EL JUDICI DE LA VERGONYA

Un relat de: aurora marco arbonés
10.- EL JUDICI DE LA VERGONYA
(1er dia)

Asseguts en un vagó
cara un tribunal sinistre
dotze viatgers denigrats
recorren un camí incert.
Giren el cap per copsar
una mirada, un gest
d’aquells que avui acompanyen
el seu neguit compartit.
Es veuen ferms i sencers
però alguns ulls reflecteixen
tot el patiment sofert,
d’una manera gratuïta,
per un Estat que els odia.
Els seus cossos també acusen
vagues de fam, cansament,
la tensió dels dies previs,
nits d’insomni i soledat.
Els advocats defensors
han abocat a la sala
totes les vulneracions
dels més mínims drets humans
que s’han comès contra ells.
I tornaran a presó
fins a la sessió següent
amb tota l’angoixa a sobre
i fatiga acumulada.
I tornarem a estar amb ells
amb més crits de llibertat,
cantant ben fort per les places
fins que s’acabi la farsa.

Aurora Marco i Arbonés – 12 de Febrer 2019.


Comentaris

  • Tal com raja[Ofensiu]
    Materile | 24-10-2019 | Valoració: 10


    Feia temps que no entrava a Relats, tinc la meva mare a la residència i quasi cada dia hi he d'anar, Hem passat una temporada molt dolenta i ni el temps ni l'humor m'acompanyen.
    Felicitats, aquest poema reflecteix molt més que el Judici...M'agraden molt els teus poemes i els vaig seguint, crec que aquest no l'havia llegit. M'agrada com escrius!!!!
    Una abraçada,
    Materile (Maria Teresa Galan)

  • Gracies[Ofensiu]
    garrymccain | 11-06-2019 | Valoració: 10

    official site

  • comentari[Ofensiu]
    Noia Targarina | 04-04-2019 | Valoració: 10

    molt ben escrit i explicat m' agrada força el relat continua escribin val la pena llegir-te!

  • Necessitem més llibertat.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 24-02-2019 | Valoració: 10

    Un relat molt bé situat que ens ensenya que Espanya, necessita més llibertat i entre tots ho poguem aconseguir, si estem tots units.
    M'ha agradat com ho planteges, Aurora.
    Una abraçada...
    Perla de vellut

  • La foto.[Ofensiu]
    Nil | 17-02-2019

    Ah! En referència al teu comentari del meu poema "Dins el parc", on em dius que et té intrigada l'origen de la foto del meu perfil, et diré, tal com tinc escrit a la meva biografia, la foto de perfil és un retrat anònim trobat als Encants Vells, Fira de Bellcaire, de BCN. Conté una data: 22 novembre 1913, - Guantánamo, CUBA -. Amb l'endreça: " A mi hermana Salvadora y José".

  • D'Espanya i també Europa![Ofensiu]
    Nil | 15-02-2019 | Valoració: 10

    Fa setmanes que no donaves senyal de vida... I vet ací que estaves capficada, lliurada i solidaritzada amb els nostres patriotes presoners. Quina vergonya! Dels espanyols ja fa temps que no espero res!, ni del Victor manuel, ni de l'Ana Belen. Ja poden ser conservadors o liberals. Deia el nostre estimat Josep Pla, que no hi ha res que s'assembli més a un espanyol de dretes que un espanyol d'esquerres. Ara bé, el que voldria ressaltar és la ràbia i impotència que sento per Europa! Com pot ésser que nosaltres els catalans que hem aportant tant a la cultura europea, que hem traduït a la nostra llengua, a vegades abans que els castellans, els seus poetes, dramaturgs...etc i que ara no es possessionin a favor nostre? A favor nostre, perquè nosaltres som democràcia i llibertat. Jo espero, estimada Aurora que algun dia apleguis els teus poemes en un llibre i que puguis lliurar-lo personalment a mans als nostres màrtirs patriotes que ara són jutjats. Llibertat!, Nil.

  • farsa[Ofensiu]
    SrGarcia | 15-02-2019

    Completament d'acord en el contingut. La forma em sembla una mica feble, però això no és el que importa en aquest tipus de poesia.
    Segueix així qu et seguirem llegint.
    Per cert, el relat de Pasifae és totalment inventat; la cronologia no pot coincidir; és un producte de la meva plagiària imaginació.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

214 Relats

1888 Comentaris

195805 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.