Es crea l'Univers

Un relat de: Bruixot

Et culparà el mirall
d'aquella mar oberta
si la ment és desperta
fent un terrabastall?

Qui et fermarà el capmall?
Qui esperarà saber-te
si a cara descoberta
li mostres l'enfonyall?

No et veus doncs no et vols veure
i cada pas desdenyes
el que no goses creure
i el temps se't mostra advers.

T'ho diu el de les grenyes:
que quan tu escrius un vers
es crea l'univers.



Comentaris

  • Bon sonet, Bruixot[Ofensiu]
    llamp! | 07-02-2009 | Valoració: 10


    A vegades no dono a l'abast per comentar tot el que m'agrada. Àra he passat pel teu espai i he vist aquest excel.lent sonet. Veig que deomises i tu us porteu molt bé. I si deomises és un gran poeta d'aquesta web, cosa amb la que estic plenament d'acord, tu n'ets un altre.

    Espero veure't demà al "Glop" de Gràcia. Tinc una petita sorpresa per a tu. T'ho explico una mica: Al meu poble, avui se celebra el dia de les "Bruixes", s'anomena "el Cau de les Bruixes". Hi ha tot de paradetes al carrer, venent potingues, tarots, herbes, productes màgics i sanadors, etc. La gent va disfressada de bruixes i bruixots. Es fan espectacles en viu i bé, aquesta és la XII edició.

    He pensat en dur-te una propaganda d'aquest esdeveniment, que sol celebrar-se una setmana abans de Carnaval. Res més apropiat per a un "Bruixot", que "el Cau de les Bruixes". És que al meu poble diuen: "A Centelles, bruixes totes elles".

    Bé, Bruixot boig, ens trobem demà amb tota la colla.

    Records!

  • Per a celebrar el meu relat núm. 350[Ofensiu]
    deòmises | 24-09-2008

    ARQUITECTURA VISUAL













    C
    E U
    R

    assenyalant l'inici de la balaustrada

    A


    (Descens per la mirada de l'ànima policromada






    N

    Edifici dels somnis


    La veu del temps ressona


    En l'Arc de Sant Martí


    De les seves parets

    Construeix els murs


    De la il·lusió


    Amb noves resquícies


    Plenes d'utopia

    T


    a la recerca dels ulls profètics del geni, els





    O

    N

    I

    G


    ulls que imaginen els somnis i els tornen reals





    A

    U

    D

    Í


    les utopies carregades de dificultat capten l'atenció








    La trencadissa


    Serveix per a la forma


    De les idees








    C
    A


    S
    A







    B
    A
    T



    L
    L
    Ó





    Neix en el vidre


    La inspiració lúcida


    Pedres del geni





    de l'argila i s'endinsen pels túnels laberíntics





    Riu del silenci


    L'aigua profunda


    Esdevé pedra


    Torrent del geni

    Existir per a que l'obra dins teu vagi creixent,


    Escoltar-la, estimar-la, deixant-se endur per ella.


    Potser regeix la vida amb dolor i sofriment


    -El turment necessari per a que sigui bella- ?

    Dóna'm els mots


    Buits del silenci


    Seran els murs


    De la celístia


    de la febril creació refusant tots els límits)


    43















    O


    N

    Engendra la llum


    En les teves mans


    Després de la mort,


    La glòria segueix

    C


    O

    M

    E

    N

    Ç

    A

    La gota


    De la rosada


    En clara


    Harmonia

    E

    L

    mot


    llum


    cos


    veu

    S

    O

    M

    N

    I

    La bellesa


    És teva:


    Parets


    D'ombra clara

    D

    E

    La vida de fum


    En el descans


    Del teu record


    El geni pateix

    L

    '

    H

    O

    M

    E

    ?


    Arran de terra, l'admiració en les boques obertes de qui el descobreix



    d.

    (Gràcies, Mestre!!)

  • gràcies[Ofensiu]
    oscarvillalibre | 12-08-2008

    encantat!
    gràcies per passar i per comentar. el cert és que ets el primer!
    i això sí que sembla i és poesia...a veure quan regales un nou relat.

    òscar

  • Tors els que sentim[Ofensiu]
    meral | 28-06-2008

    el cuc d'escriure ens fem en certa manera creadors i sobint caiem en el parany de la nostre ptopia creació i si ,el mirall ens culpa i ens retorna a la realitat.
    Petons.

  • gypsy | 18-06-2008

    Es crea un univers estrany i íntim. Una porta oberta a d'altres destins, sons i significats inintel·ligibles, allò que necessitem entendre en els mots dels altres.
    Som vampirs insadollables, llegim poemes aliens per trobar ni que sigui un boci de nosaltres, abans de llençar la tovallola i resignar-nos d'una vegada a restar perduts per sempre.

  • Tu sí que crees l'Univers i omples de joia...[Ofensiu]
    deòmises | 13-05-2008

    ...aquest pobre infeliç que no sap creure's les paraules d'elogi a la primera. Deu ser que estic avesat a amagar-me, a ocultar aquesta necessitat d'esciure que m'ha acompanyat durant tants anys.

    I no sé, tu, bajanades de ximple: però avui s'ha penjat la teva sonatina, en el dia del meu aniversari. I m'ha fet il·lusió, ja sé que és casualitat...

    Res a dis de la teva sonatina, grenyes. Saps que el sonet sigui de la manera que sigui m'enamora, que tu també tens predilecció per aquesta estrofa, que sembla tan fàcil però que es complica si la vols prendre fil per randa.

    Amb ulls plorosos d'emoció, et saludo, company, mestre, amic, germà.

    Una forta abraçada sincera, d.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Bruixot

Bruixot

102 Relats

722 Comentaris

182489 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Vaig neixer a la Vila de Sants, fa bastants anys. Treballo de professor, però no de literatura ni llengua ni res similar.

He publicat algunes poesies en llibres col·lectius, i alguns contes en reculls. També he participat en recitals col·lectius.

Podeu veure el meu blog sobre relatsencatalà i altres coses a

bruixot.blogspot.com

AGRAEIXO COMENTARIS I CRÍTIQUES SINCERES. TAMBÉ AFALACS. SI EM VOLEU DIR QUE NO US HA AGRADAT TAMBÉ. O QUALSEVOL COSA QUE US HAGI PROVOCAT EL MEU RELAT.