EL SETÈ DE CAVALLERIA

Un relat de: aurora marco arbonés
24.-EL SETÈ DE CAVALLERIA

El diputat Abascal
avui s’ha aixecat molt d’hora,
s’ha polit i abrillantat,
ha desat bé la pistola,
i, amb presses i sense mandra
ha fet cap al Parlament.
Com que li agrada amb deliri
“xupar” càmera al xicot,
ha escollit un bon escó
darrere del President,
un lloc que era reservat
als diputats socialistes,
però avui és la “rentrée”
i tot està autoritzat.
S’ha repapat al seient
per a guipar, amb ulls d’odi,
l’entrada dels catalans,
que han arribat somrients,
pletòrics i entusiasmats
a l’indret que els hi pertoca
per mèrit dels seus votants.

En el moment de jurar
la “santa” constitució,
“la patria caballería”
de l’Abascal i sa tropa
s’ha desbocat pel Congrés,
galopant en els ascons
com per terres de Almería.

L’Alberto-Carlos Rivera
ha posat la guinda a l’acte
gallejant a la Batet
que fes fora els processats.
La presidenta, impassible
l’ha engegat a prendre el vent.

I així s’ha acabat la història
d’aquest dia memorable
que és sols el començament
d’una “gran” legislatura
que entre bronques i renills*
promet ser intensa i moguda.

*crit del cavall

Aurora Marco i Arbonés – 21 Maig 2019






Comentaris

  • good author[Ofensiu]
    garrymccain | 11-06-2019 | Valoració: 9

    Info

  • Magnífic[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 07-06-2019 | Valoració: 10

    Catalunya no està ben considerada.
    Una poema on es nota que el diputat Abascal, van encontra de tot el que hi ha a Catalunya, doncs com hi ha de tot, tu els critiques ben posat en les teues lletres es nota que tot va malament i oposats a Catalunya.
    Ben dit Aurora.
    Una abraçada...
    Perla de vellut.

    T'invite als meus poemes a la meua pàgina, doncs fa molt de temps que no em llegeixes cap. Ànim...

  • La lluita, per CAT continua...[Ofensiu]
    Nil | 05-06-2019 | Valoració: 10

    Sí! ara entec, després de llegir el bell comentari que m'has fet, el motiu dels teus castellanismes en el teu poema: EL SETÈ DE CAVALLERIA... Fent ús d'ell t'ha solucionat el problema de la rima. Jo no la hi faig servir, però si en canvi tostemps cerco la musicalitat, que en definitiva és ,si fa o no fa, el mateix. En el meu cas, em trobo amb el problema de que tots els versos els faig coincidir en llargària. El primer amb l'últim el segon amb el penúltim i així successivament i al mig si el vers va sol, llavors el faig acabar lliurament. Suposo que els que em llegeixen se n'hauran donat d'aquesta particularitat. Això em suposa a voltes haver de sacrificar un mot molt escaient, però no útil en quan a llarguesa. Canviar el mot no sempre és la solució i és per això que em veig obligat a modificar tot el vers o fins i tot el poema, feina de moltes hores com pots imaginar-te. Jo aprecio molt que no t'haguis molestat pel meu suggeriment, això diu molt de tu... Perquè jo veig en tu una dona molt intuïtiva, sensible i sobretot compressible i també sentimental. Encara que no ens coneixem en persona, sé que em segueixes tant en els poemes com en els meus comentaris i també sé que ets de les poques persones que ha copsat la meva essència humana, la meva bondat, la meva sensibilitat, la meva pulcritud i finesa literària i fins i tot la meva "intel·ligència" si es pot dir d'alguna manera, no acadèmica. Poques dones en ma vida i també homes em comprenen i em copsen com ho fas tu, ja només per això t'estimo! com va fer un dia en Johan Cruijff . És per això que em sap greu que hi hagi dos relataries, ambdós de diferent genere, que s'hagin ofès pels meus comentaris constructius i fins i tot m'hagin convidat a deixar-los de comentar, quina pena! no et sembla que no tolerin una critica literària? En cavi hi ha un tal Sergi Helies Bandres, que li vaig comentar un cop un poema seu sobre la Merda, de manera molt dura i no s'ho va prendre pas malament, ans al contrari, m'ha comentat aquest meu darrer poema tot demostrant tenir un gran sentit de l'humor i una intel·ligència sense un ego pel mig. "Gran és aquell que per a brillar, no li cal apagar la llum dels altres" Això ets tu, Aurora. Ah! està al caure un nou poema meu que intueixo que serà del teu grat, porta per títol: SANT TROPETZ. Salut i agraïment de cor a tots els meus anònims llegidors , Nil.

  • Enemics a casa...[Ofensiu]
    Nil | 04-06-2019 | Valoració: 10

    Com diu el nostre company relataire Aleix, quin fàstic haver d'aguantar aquesta colla de fills de fusta mal partits que odien Catalunya a mort. Sort que de tant en tant albirem una Aurora polar que ens retorna l'optimisme i la força per a continuar lluitant amb un nou poema d'actualitat. D'això...et volia dir que me n'he adonat que has fet servir unes expressions castellanes i innecessàries. "A prendre vent" (a pastar fang, a cagar a la vinya) La guinda (la cirereta) " xupar càmera" (robar camera?). Esperó que no et sàpiga greu que t'ho digui... Perquè fa poc ho vaig fer amb una relataire molt admirada a la casa per la bona qualitat dels seus escrits i va resultar que s'ho va prendre malament, tant que esborrà el relat i tot! i això en feu sentir força culpable... Una abraçada ,Nil.

  • Fàstic[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 04-06-2019 | Valoració: 10

    Quin fàstic em produeixen aquesta colla de polítics que cerquen constantment el numeret! Quan no hi ha res d'interessant a dir, numeret al canto! Aurora, a continuar lluitant i, sobretot, escrivint. Petonets!

    Aleix

Valoració mitja: 9.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

210 Relats

1866 Comentaris

185217 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.