NO TOQUEU EL NOSTRE JOVENT

Un relat de: aurora marco arbonés
CRÒNICA SETMANAL DE LA VERGONYA NACIONAL

43.- NO TOQUEU EL NOSTRE JOVENT

Criden les mares airades:
“¡No toqueu els nostres fills,
no són violents, són valents!”
Indignats, els llobatons,
per tanta provocació,
per fi treuen els ullals
i s’enfronten als feixistes
que van apallissar els pares
i copejar llurs padrins
aquell gloriós 1 d’Octubre
quan eren adolescents.

Ells han muntats barricades
i han rebut trets a la cara,
cops de porra i gasejades,
pallisses i detencions
de forma indiscriminada,
rebent el bateig de foc
per ser nova cadellada.
Han sortit per fi al carrer
i ja saben què és la por
que no van patir als bressols.

No toqueu els nostres fills
en nom de la unió d’Espanya.
Ells mai seran espanyols!

Aurora Marco i Arbonés - 25 d’Octubre 2019



Comentaris

  • Quanta raó!![Ofensiu]
    Romy Ros | 31-03-2020 | Valoració: 10

    Tens molta raó... el nostre jovent no es toca! són l'esperança i la força indignada d'un país! M'alegra trobar-te per aqui després que jo he estat un temps desconnectada, i m'alegra trobar-te amb aquest activisme militant per una causa justa.
    T'envio una salutació molt cordial
    Romy Ros

  • Hola Aurora Marco...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 16-01-2020

    Et comente que fa molt de temps que no t'he vist per la meua pàgina.
    Doncs bé, quan pugues i et vaja bé, l'últim poema que tinc editat és: La rosada dels teus besos.
    Que passes un bon dia i fins a l'altra.
    Perla de vellut

  • Continúo dient...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 15-12-2019 | Valoració: 10

    Continúo dient que admiro la teva gran dedicació a la causa. No puc deixar de dir que… la vostra/nostra lluita i entrega no sigui endebades!
    —Joan—

  • És just això. Els han despertat![Ofensiu]
    Ness | 08-12-2019 | Valoració: 9

    "Han sortit per fi al carrer
    i ja saben què és la por
    que no van patir als bressols."
    Clar, directe i incisiu. M'agrada!

  • Esclat[Ofensiu]
    SrGarcia | 05-11-2019

    I pensar que hi va haver un temps en què es deia que totes les manifestacions eren cosa de vells, que no hi anaven els joves...
    L'esclat ha estat magnífic, sorprenent.

  • Indiscriminació...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-11-2019 | Valoració: 10

    Tenen tanta por que vaja tot tan malament.
    Açò sembla una guerra terrible d'opinions i d'incertesa.
    Perla de vellut

  • El nostre jovent.[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 04-11-2019 | Valoració: 10

    Sóc una persona aquí agrada l'ordre i veient l'altre dia com havien quedat de desmarxats els carrers adjacents a la Plaça Catalunya com a resultat dels enfrontaments entre la policia i el jovent esvalotat per el veredicte de la sentència, vaig sentir tristesa i vergonya per com s'ha arribat a aquest extrem d'animalitat i primitivisme. Però si els meus ulls percebien aquest espectacle gens agradable per a la ciutadania del país i els forans que ens visiten... La meva pensa i la meva condició de català em feia ésser conscient dels moments summament importants que estem vivim. Perquè no oblidem pas que estem en guerra: guerra mediàtica i ideologia i ara també, en certa manera, d'integritat física. Perquè per molts alguns desaprovin tota aquesta destrossa de mobiliari urbà emprat per a fer barricades... Cal ésser conscient que això no representa res en comparança amb les ferides, mutilacions que han patit aquest jovent nostre que ha demostrat ésser molt més valent que les dues o tres generacions de catalans que els han precedit. Aquest joves, són els nostres actuals defensors de les "muralles" de la Barcelona del segle XXI, els forjador de la futura Catalunya lliure!, i com tals mereixen el nostre respecte i la nostra protecció. Aurora, el teu poema m'ha fet emocionar i m'ha colpit profundament. Crec que si has assolit o assoleixes commoure el lector amb aquesta precisió admirable és degut a que ets a més d'un bona poetessa, una gran mare! Un petó, Nil.

  • El nostre jovent.[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 04-11-2019 | Valoració: 10

    Sóc una persona aquí agrada l'ordre i veient l'altre dia com havien quedat de desmarxats els carrers adjacents a la Plaça Catalunya com a resultat dels enfrontaments entre la policia i el jovent esvalotat per el veredicte de la sentència, vaig sentir tristesa i vergonya per com s'ha arribat a aquest extrem d'animalitat i primitivisme. Però si els meus ulls percebien aquest espectacle gens agradable per a la ciutadania del país i els forans que ens visiten... La meva pensa i la meva condició de català em feia ésser conscient dels moments summament importants que estem vivim. Perquè no oblidem pas que estem en guerra: guerra mediàtica i ideologia i ara també, en certa manera, d'integritat física. Perquè per molts alguns desaprovin tota aquesta destrossa de mobiliari urbà emprat per a fer barricades... Cal ésser conscient que això no representa res en comparança amb les ferides, mutilacions que han patit aquest jovent nostre que ha demostrat ésser molt més valent que les dues o tres generacions de catalans que els han precedit. Aquest joves, són els nostres actuals defensors de les "muralles" de la Barcelona del segle XXI, els forjador de la futura Catalunya lliure!, i com tals mereixen el nostre respecte i la nostra protecció. Aurora, el teu poema m'ha fet emocionar i m'ha colpit profundament. Crec que si has assolit o assoleixes commoure el lector amb aquesta precisió admirable és degut a que ets a més d'un bona poetessa, una gran mare! Un petó, Nil.

Valoració mitja: 9.83

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

251907 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.