EL SETÈ DE CAVALLERIA

Un relat de: aurora marco arbonés
24.-EL SETÈ DE CAVALLERIA

El diputat Abascal
avui s’ha aixecat molt d’hora,
s’ha polit i abrillantat,
ha desat bé la pistola,
i, amb presses i sense mandra
ha fet cap al Parlament.
Com que li agrada amb deliri
“xupar” càmera al xicot,
ha escollit un bon escó
darrere del President,
un lloc que era reservat
als diputats socialistes,
però avui és la “rentrée”
i tot està autoritzat.
S’ha repapat al seient
per a guipar, amb ulls d’odi,
l’entrada dels catalans,
que han arribat somrients,
pletòrics i entusiasmats
a l’indret que els hi pertoca
per mèrit dels seus votants.

En el moment de jurar
la “santa” constitució,
“la patria caballería”
de l’Abascal i sa tropa
s’ha desbocat pel Congrés,
galopant en els ascons
com per terres de Almería.

L’Alberto-Carlos Rivera
ha posat la guinda a l’acte
gallejant a la Batet
que fes fora els processats.
La presidenta, impassible
l’ha engegat a prendre el vent.

I així s’ha acabat la història
d’aquest dia memorable
que és sols el començament
d’una “gran” legislatura
que entre bronques i renills*
promet ser intensa i moguda.

*crit del cavall

Aurora Marco i Arbonés – 21 Maig 2019






Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

2453 Comentaris

209531 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.