DECLAREN ELS PIOLINS

Un relat de: aurora marco arbonés
15.- DECLAREN ELS PIOLINS

Ben adoctrinats per la fiscalia,
els piolins declaren plens de convicció:
les mateixes paraules que els van suggerint,
les dades ben apreses, similars expressions,
el mateix victimisme a l’hora de narrar
el descontrolat odi en els rostres i els ulls.

Van arribar gallets, cantant el “a por ellos”,
pensant que els catalans ens acovardiríem
davant la prepotència de l’ordre judicial.
Pensaven que amb mentides
de muralles humanes, de tumults i agressions,
d’infants i de gent gran col•locats com escuts,
d’un cop netejarien la consciència embrutida
per ordres de polítics que “no sabien res”.

Els defensors desmunten un a un arguments
que ja no se sostenen, del tot contradictoris,
deixant-los quequejant amb els típics “no sé”:
un munt d’absurditats que han provocat el riure
dels propis encausats.

“Les lanzaron botellas”? suggereix el fiscal.
“Sí, una lluvia arrojaron de botellas de agua.
“ De cuantas está hablando? qüestiona el defensor.
“ No sé. De...de... dos a cinco” respon el testimoni.

Aquestes són les armes, amb el fairy famós,
que el poble ha utilitzat per combatre l’acció
dels “pobres” piolins que tanta “por” han patit.

Aurora Marco i Arbonés - 22 Març 2019

Comentaris

  • Pobres "piolins"...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 19-04-2019 | Valoració: 10

    Pobres "piolins"... primer els van atonyinar amb paperetes de votar, i ara estan que boten i no paren de mentir.
    I és que, una de les dues Espanyes —la que esCanya—, és molta, molta esCanya!
    —Joan—

  • Piolins[Ofensiu]
    SrGarcia | 09-04-2019

    Molt ben trobat aquest nom de "piolins", tot i que al vaixell també hi havia dibuixat un dimoni de Tasmània; si no fos que Tasmània és tan lluny, tampoc hagués sigut un mal nom.
    És ben curiós com s'ha acabat allò de "Yo soy la tormenta".

  • Plastilina.[Ofensiu]
    Nil | 08-04-2019 | Valoració: 10

    No segueixo el judici perquè sóc una persona impacient i m'estimo més esperar el final d'aquest teatret que ha muntat el gobierno español! Però, tard o d'hora la veritat acabarà per imposar-se i és quan llavors espanya patirà la patacada més sonada de la seva història. Aquest poema teu, que té el detall d'incorporar els soldadets de plastilina, anomenats Piolins, és un viu retrat del que està passant a hores d'ara a Catalunta. Jo espero que que acabi imposant-se la sensatesa i el bon criteri. Gràcies per fer-nos particip de la teva passió patriòtica!, Nil.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

214 Relats

1889 Comentaris

196060 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.