FEBRE

Un relat de: Unaquimera

Està cansat, preocupat, enutjat i trist.
Cansat, perquè la nit moguda li està passant factura. Els ulls se li tanquen...
Preocupat, perquè sent la respiració irregular, veu les galtes enceses, olora el cos calorós, contempla la figureta exhausta... i no sap ajudar-la.
Enutjat perquè no ha pogut treballar com tenia previst: porta la feina endarrerida, però se sent culpable de pensar-hi mentre ella pateix, arraulida al sofà, abaltida per l'alta temperatura que li brolla de dins, com un magma invisible que l'amara. Jeu inconscient, calenta com un braser. Des del seu racó, percep l'escalfor que desprèn el cos menut i prim. Li porta records d'infància; quan ell era petit i es posava malalt, el cuidava l'àvia mentre els pares treballaven fora: li feia companyia, li explicava contes, li donava sopa, li refrescava la pell... Vencent la temptació de relliscar cap a la son, s'incorpora i refresca la tovalloleta, que torna a col·locar sobre els polsos ardorosos.
Intenta no posar-se nerviós, però li costa mantenir a ratlla la imaginació, que tendeix a desbocar-se cap a malalties, hospitals i enrenous diversos.
L'entristeix veure-la així, arrupida i suada dins el pijama blau de dolça franel·la, rendida pel mal que guanya terreny davant les febles defenses casolanes.
El pijama, molt usat, té el color celest original mig esvaït i els simpàtics dibuixets gairebé difuminats; encara que han comprat d'altres, suaus de tacte i bonics de veritat, aquest és el seu preferit: sempre el demana, tossuda, i cal repetir-li cada cop que no ha de portar-se com una nena petita, que ja és gran, sap que cal rentar la roba, i assecar-la, que ja ho portarà un altre dia... Sort que avui estava preparat.

Avui s'ha despertat trasbalsada, després d'una nit moguda en què, entre somnis i desvetlles, l'han sentida gemegar, regirar-se, demanar aigua, ... Quan, per torns, han acudit als seus reclams, l'ha trobat destapada, queixant-se del calor. En fer-se de dia, emetia una forta olor agredolça i semblava esgotada.
Mentre la seva dona la dutxava, prometent-li com sempre que no deixaria que el xampú li entrés als ulls, ell havia canviat els llençols i preparat un llaç fresc, on havia reposat gairebé tot el matí sense queixes, consolada pel pijama.
La dona havia marxat a treballar; ell, que de costum feinejava a casa, havia respost la correspondència i planificat tasques.
Al migdia, li havia fet empassar una sopa tèbia i una torradeta. Després s'havien assegut tots dos al sofà, davant el televisor, mirant tranquil·lament la pantalla fins adormir-se. Al cap de poc, però, ell l'havia sentir remugar de nou; en tocar-li el front, cremava.
Entraren en joc el termòmetre i el telèfon.

Ara, veient que obre els ulls, li somriu, acaronant-li la mà, xiuxiuejant-li promeses de millora.
L'alliçona per a què quan arribi el metge, suporti l'estetoscopi fred sobre el pit sense ploriquejar, i obri molt la boca per mostrar-li bé la gola.
Cansat, preocupat i trist, prega mentalment perquè torni aviat la seva dona, qui sempre aconsegueix, barrejant una severitat dolça amb una paciència inesgotable, estalviant-li humiliacions, que l'àvia cregui i faci el necessari sense protestar gaire.

Unaquimera

Comentaris

  • Detalls petits[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-01-2012 | Valoració: 10

    Caram! I jo que em pensava que es tractava d'una nena i es tracta d'e la mare, oi? Tot el relat m'ha semblat fantàstic, ple d'aquells detalls petits que apropen al lector, com l'olor agre de la malalta, el detall dels colors gastats del pijama, etc. Tots ells fan un conjunt molt proper i agradable, malgrat la temàtica d'una malaltia. Toquem fusta i que aquest hivern no ens porti cap febrada. Rep una forta abraçada i que tinguis un molt bon any 2012 Maite!

