Essència

Un relat de: qwark
L’Església del pare Ford s’havia construït sobre un autocinema del segle XX. Vaig pensar que era el meu dia de sort perquè hi havia una plaça d’aparcament just al costat de l’Alfa Giulietta. Em vaig connectar al wifi de la congregació. El reverend emetia el sermó del dia, que contenia una lectura del llibre sagrat.

El primer dia l’home va crear el cotxe. I va veure que era bo i es conduïa bé. L’home va destil•lar la benzina i la va distribuir en estacions de servei perquè el cotxe s’alimentés. I va dir: faci’s la llum. I els fars de xenó van il•luminar la carretera...
Els fars de la Giulietta són tan rodonets i fan una llum tan pura...

El segon dia, l’home va crear la producció en cadena i va dir als Ford T: fabriqueu-vos en sèrie i pobleu la Terra.
El tercer dia l’home va crear Google i els cotxes autoconduïts. I així el cotxe va tenir lliure albir per decidir quins camins transitar.

–T’agradaria...? –vaig començar a escriure-li un missatge a la Giulietta però no em sortien les paraules. Només sabia mirar-la de reüll i meravellar-me amb les seves corbes.

El sisè dia l’home va crear el canvi climàtic i va morir. Es va sacrificar per tots nosaltres, per salvar-nos del pecat original d’haver contaminat el món. I va deixar en els cotxes la seva empremta, l’ànima de l’home viu dins de cadascú de nosaltres i dóna sentit a la nostra existència.

–Ep, estigues atent al reverend!– em va dir la Giulietta per Bluetooth mentre em feia una subtil picada d’intermitent. No era el primer cop que m’enxampava repassant-li la carrosseria metal•litzada.
–Saps, Giulietta? Hi ha una carretera que va cap a l’Oest. Travessa el desert. M’agrada conduir-hi de nit. Quilòmetres i més quilòmetres de soledat on pots accelerar tot el que dóna de si el motor, sentir l’aire fresc al parabrises, la llum de la lluna plena acariciant-te suaument la pintura... Vols venir-hi amb mi aquesta nit?

Comentaris

  • Jornada ARC del Microrelat en Català[Ofensiu]


    Cartell

    Invitació

    Jornada ARC del Microrelat en Català

    Biblioteca Esteve Paluzie - Associació de Relataires en Català

    Dissabte, 21 d'octubre de 2017

    [ Inscripcions ]

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del VII Concurs ARC de Microrelats "Mitjans de transport" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ MITJANS DE TRANSPORT, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick/pseudònim relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Mitjans de transport” que s’editarà a finals de 2017.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat al concurs).

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Jo no el trobo trist,[Ofensiu]
    Ibeth | 25-01-2017 | Valoració: 10

    És una altra realitat imaginable en un futur possible. M'han encantat els arguments bíblics donant sentit al relat. No he pogut evitar recordar la pel·lícula de cars, el meu fill me la va fer veure unes quantes vegades de petit XD. De debò, boníssim.

    Felicitats i molta sort

  • Gràcies![Ofensiu]
    qwark | 21-11-2016

    Gràcies a tots pels comentaris. Normalment no m’autocomento però avui faré una excepció. I així responc algunes preguntes retòriques o no.

    David, no sé quin relat d’Asimov tenies al cap. Jo, de fet, tenia al cap “El planeta dels simis”, en tant que els cotxes hereten la Terra i creen la seva pròpia cultura, tal com fan els simis a la pel•lícula.

    Edgar, en un principi la idea era fer tot el relat com a “text bíblic” però després vaig creure oportú complicar-me la vida amb aquesta segona trama que expliqués com els cotxes havien adquirit l’essència humana.

    Jaume, Bruixot, gràcies! Sempre m’agrada retrobar-vos.

    Bonnie, de vegades em passa que els lectors troben tristos els textos que escric però la major part dels cops, no he volgut fer un text trist. Sí, d’acord, la humanitat s’ha extingit però els nostres hereus amb llantes d’aliatge donen continuïtat i sentit al que vam ser.

    Vicent, gràcies per les floretes. Amb el final volia destacar la llibertat que ens donen els cotxes, aquesta part lligada als somnis que surt als anuncis, ens sobreviu en els propis cotxes “vivents”.

    E.Viladoms, tant de bo puguem sobreviure al canvi climàtic. De tota manera, de tots els futurs on els humans desapareixem (que al final són tots, no som eterns), prefereixo pensar que la Terra estarà dominada per Intel•ligències Artificials amb característiques humanes que no pas per escarabats o bacteris.

  • Espero que no siguis profeta [Ofensiu]
    E. VILADOMS | 20-11-2016

    Bon relat! Espero però que, malgrat totes les animalades de la nostra espècie, quedi en això: un bon relat i no en una profecia.
    Ens anem llegint, bon curs relataire!

  • Humor, distòpia i tendresa[Ofensiu]
    Vicent Terol | 20-11-2016 | Valoració: 10

    Un relat molt original, d'humor i post-apocalíptic alhora. També conté -a més- una possible lectura crítica (com ocorre normalment en les distòpies). Molt ben escrit, com és habitual en el teu cas.

    El final té, fins i tot, cert aire de tendresa. I parlem de cotxes!

  • Futur[Ofensiu]
    Bonnie & Clyde | 20-11-2016

    M'agrada el final. Voler fugir del ramat, buscar la solitud i triar amb qui vols estar sol.
    Segurament, el món s'acabarà gràcies a la petjada humana. Potser no és tan trist com sembla.

    Bonnie

  • enlluernant[Ofensiu]
    Endevina'm | 19-11-2016

    el teu relat i els fars de xenó,

    Molt ben trobat el fil conductor, i molt original l'escenificació de la litúrgia seductora, i el somni de la carretera en el desert, pitjar al límit del motor. Tot un somni, i amb bona literatura.

    Felicitats!

    Ferran

  • Feia molt[Ofensiu]
    Bruixot | 19-11-2016 | Valoració: 9

    temps que no venia per aquí i m'he trobat el teu relat excellent. Quina sorpresa tant agradable...

  • Magnífic![Ofensiu]

    Els textos "bíblics" que vas posant al principi sobten, però quan t'adones de què es tracta (massa tard) ja hem caigut al teu joc d'equívocs. Un plantejament molt interessant i sorprenent. Magnífic relat. L'enhorabona per aquesta bona estrena de temporada! Bona sort
    Edgar

  • Oh, Humà totpoderós![Ofensiu]
    David d'Argent | 19-11-2016

    Enginyosa reinterpretació del mite de la Creació, que convida a reflexionar sobre conceptes tan grandiosos com la vida i la divinitat (sovint anquilosats per dogmes inamovibles) molt més enllà d'allò al qual una praxis mental gandula i reduccionista ens té habituats.

    M'ha recordat un relat d'Asimov, i, en certa mesura, a Mad Max i el seu culte a la benzina.

    M'hi identifico i m'hi emmirallo.
    On comença i on acaba la vida?

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de qwark

qwark

59 Relats

410 Comentaris

97081 Lectures

Valoració de l'autor: 9.61

Biografia:
Químic de formació, professor de professió i escriptor de vocació, des que vaig abandonar el meu somni juvenil de ser estrella de rock. M'agradaria ser escriptor de professió, professor de vocació i saber tot el que pugui del món en què vivim.

Agraeixo a la gent de Relats en Català el fet de poder tenir un espai com aquest. A mi m'ha servit per a tantes coses que es faria avorrit dir-les totes.


Podeu preguntar per mi aquí:

qwark79@yahoo.es