Trasplantar

Un dia, de cop, el nen volgué anar sol. I ella començà a sentir-se sola.

TGNK

Van reunir-se, com sempre, a trenc d'alba. En Yuri Das tocaria els timbals baixos amb pals poc tubulars i la Das Yúria cantaria i de fons, a més, es sentirien bols tibetons, que no premien massa les oïdes més queixoses.
Hi assistí la mateixa gent tipus namasté abraça-arbres de sempre. Un total de vint-i-dues persones, nom mestre importantíssim que feia que haguessin de pagar un extra de vint-i-dos euros als 111 -un altre nombre esòteric- del total de les quatre sessions d'una hora de om-sanació.

Ommmmm, el so arcaic, el so arquetípic, el so ignot, el so universal, el so unificador, el so catalitzador, el so connector, el so de la vida eterna.

Ooooooommmm, tots a l'uníson.
Ooooooommmm, ooooooommmm, ooooommm, oooooommmm, ooooommmm, ooooommmm, oooooommmm, ooooommmm, oooommm...

Els sortia, sincerament, força ultratòmbic. I seguien. L'allargaven. L'arrossegaven. El gastaven. Se l'exigien. Oooommmx22, semblava el nom d'un club de...

A prop, del cementiri estant, al costat d'un camp abandonat on encara sorgien a l'atzar quatre patates i cebes en terra adobada, una colla de zombies en va tenir prou. Anaren directes al centre Kilòmetre Om Equilibri Zoom i hi calaren foc. Socarraren els vint-i-dos més els dos curadors i la síl·laba de l'existència etèria infinita. Omicides.


tyb (i jo he matat la lletra 'h') (i tanco així les tres intervencions).

Tot i l'odi que em va portar a fugir d'ell, la nostàlgia va perseguir-me durant molt temps.

Quan la mort també s'emporta l'enyor, i llavors s'esdevé la calma.

Viatge

Una llàgrima tremolava a la cornisa dels seus ulls. Saltant al buit, solcà la pell viatjant cap a l'enyor.

Sovint sento el teu silenci mare, però també sovint sento el teu record viu.

Més vida

Sí l'enyor és ple de records, omplim la vida... de vida!

L'enyor pot ser dolç O amarg, però sempre ens fa sentir vius

La lluïssor dels seus ulls

Quan li va dir que l'enyorava, no ho va entendre. Es passaven el dia junts... 

Plorà, la bruixa: amb l'espirador no podia volar ni fer ballar la pols fent màgiques pampallugues.


Mena

Enyoro les petites enyorances de la infantesa, quan enyorar era trobar a faltar abraçades i moixaines.

Cansada de veure's marcida, va decidir deixar d'enyorar els vivers. Era hora d'arrelar al nou jardí.

Diuen que tot és possible
en la màgia de l'ahir,
ullal de fantasia,
món remot, perdut.
Dolça música, els records.

(M'has pillat quasi 'in fraganti'. Feia dies que no entrava al fòrum per 'soriejar')

Recordar-me xipollejant en els tolls d'aigua em fa venir l'enyor dels dies quan encara plovia.

Mira al sol ponent, enyorat pensa que a casa és de dia. Sap que tornarà, que la terra pacient s'espera.

Que l'esperit de Nadal, barreja de comerç i enyor d'honestetat et transformi en el que jo voldria que fossis.

La trobaven tant a faltar que de l'honestedat en deien enyoredat.

(fora de concurs)

Pare, mare...
Encara hi sou però ja us enyoro.