SANT SEBASTIÀ MÀRTIR

Un relat de: Nil

Era d'estuc policromat, preciós!, el Sant Sebastià màrtir
que es venia a internet. Creat per un mestre artesà del taller
d'imatgeria d'Olot. Feia quasi quatre pams d'alt, sense comptar
corona i peanya. Cabells rossos i arrissats, ulls de vidre, amb un
faldó que li cobria les parts intimes, lligat de braços a un arbre
esbrancat on es recolzava el tors en un posat de decaïment.
Tres nafres sagnants mostraven on havien estat clavades les
puntudes sagetes que un sofrent devot les hi havia extretes per
tal d'absoldre'l del suplici: una a la cuixa dreta, l’altra a la zona
abdominal esquerra i la més mortal de totes a tocar d'un mugró.
Segons em va dir l’antiquari, el dia que el va posar a la venda,
tothom que s'aturava davant d'ell restava embadalit de bufó
que era. Però al final, qui se'l feu seu no fou pas un d'aquests
passavolants, sinó un capellà vestit de paisà que per allí voltava.
Amor a primera vista? Sovint em pregunto si el va comprar per
a que lluís en un oratori o per a tenir-lo de fetitxe a l'alcova...,
transgredint d'aquesta manera el virtuós vot de castedat.





- Sant Sebastià: soldat de l'exercit romà durant els regnat de l’emperador
Dioclecià. A l'Edat mitjana i moderna va ser invocat com a advocat i protector
contra la pesta. El sant, en la època actual ha esdevingut una icona gai perquè
rememora la bellesa clàssica.

- Fetitxe: objecte que desperta en l'individu impulsos eròtics per associacions
possiblement fortuïtes.


- La imatgeria religiosa a Olot va néixer el 1880 amb la fundació de El Arte
Cristiano, el primer taller dedicat a la fabricació de sants. Els seus fundadors
van ser els pintors Joaquim Vayreda i Josep Berga. Però llurs antecedents
caldria, potser, cercar-los en la manufactura de llits olotins del segle XVII
i XVIII, decorats amb angelots i garlandes de relleu pintats i daurats i en
figures de pessebre que encara es fan ara. Aquesta industria a fet d'Olot
un dels centres més importants del mon en aquest ram.

- Museu dels Sants d'Olot ( No hi he anat encara, però mereix ésser visitat)

Comentaris

  • Preciosisme.[Ofensiu]
    Nil | 27-06-2020

    Bona Tarda Aurora, mercès pel teu interessant comentari, ja que mai havia sentit parlar del "Preciosisme", que ara sé que vol dir: excés de refinament, especialment en el llenguatge. Em fa molt que pensar i alhora m'honora que els meus poemes segueixin aquesta tendència malgrat que puguin versar sobre temes de caire homoeròtic i sexual.

  • És difícil tractar un text[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 27-06-2020 | Valoració: 10

    quan ja hi ha hagut tants comentaris sobre el tema i tan ben valorats. El primer que m'ha sorprès favorablement és que la introducció que fas de la vida de sant Sebastià ja és, en si mateixa, una obra didàctica, que el lector poc avesat a la hagiografia, agraeix especialment. Conèixer els antecedents del protagonista, sigui real o imaginari, ajuda a posar en el seu context el relat.
    En segon lloc, es nota que el text ha estat molt elaborat: cada paraula, cada expressió, cada imatge tenen un sentit únic i buscat per l'autor en el desig d'oferir un relat que aconsegueixi un cert "preciosisme", cosa que no és usual en la majoria dels autors contemporanis.
    Així doncs, només he de felicitar-te per l'agradable lectura de la que que ha pogut gaudir. Sempre endavant!

  • El teu sant...[Ofensiu]
    Nil | 24-06-2020

    Apreciat i ben trobat Sebastià, quina coincidència que et diguis com el sant!, les teves paraules m'arriben al cor..., fontana d'inspiració d'on surten els meus poemes. Si!, no és gens fàcil poetitzar experiències viscudes de forma concisa, entenedora, diversa i ensems bella! Aquest poemes meus, ara com ara, són la meva raó de viure i també seran, quan arribi l'hora, la meva raó de morir. Sabent que hauré deixat un llegat per a usdefruits dels amants de la poesia homoeròtica en català. una abraçada, Nil.

  • Cap a l'intimisme[Ofensiu]
    SebastiàCot | 24-06-2020 | Valoració: 10

    Benvolgut Nil, no deixes mai de sorprendre'm amb els teus poemes, sempre magnífics, sempre sensibles, sempre evocadors. Em sembla percebre una evolució cap a poemes més íntims, cap a poemes que suggereixen sensacions, instants gairebé retratats i que, amb traça i traços precisos, ens aboquen a un munt de records, de moments de màxima sensibilitat. Sí que hi ha una història sota el poema, però el seu eix no és la venda del sant sinó la seva bellesa, la bellesa que perceps tu i el jove mossèn que s'emporta la figura a casa.
    Poesia sempre és sensibilitat. El poeta ha de ser sensible, però ha de tenir el do que tens de transmetre i encomanar la sensibilitat de l'instant, de la història, al lector. I em meravella que amb poques paraules --o les justes i precises-- retratis aquestes atmosferes d'una manera tan viva. T'ho deia en altres comentaris, quan parlava de la capacitat teva de recrear records en els altres, de fer sentir olors, perfums, escenes quotidianes i fer-ho de manera bella.
    Com sempre, felicitats.

  • Esperit sant.[Ofensiu]
    Nil | 23-06-2020

    Hola!, vicent...No crec pas que sant Sebastià i cap sant pugui fer res per nosaltres, els mortals terrestres. Una altra cosa és que l'imatgeria religiosa ens serveixi com a suport tangible on canalitzar la nostra voluntat. Per mi, aquest sant, és merament un simbolisme que encarna la bellesa hel·lènica de l'home i tota la història que porta al darrere. Tampoc crec que Déu estigui pendent de nosaltres, ni que castigui, ni que gratifiqui. És el nostre esperit sant és qui actuà amb contacte amb Déu. Bona revetlla Nil.

  • Tots hi cabem[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 23-06-2020 | Valoració: 10

    En este món tots hi cabem, encara que alguns s'entesten en fer fora a algun grup de persones o a una persona en concret.
    La maldat de la intolerància sempre estarà ahi, però si Sant Sebastià ho mira i cuida, tingues sempre fe, Nil, tots hi tindrem un lloc.
    La Bíblia ho diu, si invoquem el més sagrat podrem tindre mil exèrcits a les portes de la ciutat, que no hi podran entrar.
    De vegades jo em dic, com digué Jesucrist, si tinguérem la fe d'un gra de mostassa, la muntanya es menejaria al nostre manat.
    Ànims, Nil, i seguix sent com ets, Déu té un lloc per a tots nosaltres, per exemple Sant Sebastià per a la comunitat gay.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Simbolisme.[Ofensiu]
    Nil | 22-06-2020

    Mercès! Atlantis. Jo sóc creient en el sentit que crec en la immortalitat del'ànima, així com també en l'existència inexplicable d'una força absoluta, un Déu per dir-ho d'alguna manera. Els sants i les verges només són símbols o icones d'humans que destacaren en el seu temps per professar una fe. Em satisfà molt que hagis captat l'essència i la bellesa del poema, Bona revetlla de Sant Joan! , Nil.

  • un sant ben descrit[Ofensiu]
    Atlantis | 22-06-2020

    Llegint el teu relat sobre Sant Sebastià m’ha vingut el cap alguns dels meus poemes on parlo de verges romàniques i barroques. Jo que no soc creient, trobo en elles uns simbolisme que m’atrau i entenc la devoció que en poden tenir alguns. Sigui com a representant de bellesa, o com representant de la maternitat o del dolor.

    Un relat molt ben descrit, com tots els teus i d’un tema una mica diferent, malgrat l’erotisme està present en la descripció de la imatge.

    Un plaer llegir-te.

  • Gràcies Nil...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 21-06-2020

    Gràcies Nil, pel teu amable comentari: "Ver amor", i que et sembla una pregaria i que sóc sensible a l'amor. Realment les teues paraules em fan emocionar...Bé, que l'idea d'aquest poema, la va desenvolupar, com a acció de l'amor cap a la meua amada, amb tot el meu cor i el meu amor.
    Saluts. PERLA DE VELLUT

  • Santificat...[Ofensiu]
    Nil | 21-06-2020

    Sr Garcia, si a Sitges en sant Sebastià compta amb un carrer no té res a veure, crec jo, a que hagi esdevingut icona gai. fa poc vaig veure en un antiquari un plafó de rajola del segle XVIII ,d'aquest sant, que havia estat d'algun carrer de Sitges. Gràcies Perla de Vellut per captar el traç sedós del poema. Si!, Canela Fina, a voltes la santedat i la luxúria és mixturen. A mi m'ha costat Déu i ajuda, entendre que el sexe no és pecat i que no està renyint amb ésser bona persona. Mercès a tots tres..., Nil.

  • Descripció acurada[Ofensiu]
    Canela fina | 21-06-2020 | Valoració: 10

    Quina descripció més acurada, barreja de santedat i luxúria, tots tenim dues cares suposo, angelets i dimonis segons l'església, visceral i racional potser s'aproximaria més al meu concepte d'alteritat en les persones. Genial la frase capellà de paisà. Abraçada ;)

  • Creació pròpia d'Olot.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-06-2020 | Valoració: 10

    No sabia que posar de títol, però no passa res, que haja fet una frase del relat.
    És tan descriptiu que m'ha impressionat i vessa per les seues accions, qui compraria el preciós San Sebastià Màrtir. El capellà vestit de paisà, es va admirar de la imatge i se la va quedar. Grandiosa descripció del Sant Sebastià, on la plasmes amb tocs molt pròpis teus. Amb una serenitat, assossec, tan senzilla que flueix com la seda.
    Molt bé, m'ha encantat com ho has descrit.
    Saluts. PERLA DE VELLUT

  • Sant Sebastià i sant Llorenç[Ofensiu]
    SrGarcia | 20-06-2020

    El catolicisme, amb això dels sants dona per a molt, quasi com una religió politeista. Cadascú pot tenir els sants de la seva devoció i tots contents. Jo sóc més de Sant Antoni Abat i de Santa Maria Magdalena, però de Sant Sebastià reconec que té la seva gràcia.

    Potser sí que és una icona gai. A Sitges, capital del turisme gai, tenen el bon gust de dedicar-li un carrer en ple centre del poble; potser és una casualitat, però no ho sembla.
    El capellà comprador s’hagués pogut endur a més una imatge de Sant Llorenç, que també fa patxoca amb les seves graelles, li hagués recordat que la carn és feble, però feta a la brasa fa de més bon passar.

    Un relat ben original i agradable. Et quedes amb les ganes de saber més del capellà (Autèntica xafarderia, és una llàstima que no hi hagi un patró dels xafarders).

  • El capellà.[Ofensiu]
    Nil | 20-06-2020

    Benvolgut i ben trobat Lluís, me n'alegra que t'hagi agradat el poema... Si no he afegit imaginació és perquè és totalment autobiogràfic, com tots els altres que he anat publicant. Si!, la descripció de la imatge m'ha quedat "divina". No ha estat fàcil, fins i tot he hagut de afegir un pam més al sant per tal que la numeració mètrica no coincidís amb el nombre de nafres o sagetes. També és veritat, com esmentes, que en el poema jo tinc un paper força apartat... Però ho he fet perquè així el capellà prengués un efecte sorpresa... podia haver explicat que tan bon punt el vaig clissar a internet el sant, era ple hivern, vaig sortir de casa corrents a ca l'antiquari, El Drac de Terrassa, per a anar a comprar-lo, fent un hora de trajecte de vehicle... i tornant a casa amb la pena de que ja havia estat venut... Podia haver explicat més coses....Però un poema ha d'ésser concís i més quant els meus prenen una tonalitat de prosa poètica... Ah! m'encantaria i fora un honor que aquest poema meu esdevingués font de creació per a un proper relat teu. I d'això et volia dir: com és que no tens cap correu electrònic a la teva biogràfica on puguem adreçar-nos els teus admiradors lectors? Nil.

  • Taller d'imatgeria[Ofensiu]
    Lluís Pagès | 20-06-2020 | Valoració: 10

    O, potser millor, taller d'imaginació. El que t'evoca la visió de l'escultura és un exercici d'imaginació que podria estar més proper a la realitat del que ens sembla, si més no quant al seu comprador (per desgràcia, diguem-ho tot). He gaudit amb la descriptiva del sant, acurada, realista, perfecta. I, per què no, un xic excessiva, vull dir que m'esperava més collita pròpia dels teus pensaments una vegada has descrit l'objecte. De fet, ets fidel a la teva premissa d'escriure fets reals, i segueixes coherent, però una mica d'anada d'olla sobre la imatgeria olotina hauria estat bé (ves que no agafi el tema per a un relat meu, hahaha!). Una darrera cosa: aquesta vegada, també has tingut en compte la llargada de cada verset? Tinc la impressió que no has seguit el patró en punta de fletxa d'altres vegades, pura curiositat.
    Enhorabona pel text, ple de matissos i de detalls tan ben tractats com ens tens acostumats. A seguir escrivint, benvolgut Nil!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Nil

Nil

58 Relats

877 Comentaris

53414 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Estació Arc de Triomf - BARCELONA - (Catalunya).

.(Amb) -Tacte! : nildepoesia@gmail.com


- Només escric poesia en moments en què em sento de debò vulnerable. Per això,
segurament, de sempre he equiparat la poesia amb el dietari íntim. Escrius i et consoles, destil·les el teu dolor o confusió, i si tens sort també et comprens.

Mariu Chivu (1978-) Poeta romanès.


BARCELONA POETRY - HELLO POETRY. L'HOMOEROTISME POÈTIC D'EN NIL - HOMOEROTIC

POEMS BY NIL - POESIA HOMOERÒTICA CATALANA - BARCELONA POESIA

HOMOERÒTICA - LA POESIA HOMOSEXUAL D'EN NIL. - BARCELONA GAY

POETRY - HOMOEROTIC AND EUROPEAN POETRY - HOMOEROTIC

POETRY IN CATALAN. - EUROPEAN POETRY IN CATALAN.

- Inside the Closed - Homoerotic catalan poetry - Poesia LGTBQ catalana.

- Poesie homoerotique - Homoerotische poesie - Poesia omo-erotica - الشعر المتجانس.

- Foto de perfil: retrat anònim trobat als Encants Vells, Fira de Bellcaire, de BCN. Conté una data: 22 novembre 1913, - Guantánamo, CUBA -. Amb l'endreça: " A mi hermana Salvadora y José".

- La nova Era serà més de poetes, músics i pintors, que no pas de beats o adoctrinaires. Es celebrarà el Saber Joiós, l'Amor Creatiu, la llibertat fraternal. (Mestre Azembor, Avatar de la Pau).

- قالنبيّ صلعم :

"انَّ من البيان لَسحرًا

وان من الشعر حِكَمًا" ال

- El Profeta (que Allāh el beneeixi i li doni pau!) digué: “Certament, hi ha encant en l’eloqüència, i certament, hi ha saviesa en la poesia.” Ṭabaqātu š-Šāfiʕīyati l-kubrà

- Allí on hi ha sensibilitat és més fort el martiri.
La pintura és poesia muda; la poesia és pintura cega. (Leonardo da Vinci)

- Vaig provar d'ésser poeta. I com que sóc un escriptor hàbil, i com que era quaranta vegades més sensitiu que ningú, vaig reeixir una mica. (Rupert Brooke, poeta anglès, considerat per W.B.Yeats, Irlandès i poeta també, com el jove més formós d'Anglaterra.

- La poesia no és cosa de sentiments sinó d'experiències. (Rainer Maria Rilke, poeta austríac)

- Tots els hòmens que primer toquen amb la paraula, després arriben més lluny amb les mans. (Antonio Skármeta, escriptor xilè).

- La poesia té 4 o 5 temes d'ençà fa 5 mil anys, allò que importa no és pas el que dius, sinó com ho dius. (Antonio Cisneros, poeta peruà)

- La poesia és l'evidència de la vida. Si la teva vida crema bé, la poesia només serà cendra. ( Leonard Cohen, poeta canadenc)

- La poesia és el camí per a la supervivència, per arribar a les consciències, per acceptar les derrotes, per saber viure les nostres misèries, per a estar prop d'allò màgic de l'existència. (Niño de Elche).

- La poesia es la musicalitat de les coses que discorren a ones per a recrear amb la paraula imatges visuals. ( Boris Pasternack, poeta rus )

- La poesía no quiere adeptos, quiere amantes. (Federico García Lorca )

- Ara mateix hi ha joves que diuen els seus versos. Per llurs ulls plens de vida passen les seves visions. (...........) ara amb el que ell de la bellesa ha fet veure, es commouen. ( Molt Rarament -fragments) - .Konstandinos P. Kavafis.

- WEBS amigues :

* L'ARMARI OBERT leopoldest.blogspot.com/

* Salvador Jàfer: La Terra d'Enlloc https://salvadorjafer.net/

* En Nil us recomana l'antologia 'Amors sense casa' recull, a cura de Sebastià Portell, més de trenta autors i gairebé cent poemes de temàtica LGTBQ catalana. Video: Entrevista a Sebastià Portell - Àrtic | betevé - YouTube
https://www.youtube.com/watch?v=DHetwvOOndA












.