDa a RC!!!

BoditA