1/2 Nit A Paris

No et vaig dir adéu, record, no, quan me n’anava
a prop i tant lluny, lluny del rastre sangonós de les
hores malpensades, lluny del moviment perpetu,
dels clarobscurs, de les ombres esborrades.

No et vaig dir adéu, ni ara et recordaré amb recança,
cordills penjats d’un bar de París que no reconec,
ni guitarres esventrades. I si cal, que no cal, escopiré
unes notes entre els meus llavis mentre repico a l’aire.

Mira, no et diré adéu, ara, tampoc, que m’has tornat
per un estrany reflux de la memòria, amb l’amalgama
enganxifosa de passes i aturades, amb el còctel regirat
de ploms. Et trampejaré com pugui, i el pes, com sempre
acaba fent, s’esvairà perdut en la boira del moment.

X