Detall intervenció

1/2 Nit A Paris

Intervenció de: Bruixot | 20-01-2012

No et vaig dir adéu, record, no, quan me n’anava
a prop i tant lluny, lluny del rastre sangonós de les
hores malpensades, lluny del moviment perpetu,
dels clarobscurs, de les ombres esborrades.

No et vaig dir adéu, ni ara et recordaré amb recança,
cordills penjats d’un bar de París que no reconec,
ni guitarres esventrades. I si cal, que no cal, escopiré
unes notes entre els meus llavis mentre repico a l’aire.

Mira, no et diré adéu, ara, tampoc, que m’has tornat
per un estrany reflux de la memòria, amb l’amalgama
enganxifosa de passes i aturades, amb el còctel regirat
de ploms. Et trampejaré com pugui, i el pes, com sempre
acaba fent, s’esvairà perdut en la boira del moment.

X


Respostes

  • Udol
    Carme Cabús | 15/01/2012 a les 16:57
    Amics, em permeteu que estreni aquest repte amb un petit poema fora de concurs? Moltes gràcies. A veure si us animeeeeeeeeeeeeeeu!

    Udol

    Amb udol de sirena
    d’un vaixell de vapor
    així sonen els anys
    que, lents, han dit adéu,
    i se’ls emporta el mar
    a un destí boirós,
    allà on, irremissible,
    els espera el naufragi.
  • 1/2 Nit A Paris
    Bruixot | 20/01/2012 a les 10:50
    No et vaig dir adéu, record, no, quan me n’anava
    a prop i tant lluny, lluny del rastre sangonós de les
    hores malpensades, lluny del moviment perpetu,
    dels clarobscurs, de les ombres esborrades.

    No et vaig dir adéu, ni ara et recordaré amb recança,
    cordills penjats d’un bar de París que no reconec,
    ni guitarres esventrades. I si cal, que no cal, escopiré
    unes notes entre els meus llavis mentre repico a l’aire.

    Mira, no et diré adéu, ara, tampoc, que m’has tornat
    per un estrany reflux de la memòria, amb l’amalgama
    enganxifosa de passes i aturades, amb el còctel regirat
    de ploms. Et trampejaré com pugui, i el pes, com sempre
    acaba fent, s’esvairà perdut en la boira del moment.

    X
  • Notes per una dama
    magalo | 21/01/2012 a les 11:13
    El saxo es lamenta i gemega,
    del seu fred metall n’escapa un sospir,
    bella dama;
    un galant que amb el so
    vol rondar-te i seduir a cau d’orella,
    però els petons musicats es dissolen a l’aire
    i no et donen l’escalf que et manca aquesta nit.

    La llum que desprèn la teva pell blanca
    en mig la penombra que impregna
    el trist bar,
    va singlant com nau en un mar
    replè de encisades mirades.
    Desitjos que van a morir a les portes
    del ball desdenyós d’un teu gest

    Dama pàl•lida, de nevada pell
    No t’escoltis la queixa que et fan arribar
    les notes,
    apura aviat la teva copa
    i ventila cada trist lament,
    i el gel que noten els teus llavis,
    si tu em deixes, amb mi se’t fondrà.

  • Mil·límetres
    deòmises | 21/01/2012 a les 17:34
    [m. j. e.b.]


    La ciutat es vincula a la boca sedegosa de la brisa,
    I maleeixo el somni que només m'apropa a tu quan
    Et sé absent i fugissera si desperto, sol i enyoradís.

    I traspuen les llàgrimes en el fonament trencadís
    D'un edifici que basteixo amb monòlegs tristos, que van
    Escolant-se enmig del comiat d'una vida massa grisa.

    I tinc les mans sembrades de carícies que et busquen,
    Els ulls palpen la llum d'un enlluernament perpetu
    Per no saber cloure es parpres abans d'hora, i regiro
    Els mil·límetres d'un camí recorregut, cada passa vana.

    I sé els noms del fracàs, de no retenir-te amb la gana
    Del desig que m'abrusa i que neix sempre que et miro,
    I obtindré la paciència impacient d'un ímpetu que no veto
    I, per quan retornis, aclariré els llindars del cor, que s'ofusquen.



    d.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: