Manual d'instruccions per als vençedors

quina gran veritat! i com es possible que haguem de esperar a que ningu ens vegi per allunyar l´hipocresia i escampar els sentiments reals en solitari per si en sortim perjudicats. finalment tots perdem.
Bonic Poema, gràcies Dolça, gràcies companya.

Joan.

Rosabel!

Completament d'acord amb el Bruixot...
Quan el vaig llegir em va semblar molt emotiu, i és que, com vaig comentar a les votacions, tots som perdedors, d'una manera o una altra, com diu el final del teu magnífic poema.

Una abraçada!

FRANCESC

BONES VACANCES!!!

Me'n recordo bé d'una petit manual de lectura per a pàrvuls, dels temps foscos del franquisme, on es reproduïa la imatge d'un malèfic i llefiscós cuc que era la consciència que corroïa la consciència del nen dolentó que havia pecat. Quins monstres no habitaran els cors dels monstres que han aixafat pobles sencers per la seva desmesurada ambició.
L'imperialisme és tan antic com la civilització, i es reprodueix a totes les escales (també en les més bàsiques cèl·lules socials, com la família). I és de creure que una veu ha d'agullonar les ànimes d'aquests éssers domiadors aparentment tan arrogants. La veu d'aquests versos, solemne, acerada i penetrant com un full d'afaitar, evoca aquells savis, mestres d'egòlatres monstres, que van haver de tallar-se les venes per no callar la seva raó.
Les referències a les llengües abolides i la rescriptura de la Història que fan els vencedors són ben certeres, també. tant com el dard que fibla el cor acuradament ocult del guanyador.

Un petó,

franz

Impressionant! L'he llegit al melorepte i m'ha encantat. I el final, suprem!

I ja està!

X

Vencedors o no vencedors, però tots dos s'hi per quelcom.