Aniversari [4] Alguna cosa hem de fer

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
En Joan C. Ràfols i l’Arseni Loren eren amics de tota la vida, havien crescut junts, havien anat al mateix col·legi i també havien treballat a la mateixa empresa més de quaranta anys. Ara, però, eren víctimes de les circumstàncies i fregant la seixantena es trobaven sense feina i amb poques esperances de trobar-ne.

***

—Arseni, hem de fer alguna cosa...
Ja em diràs! A la nostra edat què podem fer?
—Sí, és ben cert que ho tenim difícil.
Jo, la veritat, havia pensat que...
—Què havies pensat?
Doncs... veuràs no sé com dir-t’ho.
—Parla, parla sense embuts!
Mira, avui he rebut un WhatsApp que m’ha donat una idea.
—I què deia aquest guasap?
És d’aquests que aprofiten el personatge de Mafalda i es preguntava: ¿Si atraco a un político, es un robo o un reembolso?
—Molt bé, ja m’has contat l’acudit... ara explica’t.
Doncs això, que podríem atracar a polítics corruptes...
—I quins són els polítics corruptes?
Molt fàcil. Ni tu ni jo som gaire aficionats a la política, però sempre hem votat el mateix partit.
—I què vols dir amb això?
Que no ho veus? És molt senzill, els corruptes sempre, sempre, són els dels altres partits.

***

Bé, ja ho hem dit al començament, els dos amics sempre ho havien compartit tot; esperem que aquesta continuïtat de compartir la feina no els porti a compartir la cel•la.

——————
Escrit el dimecres 12/02/2020
Revisat el dijous 13/02/2020... Gràcies Pilar!


Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    Naiade | 09-03-2020 | Valoració: 10

    Com sempre Joan ens ofereixes un diàleg ben actual i divertit. Que llests que son els teus protagonistes. Esperem no acabin a presó.

  • I tu més ![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-02-2020 | Valoració: 10

    Aquesta és una tàctica molt utilitzada, que denota un cert egoisme. Tots tenim pecats i tots els fem. Ara, els dels altres sempre seran més grossos, clar que sí. Una forta abraçada, Joan.
    Aleix

  • "Touché"[Ofensiu]
    Materile | 21-02-2020 | Valoració: 10


    Molt bo!!! Enginyós i divertit!! què més es pot demanar. Molt ben trenat.Felicitats!

    Gràcies pel teu comentari. Vaig estar a punt de no enviar-lo, ja saps com vaig amb el problema de la mama. No em queda temps ni per mi..

    Gràcies per ser aquí, estimat Joan!

    Una abraçada,

    Materile (Maria Teresa )

  • És així...[Ofensiu]
    brins | 17-02-2020 | Valoració: 10

    A part d'un magnífic humor, aquest relat també conté una veritat com una casa de pagès;no sé per quina raó, sempre parlem molt de la corrupció dels partits que no hem votat, però poc de la del partit que normalment votem...

  • E. VILADOMS | 17-02-2020

    Penso que quan es vagin a confessar els posaran molt poca penitència a aquests pecadors, Joan.
    Fins al proper relat!

  • Que ho facin![Ofensiu]
    Montseblanc | 17-02-2020

    Hahaha quina idea més bona, robar als corruptes. Si fos possible de fer... I com que hi ha tanta corrupció, tant és el partit en el que es fixin, si volen esquivar el seu propi, tant és, corruptes n’hi ha a tots els cantons, que no vol dir que ho siguin tots però Déu n’hi do... Però que consti que robar a un lladre no és pecat, ni hauria de ser delicte hahaha.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

114 Relats

1200 Comentaris

142483 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.