ANECDOTARI ESPERPÈNTIC DEL 20 -S

Un relat de: aurora marco arbonés
1.- ANECDOTARI ESPERPÈNTIC DEL 20 –S

El dia 20 de setembre
i el judici del procés
ens ofereixen històries,
algunes surrealistes
i d’altres encara més.

En Rufian, que té ganeta,
en veient la rebel•lió
davant la Conselleria,
decideix anar a fer un mos
i allà a la cafeteria
es fa un entrepà sucós.

L’Albano-Dante Fachin,
davant de “tanto tumulto”,
treu el tabac per fumar
i el xicot, que és educat,
li pregunta al policia
si el fum el pot molestar.

A la Soraya tres SSS
se li congela a la boca
el somriure de conill
quan la pesquen en perjuri,
perquè els nostres defensors,
amb la seva astúcia, són
pels mentiders un perill.

A l’M. Rajoy
se li ha anat l’olla del tot
i no recorda ni mica
haver parlat amb l’Urkullu
que feia de mediador:
“no sé”, “quizás”,” no me consta”,
“podria ser”, “quizás no”.

Al ministre d’Interior,
el molt famós Sr. Zoido,
se li pugen els colors
i començar a quequejar
quan li pregunten per l’ordre
d’actuació dels piolins:
què deia l’auto primer:
protecció dels ciutadans
o eficàcia en actuar?

I amb la senyora del Toro,
secretària de justícia,
s’embolica més la troca.
Exigeix un helicòpter
quan veu tot aquell “tumulto”,
i, al•legant que pateix molt,
ha de sortir pel terrat
i la porta del teatre
que hi ha tot just al costat.

Això és només una mostra
de l’esperpent judicial.
N’hi ha per omplir-ne un volum
i, si no és avui, demà,
amb el marro que s’acosta
la farsa continuarà....

AURORA MARCO I ARBONÉS – 6 MARÇ 2019








Comentaris

  • Milia90 | 05-06-2019

    Your site is truly cool and this is an extraordinary moving article.
    https://theimpossiblequiz.io

  • Excel.lent: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 10-03-2019 | Valoració: 10

    Menuda farsa, per als polítics, que tot s'ho mereixen, i tenen el que tenen, perquè són així, tant correctes en els seus principis.
    Amb molt bon somriure m'has deixat, Aurora, perquè ho expresses molt irònicament.
    Una abraçada des de Manuel...
    Perla de Vellut

  • Bon cop de falç...[Ofensiu]
    Nil | 10-03-2019 | Valoració: 10

    Aquest darrer poema teu és com una mena de sàtira vuitcentista en la qual fas us del teu enginy literari per a exposar de forma irònica i sarcàstica el gran ridícul que estan fent tant els polítics com els jutges espanyols. En els teus plantejaments sempre besllumo el nostre tarannà nacional i això fa que no em senti sol en la lluita per la llibertat de la nostra Catalunya del cor. Una abraçada, Nil.

  • Prosa[Ofensiu]
    SrGarcia | 10-03-2019

    Trobo que aquestes anècdotes són pura prosa, una prosa de la més d'anar a peu.

    Que ho posis en vers potser no s'ho mereixen, però és la teva manera d'escriure habitual.

  • Embellir la infàmia[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 10-03-2019 | Valoració: 10

    Una de les maneres més intel·ligents d'embellir la infàmia és escriure poesia sobre la infàmia. I aquest poema n'és una bona mostra. Senss dubte que afavoreix el cervell crear sobre la infàmia, embellir la pudor. Felicitats per aquest retrat social. Endavant, Aurora! Una forta abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

212 Relats

1876 Comentaris

190781 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.