La liquiditat de les paraules

Un relat de: drocera

- Bé, en realitat m'és igual el contingut del seu discurs.

- De debò? No ho entenc...

- Dius que aquest és un home il·lustrat, que parla bé i pausadament; s'expressa com un orador i les seves argumentacions sempre estan ben fonamentades, contrastades. Ell mateix es contradiu momentàniament, per mostrar que ja ha examinat totes les opcions i exposar, finalment, aquella que creu més encertada, més sàvia.

- Sí. Precisament per això...

- Aquest home no dubta.

- No dubta? Què voleu dir?

- No és, potser, un mercenari o un invasor. No és una persona ruda que maltracti l'adversari, però constantment el menysprea, l'ofèn amb la seva retòrica prepotent. No dóna lloc al dubte. Els seus diàlegs no són converses, són exposicions del seu saber inaccessible i absolut. I així no deixa ni tan sols dubtar al seu interlocutor, no li dóna aquest dret i plaer.

- I aleshores, què proposeu?

- No ho sé. Potser l'hauríem d'eliminar.

- Eliminar-lo?

- Sí.

- Com? L'assassinem?

- Per exemple. O el podem, simplement, executar.

- Qui ho farà?

- Pots fer-ho tu mateix, si t'hi avens.

- I si dubto? I si quan el tinc davant, estabornit, i haig de saltar-li al damunt per robar-li l'alè per sempre més, quan hagi d'enfonsar-li la daga en la seva flàccida carn d'home adormit i indefens; si aleshores dubto, què?

- Dubtar? Dubta tan com vulguis. Però en acabat mata'l.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de drocera

drocera

61 Relats

93 Comentaris

65889 Lectures

Valoració de l'autor: 8.62

Biografia:
***

Avui renego dels dies en què em queixava de viure sense pena ni glòria -diu aquell qui està trist.


***

Inspirat en nanorelats, el conte més curt del món:
"For sale: baby shoes, never worn"
de Ernest Hemingway.

***


d: