JA HEM ESBORRAT EL CAMÍ DE TORNADA

Un relat de: aurora marco arbonés
32.- JA HEM ESBORRAT EL CAMÍ DE TORNADA

No volem pas tornar enrere,
ja hem esborrat el camí
que ens duia altre cop a l’odi
d’un estat brut i mesquí.

I encara que triguem temps
a creuar tot el desert,
veurem la Terra Promesa,
on ja res no serà incert.

Necessitem un sol líder
que ens guiï amb tota fermesa,
que vagi on tothom desitja,
sense fraccions en l’entesa.

Un líder que no vacil.li,
que no dubti ni es doblegui
davant els cants de sirenes
i ferm, cap al nord, navegui.

Hem arribat ja molt lluny,
el tram que hem fet ha creuat
molts països i fronteres,
fent palesa la unitat.

I ara ja no tornarem
a mirar allò que no ens cal,
no volem pas convertir-nos
en estàtues de sal.

Clama el poble llibertat,
i llibertat obtindrem.
No cediu mai, catalans,
la terra aconseguirem!!!

Aurora Marco i Arbonés - 26 Juny 2019




Comentaris

  • La unitat de llibertat...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 13-09-2019 | Valoració: 10

    Portes raó sobre l'assumpte d'esborrar el camí de tornada, doncs els teus versos exactes, concisos, elegants, perfectes, directes, units tots farem el possible de que tot vaja millor per a tots.
    Un poema molt bo i amb molta valentia.
    Una abraçada...

    L'ordinador s'ha d'obrir de quant en quant i visitar als amics, alguna volta. Així que t'invite als meus dos relats que ja estan editats. Gràcies mil, Aurora.

  • El camí l'hem de fer tots junts[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 12-09-2019 | Valoració: 10

    Admiro la teva entrega, la teva valentia... Ara el que falta es que els dirigents que ha votat el poble, vagin ben units i deixin de fer pactes —que no en treuran res—,,amb els partits que, ves per on, son afectes al 155...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

213 Relats

1877 Comentaris

191079 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.