    Aleix

  • Entranyable[Ofensiu]
    nuriagau | 15-05-2011 | Valoració: 10

    Un relat que ens planteja el patiment que provoca haver de tenir cura d’un avi malalt. El fill se n’encarrega mentre es neguiteja pel futur, recorda malalties infantils i valora l’habilitat de la seva dona per tenir cura d’ella.

    Un text narrat amb un estil molt acurat, aportant detalls a la descripció dotant al text d’un sentiment de proximitat i de versemblança. El lector gaudeix d’una lectura entranyable i sensible.

    No vaig seguir aquest repte, però no dubto que aquesta aportació fos mereixedora d’ésser la guanyadora.

    Ens seguim llegint,

    Núria

  • Febre[Ofensiu]
    Materile | 12-03-2011 | Valoració: 10

    Benvolguda unaquimera,

    Primer de tot, vull agrair-te el teu comentari sobre l'Homenatge a les àvies. Ets molt generosa amb els teus qualificatius cap a mi, millor dit, cap a l'homenatge.

    El que escric, ho sento. Ja fa molts anys que vaig descobrir aquesta àv ia que ja no tinc, però gràcies a Déu encara tinc la meva mare. Ella ha estat una d'aquestes àvies per als meus nebots i una mare que ha corregut quan l'hem necessitada. Aquest any he cregut que mereixien un reconeixament i m'emociona veure, saber que hi ha gent que també ho sent així.

    Va per tu:

    T'he de confessar que jo ja fa temps que et vaig descobrir. Fa temps que ja em vas semblar excepcional. Sempre que tinc un temps, et busco i et llegeixo. M'encanten els teus relats: són forts i són suaus, penetren, van lliscant sense pausa fins fer-se amos dels sentiments que tots portem dins i que esclaten per fer-nos reaccionar.

    Quan he començat a llegir FEBRE me n'he adonat que ja l'havia llegit i que m'havia deixat molt tocada, però ara l'he tornat a llegir i encara m'ha semblat més sublim. Les teves descripcions, les escenes, el tramat de la història, la psicologia dels personatges i, l'autora, que sap com fer moure els sentiments.

    No crec que sigui necessari allargar-me perquè no et diria res de nou, ja t'ho han dit TOT.

    Em fa molt feliç pensar que em llegiràs i em faràs algun comentari, cosa que t'agrairé perquè sé que és necessari per aprendre'n. I també, per egoisme, no em sentiré tan sola en aquest tros de món.

    Una abraçada,

    Materile







  • M'encanta:)[Ofensiu]
    Marteta | 24-02-2011 | Valoració: 10

    M'agrada la manera en que has escrit aquest presiós relat. M'ha agrada molt el seu argument.
    UNA ABRAÇADA

  • és . . . tendre[Ofensiu]

    és tendre

    ( no valoro cap relat i demano que no se'm valorin els meus )

  • Exquisit.[Ofensiu]
    Marc Burriel Allo | 14-01-2011 | Valoració: 10

    Hola Unaquimera.
    Crec que el títol del comentari ho diu tot.
    Ho és perquè el relat té una sensibilitat enorme.
    Perquè et fa reflexionar, si més no et fa fer una 'parada' que et permet agafar consciència i valorar aspectes que normalment passant de llarg però per la persona que ho viu, ho és tot.
    Enhorabona perquè ho has clavat!. ;-)
    Sussu.

  • Els petits es fan grans i els avis tornen a la infància[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 09-01-2011 | Valoració: 10

    M'he hagut de llegir dues vegades el text per a treure-li tot el suc que hi has posat, estimada Uni. L'àvia, aquella dona que feia companyia, llegia contes, donava la sopa i refrescava el front del nét, és ara qui necessita que tinguin cura d'ella i li donin la sopa, li refresquin el front i li facin companyia. Però hi ha una tristor especial en cuidar el avis: la de saber que ja no es guariran de les seves malalties i que el pudor ens impedeix, de vegades, tractar-los com a criatures perquè han estat els nostres punts de referència.

    A mi el teu relat m'ha causat molta tendresa però també mal de cor, perquè estic patint aquesta fase de cuidadora d'avis en pròpia carn. I cal posar una certa distància emocional, si no vols esfondrar-te.

    Magnífic relat, bonica

  • M'agrada la teva febrada ![Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 31-12-2010 | Valoració: 10

    La febre, com a reacció corporal i mecanisme de defensa, ens debilita i ens fa ser una mica més indefensos que en condicions normals. Ens fa sentir impotents, sobretot quan qui la pateix és una persona a la qual apreciem. El teu relat, Uq, és un cant de lliurament. Un lliurament detallat, còmplice, sentimental i poderós. Lliurament d'ànima i cos.

    Feliç any 2011. Que la teva febrada literària ens continuï oferint relats com aquest.

    Toni.

  • Delicat relat[Ofensiu]
    joanalvol | 28-12-2010 | Valoració: 10

    Conduit més amb el cap que no pas amb el cor i malgrat això em neguiteja i em fa anar de presa en cerca del desenllaç. Qui serà la malalta? Amb quina malaltia sortirà? Però no desvetlla dolor, més aviat es tracte de tenir cura de la gent que ens envolta sigui quina sigui la seva edat. Més aviat són situacions que desperten determinats sentiments a frec amb les emocions i sensacions que van sorgint del dia a dia. Situacions que ens obliguen a determinants lliuraments sense haver-ho pensat ni esperat. Tot plegat, però en un to sense angoixa ni pena ni patiment. Això sí, cansat, preocupat, enutjat i trist, ell cerca el recolzament de la dona, voldria traspassar-li tot el pes, però no pot. Es pot deduir que l’actitud d’ambdós és diferent sense jutjar qui és més que qui.
    Com sempre, la narrativa és calculada, ni mots sobrers ni palla. És un relat eixit de la ment concreta i no de la ment abstracta, per bé que amb molta dosi d’imaginació.
    Una abraçada amb delicadesa i respecte
    Joanalvol


  • I tant que m'ha agradat![Ofensiu]
    Josoc | 27-12-2010

    Però tens ja tants comentaris i tan adequats que, francament, ja no sé que dir que no estigui repetit.
    Ara acaba de ser editat un relat meu "Estrany monòleg" que també m'agradaria que fos comentat.

  • Entranyable![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 24-12-2010

    Vaig llegir el teu relat fa algunes setmanes i recordo que em va deixar amb bon gust de boca, malgrat la cruesa d'aquesta malaltia que apareix a la història. Avui em reafirmo i et dic, Unaquimera, que has sabut crear en un espai mínim, casolà, una ambientació excel·lent, amb un desenllaç que, malgrat les pistes, no em vaig ni imaginar. Uns personatges que resulten tan propers que acabes visualitzant-los.
    Et felicito per la teva feina tan ben feta. Llegir-te és un plaer, de debò!

    Que passis un BON NADAL i que l'ANY NOU sigui un doll d'inpiració, d'il·lusió i , sobretot, de salut.

    Una abraçada ben càlida i uns petons que no faltin.

    Mercè

  • Aquest relat,[Ofensiu]
    panxample | 20-12-2010

    amena dolcesa, tendresa, regalima amor, entesa, complicitat.
    Malauradament, sovint oblidats, estimats avis.
    .

    Avis estimats

    Avant



  • Amor de fills[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 19-12-2010 | Valoració: 10

    Quan ja imaginava una nena rosseta i amb ulls blaus, desmillorada per la febre,hem sorprèn,com sempre, el final del relat.
    Què trist ha de ser per a la família aquest tornar a la infantesa d'una persona adulta i quin goig veure aquest fills que saben sacrificar-se pels pares!
    Que tinguis molt bones festes, Maite i rep una abraçada entranyable com el Nadal.

