EL JUDICI DE LA VERGONYA 2

Un relat de: aurora marco arbonés
11.- JUDICI DE LA VERGONYA -2


Les deu del matí: la sala és a punt.
Tothom assegut al lloc que pertoca.
Els presos viatgen en el seu vagó
entre les defenses i els acusadors.
Neutre i avorrit, dintre de la toga,
el fosc tribunal presideix la farsa.

Però els encausats, malgrat la fatiga,
malgrat el trasbals que han hagut de viure,
com gegants es creixen front del tribunal
perquè posar urnes no ha estat pas delicte.
Han mostrat tal grau de grandesa moral,
de responsabilitat i determinació
que per tothom ha estat una gran lliçó
del que és dignitat en el món judicial.

Després de tan llarga estada a la presó,
continuen sencers, no els han pas doblegat,
perquè són catalans orgullosos i forts
com el trempat acer amb que han estat forjats.



Aurora Marco i Arbonés – 21 Febrer 2019

Comentaris

  • Dignitat[Ofensiu]
    SrGarcia | 06-03-2019

    Ben expresada la dignitat que mostren.

    Has posat el mateix poema cinc vegades? és expressament?

  • Patiment col·lectiu...[Ofensiu]
    Nil | 06-03-2019 | Valoració: 10

    Ah! Aurora... jo quan poso un segon o tercer poema de continuïtat del primer miro de posar un altre títol i seguit, en lletra petita, amb el nom del primer i la corresponent enumeració. Perquè d'aquesta manera evites que els teus estimats llegidors passin per alt tot pensant que el nou poema és el mateix que el primer que vas publicar. Per exemple, en el meu cas: DINS EL PARC i la segona part: APOL·LO: (2n part del poema Dins el Parc). Bé, només és una recomanació de màrqueting, tu fes el que més creguis convenient. I tot seguit et comento el que m'ha suggerit el teu patriòtic poema.
    Per començar et diré que el que em commou de tu és aquest patiment que paleses tothora amb els nostres presos polítics. I és que a la teva adhesió a la causa catalana la percebo pròxima mercès als teus emotius i bells poemes. Llegint-te sento una punxada de remordiment per viure-ho jo una mica des de la distància, però això si, plenament solidaritzat amb ells. Potser és que en aquests moments estic passant una època difícil... i això em priva d'estar pels altres... i no voldria acabar aquest comentari, sense abans incrustar-hi aquesta joliua estrofa que jo cisellaria en lletres d'or en els anals de la nostra història nacional:
    "Després de tan llarga estada a la presó, continuen sencers, no els han pas doblegats perquè son catalans, orgullosos i forts com el trempat acer amb que han estat forjats". Una abraçada, Nil.

  • Judici?[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-03-2019 | Valoració: 10

    Aquests dies de Carnestoltes, els veïns de Ribes de Freser hem posat una estàtua de fusta del rei Felip VI fent de balança. A la mà esquerre hi duia una plata amb llaços grocs i a l'esquerra, els seus dos collons. Lògicament, la balança s'ha decantat cap el costat dels collons. Una forta abraçada, Aurora.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

211 Relats

1871 Comentaris

187594 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.