EL JUDICI DE LA VERGONYA 2

Ben expresada la dignitat que mostren.

Has posat el mateix poema cinc vegades? és expressament?

Ah! Aurora... jo quan poso un segon o tercer poema de continuïtat del primer miro de posar un altre títol i seguit, en lletra petita, amb el nom del primer i la corresponent enumeració. Perquè d'aquesta manera evites que els teus estimats llegidors passin per alt tot pensant que el nou poema és el mateix que el primer que vas publicar. Per exemple, en el meu cas: DINS EL PARC i la segona part: APOL·LO: (2n part del poema Dins el Parc). Bé, només és una recomanació de màrqueting, tu fes el que més creguis convenient. I tot seguit et comento el que m'ha suggerit el teu patriòtic poema.
Per començar et diré que el que em commou de tu és aquest patiment que paleses tothora amb els nostres presos polítics. I és que a la teva adhesió a la causa catalana la percebo pròxima mercès als teus emotius i bells poemes. Llegint-te sento una punxada de remordiment per viure-ho jo una mica des de la distància, però això si, plenament solidaritzat amb ells. Potser és que en aquests moments estic passant una època difícil... i això em priva d'estar pels altres... i no voldria acabar aquest comentari, sense abans incrustar-hi aquesta joliua estrofa que jo cisellaria en lletres d'or en els anals de la nostra història nacional:
"Després de tan llarga estada a la presó, continuen sencers, no els han pas doblegats perquè son catalans, orgullosos i forts com el trempat acer amb que han estat forjats". Una abraçada, Nil.

Aquests dies de Carnestoltes, els veïns de Ribes de Freser hem posat una estàtua de fusta del rei Felip VI fent de balança. A la mà esquerre hi duia una plata amb llaços grocs i a l'esquerra, els seus dos collons. Lògicament, la balança s'ha decantat cap el costat dels collons. Una forta abraçada, Aurora.

Aleix