    Nonna

  • Dolcesa [Ofensiu]
    SATIE | 12-12-2010 | Valoració: 9

    Les teves tendres paraules lligades confegeixen aquest relat suau i ens evoquen l'estimació que hem rebut de l'àvia quan érem infants i que en fer-nos grans recordem ens moments que ens cal escalfor al cor.

  • Agraïment a JTiston:[Ofensiu]
    Unaquimera | 12-12-2010

    Et faig constància del meu agraïment pel teu comentari aquí mateix, perquè després d’esperar uns dies, encara no tens cap relat on correspondre amb un de meu, com tinc per costum, en el qual incloure a més de les meves impressions, les gràcies.


    Per suposat, pots passar per qualsevol dels meus relats sempre que vulguis, i comentar el que et vingui de gust: sempre seran ben rebudes les teves observacions!


    Espero, però, que aviat sigui possible llegir alguna creació teva... tens pensat publicar?


    Mentre espero, t’envio una abraçada per celebrar la coneixença,


    Uq

  • Molt bo[Ofensiu]
    JTiston | 08-12-2010 | Valoració: 9

    M'agrada com transmets l'angoixa de l'home, i com descrius la qüotidianitat, el pijama gastat, l'olor del llit de bon matí... tots aquests detalls li donen molta força al text. En tot moment estava veient una criatura de dos, tres anys, i després resulta que és l'àvia. He d'admetre que no m'agraden gaire els contes amb finals sorpresa, però penso que en aquest a través de la sorpresa s'aconsegueix que el lector senti la tendresa de l'àvia. Vull dir, que si de bon principi haguéssim sabut que es tractava d'una persona anciana potser ens hagués costat veure-ho des de la perspectiva amb què ho veiem quan al final ho sabem. No m'embolico més, simplement felicitats. JTiston

  • És més que probable...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 07-12-2010 | Valoració: 10

    És més que probable que no trobi les paraules adequades per fer un comentari.


    Normalment he de llegir els teus relats dos o tres vegades per a treure’n tot el suc. En aquesta ocasió no ho he fet. He passat directament a la crítica... m’has deixat “tocat”, m’has fet veure que sóc més sensible del que em pensava... m’ha colpit... he vist les escenes...


    Gràcies, una vegada més, per escriure!


    —Joan—


  • Molt real![Ofensiu]
    brins | 06-12-2010 | Valoració: 10

    No s'hi val, Maite.... m'has emocionat fins a un punt que no et pots imaginar.Tot el que expliques ho he viscut personalment i no ho podré oblidar mai...

    No sé si m'equivoco, però penso que les teves paraules no són fruit tan sols de l'habilitat d'una bona escriptora, crec que has d'haver viscut, o has d'haver vist molt a prop, una situació semblant.

    No és fàcil explicar aquest dolor...has resultat guanyadora del repte molt merescudament. Felicitats!

    Pilar

  • Gràcies[Ofensiu]
    94_desertrose | 05-12-2010 | Valoració: 10

    pels teus relats!!

    Els començo a llegir sense expectatives i acabo sempre amb un somriure (sigui del que sigui.....)

    Sempre és un plaer llegir les teves paraules.

