Detall intervenció

3 Animals A l’Estació Em Volen Fer Perdre El Tren Que Em Durà Molt Més Lluny

Intervenció de: Bruixot | 06-02-2012



Est Peu Dret
Clou Poc
Meu
Gat

Pou Gent Mag
Glop Dret
Bub
Gos

Cau Troc Venc
Coc Trau
Piu
Au

Viu Pren Tren
Jau Pic
Ronc
Jo


Respostes

  • Cita a l'estació
    magalo | 01/02/2012 a les 19:04

    Una cita a l’estació
    coberts els ulls de nostàlgia
    tu i jo antics passatgers
    que van oblidar un amor
    en un banc d’alguna andana

    Un bitllet que vam perdre
    no varem saber perquè
    i en grisos i gèlids dies
    que el cor bessa solitud
    alguns bocins reapareixen
    com flocs escampant records

    Els sentiments que ens movien
    no van pujar mai al tren
    parats com l’antic rellotge
    d’aquella sala d’espera
    sense dur cap equipatge
    ni veure cap revisor

    T’esperaré allà on la gent
    s’entrebanca amb els seus somnis
    on els baüls siguin plens
    i encimbellats d’il•lusions
    t’esperaré per si vens
    amb l’últim tren a la cita
    i el teu trajecte faré
    fins la darrera estació.

  • Intempèrie
    Xantalam | 05/02/2012 a les 00:13

    ...i respons al vertigen del buit
    reiterant el gest de la paraula
    arrupida en el clot del temps.
    L’estació s’afona, no hi ha refugis
    a la intempèrie del cos, ni destins
    que no siguin ficticis. Em desvetllen
    els trens de mitjanit, i el vent
    indolent en les planures d’ombra.
    Qui ha escampat la veu
    en aquest filat d’espines?
    Qui ha estès miralls infinits
    sobre l’ànsia dels homes?
    I qui roman, en l’exili del món,
    amb la paraula-flor entre les mans plegades?
  • Hipòtesis
    deòmises | 06/02/2012 a les 04:02

    And then simply to wait. As if the first word
    comes only after the last, after a life
    of waiting for the word

    that was lost

    [I llavors simplement esperar. Com si la primera paraula
    vingués només després de l'última, després d'una vida
    d'esperar la paraula

    perduda]


    Paul AUSTER (Trad.: Jordi Casellas Guitart)




    Un tren que tragina tràngols per una tartera de tristesa
    (I si les busques del rellotge avui fossin immobilitat
    I no marquessin l'hora del comiat, quan els llavis i el lli
    Busquen, ensems, el bes i la llàgrima, la galta i l'adéu?

    I si l'andana, plena a vessar de cridòria, esdevingués el camí
    Que ens ha de dur de nou a la llar i al jaç, a taula, on el plat
    Fumeja i la conversa creix, on el que és meu també és teu?

    I si el linòleum del vestíbul, grisa rutina, s'obrís de bat a bat
    I hi aparegués la sínia i el pou, la plaça del poble i el balancí,
    Que no admet maletes ni la teva marxa ni una estança breu?

    I si la via apropés la llunyania i el destí deixés de ser verí
    Per a nosaltres que pretenem viure en harmonia i tranquil·litat
    I sentir com l'esperança neix on el que és teu també és meu?),
    Dos cors que volen alleugerir el plom que en el pit els pesa.



    d.
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 202 Presoners d'un instant
    Carles Ferran | 06/02/2012 a les 14:29
    Presoners d’un instant, éssers anònims,
    no tenen vida, ni rostre, ni ens importen.
    Són només taques, fixades per l’atzar
    a l’argent d’un antic fotograma.
    Del seu devenir no hi han cròniques,
    ni de si van assolir els seus somnis,
    o van rebutjar la lluita, o es feren tragèdia.
    De fora estant, els mirem com la Història
    ens percep a nosaltres, breus criatures,
    un fugaç pas infinitèsim.

    Sobre l’andana, el temps, ominós i immòbil,
    ens repte.
  • 3 Animals A l’Estació Em Volen Fer Perdre El Tren Que Em Durà Molt Més Lluny
    Bruixot | 06/02/2012 a les 15:40


    Est Peu Dret
    Clou Poc
    Meu
    Gat

    Pou Gent Mag
    Glop Dret
    Bub
    Gos

    Cau Troc Venc
    Coc Trau
    Piu
    Au

    Viu Pren Tren
    Jau Pic
    Ronc
    Jo

  • Presoners 'un instant (Correcció: repta)
    Carles Ferran | 06/02/2012 a les 16:42


    Presoners d’un instant, éssers anònims,
    no tenen vida, ni rostre, ni ens importen.
    Són només taques, fixades per l’atzar
    a l’argent d’un antic fotograma.
    Del seu devenir no hi han cròniques,
    ni de si van assolir els seus somnis,
    o van rebutjar la lluita, o es feren tragèdia.
    De fora estant, els mirem com la Història
    ens percep a nosaltres, breus criatures,
    un fugaç pas infinitèsim.

    Sobre l’andana, el temps, ominós i immòbil,
    ens repta.
  • RE: Rellotge
    rnbonet | 06/02/2012 a les 20:52
    Vine. Just a les tres
    'o cloc' de migdiada,
    sense nord, ni est, ni oest
    de rellotge a l'estació de Pennsylvània.
    Vine, i farem l'amor enmig de la gentada
    perquè s'espanten quasi tots;
    perquè els bisbes retronen
    en trobar la notícia als diaris.
    Després, anirem cap el sud, lliure
    d'hores i lleis, de conxorxes capcioses,
    d'ànsies de poder, de corrupcions indemnes.
    Potser ens trobem amb misèries inútils,
    amb persones que estan sempre amb l'ai al cor.
    Ajudarem. I seguirem gaudint
    d'aquell amor nostre
    al terra, a l'arena, sota els arbres verges.
    I cap ningú s'espantarà,
    i fisn i tot potser algú pique de mans.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: