EL MINISTRE TIQUIS MIQUIS

Un relat de: aurora marco arbonés
42. -EL MINISTRE TIQUIS MIQUIS
El ministre tiquis miquis,
àlies “Pinxo de la Pobla”,
diu que un diputat d’esquerra
l’ha escopit al Parlament.
Això no ho ha vist ningú,
ni les càmeres han gravat
aquest acte entremaliat.
Però el ministre insisteix,
fent un cop més el ridícul,
com un pàrvul que senyala
el company que l’ha pegat.

La Senyoreta s’enfada
i diu que això no pot ser,
que el Hemiciclo és seriós
i no s’han de barallar
aquest xicot revoltós,
que diu veritats com punys,
i el ministre de la dreta
que es fa passar per “societa”.

La cosa ja ve de lluny:
que si tu em dius colpista,
t’anomenaré feixista;
que si em titlles de racista
jo et diré supremacista.

I mentrestant la dels “pollos”
fa campanya a Andalusia
posant verds als catalans
i criticant el “prucés”,
en lloc d’atendre el seu poble
que d’això no en diu pas res.

Estem la mar de distrets
amb la política esquerpa.
Esperem que posin seny
o Espanya se n’anirà en orris ( o a la m...)

Aurora Marco i Arbonés - 21 Novembre 2018



Comentaris

  • Excel.lent poema.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 04-12-2018 | Valoració: 10

    M'encanta. Una bona crítica sobre els polítics queixosos i vulgars. A vegades passa. No tothom en els parlaments actua com a bona gent. Alguns es comporten com si fossin sagrats a la més mínima que els passa.

    En fi, ells sabran. Després que no es queixin si hi ha qui no els vota.

    Ens veurem, Aurora.

  • Nil | 29-11-2018 | Valoració: 10

    Els catalans d'arrel tenim una forma peculiar de fer humor i fins i tot d'insultar. Encara que el nostre ADN no és gaire procliu, pensem, a deixar anar mots grossos de forma lleugera com ho fan els castellans en general. Però quan hi ha un català que les deixa caure, tots els tòpics que pul·lulen de poble assenyat i educadet se'n esclaten!. En Rufia, d'una hora lluny és veu que no és un típic català... És un català amb matisos forans com la majoria de catalans que poblen la nostra nació. I és precisament aquesta peculiaritat, aquesta manera descomplexada de fer i de dir que els hi fot tant a la gent d'Espanya. I a damunt encara es creuen que ens hem apropiat del seu ADN. Rufian! ets el nostre antídot contra aquesta Espanya furiosa d'on van partir els teus pares... Aurora, tu sempre sorprenent-nos des de les les trinxeres, amb la teva convicció, amb el teu múscul de bona cronista literària de l'escena política catalana actual. Salut i avant, Nil.

  • Gràcies Aurora...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 28-11-2018

    Per la teua visita i per llegir-me el poema de l'altre dia... Escriure't i amar-te. I per la teua valoració.

    Una abraçada.
    Rafael Molero

  • El pinxo[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 28-11-2018 | Valoració: 10

    I no para el pinxo! Avui dimecres, té més motius per engrandir el seu currículum de bestieses. Jo el veig com un nen petit, que diu mentides a la mama per culpar l'altre germà després d'una baralla. Ridícul rere ridícul, el fet és que la realitat dura que vivim es fa més passable amb els numerets del pinxo de la Pobla. Aquest diumenge vam anar a la presó dels Lledoners, on hi van actuar una dotzena de corals, una altra dotzena de conjunts musicals, i més de 1.000 persones. La mobilització continua. Una abraçada, Aurora.

    Aleix

  • Molt bona crítica...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 27-11-2018 | Valoració: 10

    Aurora, damunt de bona política i crítica amb bon sentit de l'humor...., doncs ho acabes molt bé, que tot se'n vaja a la m... erda...
    M'ha encanta llegir-ho...
    Una abraçada i fins demà.

    Perla de Vellut
    Rafael Molero Cruz

    -T'espere en el meu bloc, quan vulgues i pugues...

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

202 Relats

1769 Comentaris

174668 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.