    Una abraçada

    Desertrose

  • Genial![Ofensiu]
    Nefertitis | 05-12-2010 | Valoració: 10

    Feia dies que no et llegia, però no deixes de sorprendre'm gratament.
    Quan he començat a llegir el relat,suposo que com d'altres, tenia la sensació de que era una mare cuidant de la seva menuda... Més endavant, he començat a dubtar i finalment, quan he vist que era l'àvia... No he pogut evitar emocionar-me. Potser perquè m'ha portar records de la meva àvia, morta fa poc... No ho sé... El fet és que de nou m'has encisat amb la teva poesia.
    Felicitats de nou!
    Una càlida abraçada,

    Nefertitis

  • Un relat ple de tendresa[Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 05-12-2010 | Valoració: 10

    Ja m’havia adonat que era l’àvia pel que dius cap al principi quan l’home recorda com el cuidava de petit. Però no hi fa res, això no espatlla en absolut l’encant que té tot el relat amb les referències a l’àvia com si fos una nena petita –el detall del pijama és encertadíssim–.
    I tota l’ambientació és molt reeixida, presentant-nos una família corrent, amb els seus problemes de feina que queda endarrerida amb la febre de l’àvia i, tot i això, l’home no només no li retreu res a la dona vella, sinó que veritablement el preocupa i hi ha una gran tendresa en tot el que pensa.
    Enhorabona, estimada Unaquimera.

  • El final el millor[Ofensiu]
    Fada del bosc | 30-11-2010 | Valoració: 10

    Comences a llegir el relat i sembla la història d'uns pares cuidant a la seva filla, molt ben relatada però fins aquí no té més, fins que al final descobreixes que no és la filla és l'àvia... mereixedora de les atencions que facin falta.

    Com sempre genial

    La Fada.

  • una febre passatgera [Ofensiu]
    panxample | 30-11-2010

    tendresa, companyia, amor, per guarir les nafres que la vida va acumulant.
    Un relat molt alliçonador.
    enhorabona
    avant

  • Comentari del Repte [Ofensiu]
    Bruixot | 27-11-2010

    Bufa, ara tinc un problema que és criticar un conte de Unaquimera, coneguda (per mi, com a mínim) per el detall en que cuida tot el que escriu. Sort que no vaig prometre ser dur!

    El conte, tot molt ben travat: es nota que tens estudis ( :-) ). Un conte que es pot recomanar a algú per que vegi les armes del ofici: principi contundent amb frase curta enumerativa. Repàs de la enumeració, amb un crescendo...
    Per cert, un error tipogràfic: "no ha pogut treballar el tenia previst" falta un "que", oi?
    Descripció de la situació, i després, un flashback ràpid en que ens situes a la situació. Tot fet de manera subtil perquè pensem una cosa... i al final el final sorpresa, marca de la casa d'Unaquimera (ah, ho sento, dir que hi ha final sorpresa és ja espatllar mitja història, sort que qui llegeix això ja ho sap!).
    Una pega: no m'agrada com uses la paraula pus...

    I un comentari sobre el comentari: la paraula pus l'has tret, així que ja no tinc la pega que tenia. Es nota una mica més àgil, deu ser per les paraules afegides (tot i que, a més paraules, més pes, no?).

    Sobre el comentari "es nota que tens estudis", observa que no he parlat de títols. Em refereixo que, al meu parer, es nota que has reflexionat (amb ajuda o no, això ja no ho sé) sobre l'escriptura, i això es reflecteix amb la manera d'enganxar el lector. D'alguna manera saps com anar portant el lector per on tu vols, t'hi fixes, i això vol dir que t'hi has fixat abans.

    Com ja vaig dir aleshores, un molt bon repte!


    X

  • Per servir d'exemple[Ofensiu]
    Naiade | 24-11-2010 | Valoració: 10

    Una historia quotidiana plena de tendresa i afecte, com tindria de ser.
    Tractes l'àvia com una nena i això segur que és el que faria felices a quasi totes.
    Molts cops soles, desemparades. Ho donarien tot per rebre el que té la del teu relat.
    Una altre historia entranyable.
    Rep forta abraçada

  • Un relat alliçonador![Ofensiu]
    Núria Niubó | 22-11-2010 | Valoració: 10

    Un relat alliçonador!
    He gaudit molt en la lectura d'aquest relat.
    Alhora que ens descrius una situació molt real i quotidiana, deixes entreveure una mena de fer amb respecte i amor i ens planteges un dia a dia, d'una família que comparteix preocupacions i obligacions.
    I molt discretament ens dibuixes la figura femenina de la dona, donant a entendre, que sovint ella és el puntal de la família.
    M'agrada per damunt de tot que hagis tocat el tema de la relació avis i fills valorant així els vincles familiar.
    Una vegada més, gràcies Maite per brindar-nos aquest nou relat, molt merescudament guanyador del Repte, amb tanta senzillesa i cura dels detalls en tots els conceptes,

    Una càlida abraçada d'una padrina de Ponent
    Núria

  • tendresa a dojo...[Ofensiu]
    joandemataro | 22-11-2010 | Valoració: 10

    molt bonic relat com sempre Uq

    una abraçadota mataronina
    joande

  • Humanitat[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 22-11-2010 | Valoració: 10

    Viure i compartir a prop ofereix moltes oportunitats de tastar la humanitat.
    Una situació de febre i una situació de fer costat i ajudar.
    M'agradat aquests moments ben perfilats i suggeridors.

  • Ulleres fixes[Ofensiu]
    franz appa | 21-11-2010

    Els estats febrils, per la seva peculiar manera de trencar amb les fomes habituals de la percepció, han estat sovint usats per la literatura per trencar amb els esquemes. Solen usar-se com una forma d'adoptar el punt de vista subjectiu de la ment que té alterada transitòriament la percepció de la realitat (o la fàbrica contínua de realitat que és el cervell), com en altres situacions similars d'estats al·lucinatoris, psicòtics, etx. En aquest relat, en canvi, el desplaçament és més simple, i, alhora, més subtil: en el joc de perspectives canviant que es mou més al voltant que dins la malaltia.
    Joc de perspectives que van obrint espais d'interpretacions successives, fins al tomb final, expeditiu, fulminant, que tomba amb les idees concebudes i reobre tots els espais recorregutsa una nova interpretació.
    No és gratuït, és clar, la perspectiva final ens convida a reflexionar, a replantejar-nos els nostres propis espais de concepcions que, sense adonar-nos, adoptem com a ulleres inamovibles que ens fan veure el món des d'esquemes mentals que,de tan rígids, ni ens adonem que duem amb nosaltres.

    Un plaer recuperar els teus relats. Una abraçada,

    franz

  • Diuen que "a la tercera..."[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-11-2010

    Diuen que " a la tercera, va la vençuda!" A veure si és veritat... Convocatòria del REPTE CDXLIII - 443

    Aquí va la tercera abraçada del dia, per a qui encara li vingui de gust una altra!
    Uq

  • Ai, m'oblidava: Enllaç.-[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-11-2010

    Si algú té molt d'interès, pot seguir aquest enllaç a fi de llegir el text original:
    Convocatòria del REPTE CDXLIII - 443

    Ara si, una abraçada de les que enllacen de veritat,
    Uq

  • Aclariments sobre el relat presentat al Repte i el publicat.-[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-11-2010

    En la convocatòria del Repte 443 constava que
    - les paraules obligades eren pus, morat i mostrar,
    - quedava prohibida la paraula febre i
    - el límit per al text era de 500 paraules.
    El relat que vaig presentar respectava aquestes normes, evidentment, i portava per títol Escalfor.

    El relat publicat ara ostenta en el títol la paraula llavors prohibida;
    del text original, he suprimit un parell de paraules obligades, respectant el verb;
    he afegit una quinzena de mots que en el seu moment vaig haver de suprimir però em semblen pertinents...
    En resum, el relat és bàsicament el mateix, però ha estat sotmès a petites modificacions que voldria pensar que l'han enriquit i refermat.
    Ara, només falta que agradi als lectors, com en el seu moment va agradar al jutge... ;-)

    Deixo aquí abraçades reposades per a tothom que passi,
    Uq

Valoració mitja: 9.91

l´Autor

Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

111 Relats

5300 Comentaris

582728 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket