Detall intervenció

RPV64: ADAM AND EVE (Tamara de Lempicka). COMENTARIS

Intervenció de: ione | 16-12-2008


1.Ave, Dama - delirium

En llegir el teu poema, -o el teu conjunt de poemes, si atenem al fet que es poden llegir com un diàleg entre Adam i Eva però també de manera independent unes parts de les altres-, vaig associar-lo de seguida amb el Càntic dels Càntics i, tot i que no les conec amb profunditat, amb algunes de les literatures medievals (salvant les distàncies místiques, amb el Llibre d'Amic e Amat lul·lià). Una associació ben coherent, tenint en compte el tema del quadre, on el mite bíblic s'explota des de l'erotisme. Com també ho és el barroquisme del vocabulari i de les imatges que has escollit, en consonància amb l'estil art déco al qual hom adscriu la pintora. Coherència lírica i coherència estètica, per tant. I no use endebades les esdrúixoles, company: més aviat m'estic alineant amb la veu d'aquesta Eva que, per boca teua, acaba tots els versos del seu parlament amb paraules esdrúixoles. És així com veus la percepció femenina de l'amor, més intensa potser?
Molt imaginatiu també el títol, Ave, Dama.Poseu els mots, -i de pas els dos amants- front a l'espill, i obtindreu els seus noms.

Gràcies per desempatar i posar-li-ho fàcil a la jutgessa.

ione

2.Vas somiar-me i vaig venir - angie

El que més m'ha agradat ha estat la fusió de carnalitat i poesia que has fet en els primers versos del teu poema ( Vull fer de la carn el millor vers). També l'agosarament, unit al bon gust, d'aquesta Eva (del segle XXI?), que expressa el desig d'una manera explícita. Prou d'hipocresia: la dona vol mirar i no només ésser mirada, i escull on i com vol recrear la vista: ...mentre jo vorejo amb la vista els teus malucs.. I les metàfores que has escollit m'han encantat, diàfanes sense renunciar a l'exquisidesa (meravelloses aquestes, per exemple: ...i un triangle d'humitat salina / acollirà el batec coral·lí).
Per últim vull destacar, -com una reivindicació personal que sens dubte compartirem-, el paper actiu de la veu femenina de la teua recreació, front al rol passiu d'Adam. No està de més que la dona aprenga a autoexpressar-se i que l'home s'entrene, complementàriament, a rebre-ho amb naturalitat. És clar, no parle només de poesia. I segur que tu tampoc. ;-)

Gràcies per participar.

ione

3.Redempció - Sergi Yagüe García

Si abans anomenava el Càntic dels Càntics, inevitablement ara he d'anomenar la Gènesi. Preciosa la integració teua de la sintaxi del text i dels personatges bíblics amb la manera de contar una història d'amor que ens pot recordar vivències individuals, precisament pel to d'universalitat que sol tenir allò anecdòtic. M'ha agradat la narrativitat del text conservant alhora tota la intensitat i la bellesa del lirisme. Un encert la tria de l'assonància en els versos parells, a l'estil de la poesia popular i relacionat amb la narrativitat esmentada. Corprenedor també el missatge del darrer quartet (...i vaig ser jo el teu primer home, / la meua Eva, vas ser tu per a mi.... És el que tenen de sublim els enamoraments: sempre sol semblar que ens enamorem per primer cop, quina meravella.


Gràcies, Sergi, per participar i per tornar a Relats.

ione

4.Lectura - Xantalam.

Bé, haurem de destacar en primer lloc que les dones que heu participat en aquest repte sou unes expertes en l'art d'integrar creativament camps conceptuals ben diversos. Xantalam, he llegit altres poemes teus i sempre m'admira aquesta habilitat que et caracteritza. No fa molt participaves en un altre repte utilitzant la pintura per a fer poesia, com abans vas fer també amb la música. I ara escrius un poema d'amor a partir del gaudi per la lectura. Lectura - amor - poesia: hi ha potser un plaer més majúscul que aquests tres elements conjuminats?
El ritme del poema també és un valor que cal destacar: el gust per llegir, com el de l'enamorament, solen anar in crescendo, veritat? Igual que la intensitat de la demanda d'aquest jo literari envers el tu, amb els imperatius apressats de la darrera estrofa: atura't, atura't, uns segons amb les paraules. Quina bella contradicció, la de la demanda del verb just quan el poema "corre" a més velocitat!
Als lectors: gaudiu de la sonoritat, com també de l'originalitat retòrica d'aquesta relataire que ha presentat el seu poema fora de concurs per no privar-nos-en.

Infinites gràcies,

ione

5.Un sonet al paradís - sangifetge

Vaja, vaja, enigmàtic relataire guanyador, sembla que et manegues bé en el terreny de les polaritats, i que si ets capaç d'escriure un relat colpidor per la violència i la crueltat dels personatges, també ho ets per compondre un sonet amb mesurada elegància. Perquè, què hi ha en poesia més elegant que un sonet?
Aquesta descripció del quadre, que sembla literal al primer vers, aviat esdevé una mena d'al·legoria de la fam de l'altre, de l'amor mengívol, en relacionar el desig amb aliments que formen part de la quotidianitat com el pa i la carn. Ausiàs Marc solia fer això -i què dir d'Estellés-, com també feia ús del decasíl·lab clàssic i de la rima consonant. Darrerament els escriptors contemporanis sovintegen l'agrupació estròfica del sonet amb el vers blanc o el vers lliure. Escriure un sonet genuí, respectant les convencions mètriques, és un risc per a un reptaire, ara que la poesia sol expressar-se amb una major llibertat formal. Així és que t'elogiaré el risc en l'elecció, com també l'esforç que representa subjectar amb èxit la convenció formal (hi ha algunes sinèresis, llicència mètrica més que legítima) . No tan convencionals són, però, algunes de les imatges. I molt hàbil la sentència final al darrer tercet, on capgires el paper dels participants i converteixes els dos personatges en víctimes i Déu com l'antagonista que ho espatlla tot.

Gràcies per la teua proposta i enhorabona per guanyar.

ione





Respostes

  • ELS POEMES PRESENTATS
    ione | 16/12/2008 a les 15:58

    1. Ave, Dama - delirium

    I

    Aquí i ara, la teva pell florida
    Amb tot el que em manca
    Per seguir vivint en el desig
    De mossegar-te l'ànima àvidament.

    Ròssec i carícia, tremolor i besada,
    I els teus ulls s'endinsen
    On la mirada parla amb l'allau
    Del silenci i la perla de l'amor.

    Fruita madura que cullo entre els malucs
    I sé que la foguera és la part més
    Gèlida del teu ésser, i l'avenc,
    La profunditat més supèrflua dins teu.
    I em cremo, amada, m'enfonso.


    2


    Part meva, dent, penya-segat, lluna pàl·lida...
    Obro la pell perquè hi deixis la llum àlgida,
    Suro enmig de la mar de la saliva, a la intempèrie
    D'allò que temo per sentir-me protegida per l'ànsia
    De voler-me devorar amb la fam tèbia
    D'aquell qui espera tot de la fèmina,
    I sé que no existeix cap distància
    Entre els meus pits i els teus llavis; la mínima
    Mol·lècula oblidada en el cos no em pertany, centímetre
    A centímetre em rendeixo, mentre la flama és nostra, fúlgida.

    III

    Aquí i ara, l'home i la dona com si s'esdevingués
    El naixement del món, i no s'hagués perdut
    El Paradís, que creix al racó més amagat
    Del teu melic sublim, de la teva boca desperta.

    Porus i lletania, gropada i saviesa,
    I els meus dits inspiren l'oxigen que roman
    En la teva esquena construïda amb el somni
    Del desig, amb la delicadesa de l'aigua.

    Salina que descobreixo a través de la dolçor,
    I em fonc on la calor és gel per sentir que visc,
    I moc les muntanyes de l'ànima, que és ja teva,
    Fins que sóc insomne en els teus braços de vetlla
    Silenciosa, ventre ofert, fruita que ens mira.


    4


    Part meva, home i ombra, perfecció de la clarícia...
    Sobrevola'm, rendida als teus parpres en calma òbvia,
    Avui que sóc cel clar adient per a la Gènesi
    Que hem creat allà on els llençols senten la clarividència
    Dels amants només amb el fregadís de la passió noctàmbula.
    I m'amago i usurpo la vocació de la víctima
    Que no sóc en ser besada i alimentada per la voràgine
    Que mai no acaba dels teus iris fets papil·les per a la caòtica
    Jerarquia del cor, que no vol ser regit per cap democràcia.
    Sentiment i cendra enamorada, com la ja inventada metàfora.

    V

    Ara i aquí, despullo i t'amido el cos ingent,
    Enorme bellesa que apamo i que delimito
    Amb les fites imaginàries de la llepada,
    I em sento minúscul entre els teus pits de bressol.

    Terrer i garlanda, dàvia i sarment enfiladís,
    I sóc apàtrida si no m'aculls dins de les fronteres
    De la cambra on poden créixer les flors tendres
    De no voler aturar-se per cap motiu, sense temps.

    Debanell entre les teves mans, m'esfilagarses
    Cada batec apassionat i m'inundo i vull ser moaré
    I flor del lli en el resseguiment de la llengua
    Teva, la cruïlla cap al teler des del cotoner
    De descobrir-te, un cop més, la mirada.


    6


    Part teva, serralada, esplanada, lletra, sang, clemència...
    T'albiro i canto la deu que no desitja l'alba elegíaca,
    La que separa i ens retorna al món, i guarda les famèliques
    Armes dels amants, pètals de rosa encesa, pacífiques.
    I no existeix l'amargor ni la tristesa, la por ni la llàgrima
    En la unitat que som, en la indivisible celístia
    Que ha renascut, au fènix dels mots plens, on la indigència
    Del bes rep l'almoina dels teus llavis, i la rèmora
    De les hores ja no és llast en l'existència mútua.
    Part meva, sóc un fragment teu, i acceptem la poma pèrfida.

    ***



    2. Vas somiar-me i vaig venir - angie

    Pell enfora delejo la poesia
    que baixet trenes amb els meus cabells.
    Vull fer de la carn el millor vers,
    que el teu nom tremoli als meus llavis,
    mentre cada síl.laba que em responguis
    caigui precipitada cap al ventre.

    La pell tacada de desig insistirà en fer-me feble,
    i les teves mans,
    recolliran crits muts a tocar del pit,
    mentre jo vorejo amb la vista els teus malucs.

    El flaire de pecat surarà dibuixant corbes
    i un triangle d'humitat salina
    acollirà el batec coral.lí
    que panteixa entre les cames.
    Subjectaré el fruit prohibit,
    que no t'oferiré com pensaves.

    Adam, tu ets la poma del meu deler,
    som l'inici i la fi d'aquesta aventura,
    som fills del no-res i pares del tot,
    amants pecadors enmig de la natura.

    3. Redempció - Sergi Yagüe García

    Redempció

    … i primer vas ser líquen amb mi,
    i ens transformaven en aliment l'un de l'altre,
    jo era el quefir que t'alletava i tu,
    tu eres Univers, vers i paraula…

    … i et vas convertir en carn de marbre
    i m'esculpires la vida amb les mans blanques,
    el teu Art caminava sobre les carícies
    i jo vaig emergir, de l'arrel del teu arbre…

    … i després vas ser silenci, i música i miracles,
    reposaves el meu cap sobre el teu ventre
    i deies amb batecs com m'estimaves…

    … i vas fer del teu llençol un paradís,
    del temps al seu voltant, invulnerable,
    i vessaves sobre mi tots els perfums
    que en algun indret prohibit elaboraves…

    … i vaig ser jo el teu primer home,
    la meva Eva, vas ser tu per a mi,
    i lliurant-nos l'un a l'altre vam tornar
    a un Edèn que ens esperava, redimits.


    4. Lectura - Xantalam (fora de concurs)

    Despulla'm de les pàgines que m'embolcallen,
    calla les línies que badallen entre somnis de tu.
    En el llibre dels sentits, enramats en fulles blanques
    de setí, lliscaran els nostres cossos de lli.
    Biblioteca de versos i amagatalls, de besades
    enquadernades, de lligams entre paraules nues,
    sinceres, com un poema escrit en tinta negra.

    Trista la síl·laba que no troba una altra síl·laba
    en el solitari soliloqui dels monosíl·labs.

    Llegeix-me en línies descendents, infinites vegades,
    atura't, atura't, uns segons en les paraules.
    Puja a les més agudes, gaudeix del cim de les agulles,
    deixa't anar per la vall plana, la vall paradisíaca oblidada,
    i enfonsa't en les esdrúixoles, en l'instint més profund
    i pur dels angles d'un triangle isòsceles, de dues cares.

    5. Un sonet al paradís - sangifetge

    Espatlles amples, muscles d'esforç forjats.
    Els glutis ferms de lluent pell colrada,
    Sòlids i bells, pans de bona fornada.
    Cos masculí, joc d'extrems barrejats.

    Carns voluptuoses, pastissos esponjats,
    Hi són consol de criatura alletada.
    Els pits turgents, font de dolça menjada,
    Cos femení, suaus contorns tornejats.

    Mossec al coll, la mà que busca i troba
    L'encès desig que el món ha de canviar
    Alliberats del llast d'inútil roba .

    Amb gran perfídia el creador castiga:
    L'acte d'amor converteix en pecat
    I els dos amants del paradís deslliga.




    • Gràcies pels teus comentaris, ione
      deòmises | 16/12/2008 a les 16:06

      I un plaer desempatar perquè a mi tampoc m'agrada escollir entre més d'un poema, si és el cas.

      Felicitats, de nou, a sangifetge, pel seu sonet. Ja saps que és la meva dèria (que pots trobar centrada en aquest blog).

      d.
  • Infinites gràcies, ione!
    Xantalam | 16/12/2008 a les 20:27

    Aquest comentari m'ha il·luminat un dia, que, per altra banda, ha estat bastant dur.

    Uns comentaris magnífics i plens de coneixement, els que encara a mi em manquen.
    Jo també sóc de ciències, sangifetge!

    Aprofito per felicitar al guanyador, a bones hores!, un sonet preciós. I a la resta de participants, molt bon nivell en aquest repte.

    Un petó,

    Xantalam
  • comentaris molt currats...
    angie | 17/12/2008 a les 09:42

    el quadre m'encanta!!, i com tu bé dius, m'ha inspirat per donar força a totes les Eva del món!!!!!!!!!!!!!!!! (tremoleu Adams!!!!)

    petons!!!!!!!!!!

    Si us ha agradat una mica, ja paga la pena...

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: