RepteClàssic "a dormir a..." Comentaris i conclusió

Joan Colom
Atrapat en un somni.
... Vull escapar d'aquest somni! Despertar-me ja! Ara em puc moure: estaré despert? Doncs necessito tornar a Telecos, però no sé ben bé si sóc al Campus Nord o al Campus Sud. Sembla que vaig bé, però hauria d'anar amb compte de no passar-me: no voldria acabar a Esplugues o a Sant Pere Màrtir. Però, com és que està tan buida la Diagonal? La Diagonal o la Travessera? O la Carretera de Sants? O la Gran Via? No, cap a Montjuïc no: cap a Collcerola, a Sant Pere Màrtir però no al Tibidabo. Què hi fa aquí aquest funicular aeri? És el de Sant Jeroni? Però això no és pas Montserrat, no vull anar-hi, a Montserrat! Ara sí: està bo, aquest entrepà. I, és clar, sóc a la Creu de Pedralbes, fotent-me l'entrepà en aquest bar que només jo conec. Però, no deia d'anar a Telecos? Potser me n'havia oblidat. Ara sí que hi sóc, a Telecos, en el passadís aquell, llargarut. Però la Mercè no hi és. Ep, que aquest passadís no és el de Telecos. Què hi faig jo, al Natació Barcelona? Ara no toca. Si fa molts anys que vaig deixar d'anar-hi, jo, al Natació Barcelona! No, recapitulem. Però m'he deixat els quartos al despatx. On he d'anar jo, sense calés? Però, si no en duc a sobre, com és que m'han fet l'entrepà, en aquell bar de Pedralbes que només jo conec? És clar: m'ho haurà pagat la Mercè, tot i que no tinc el plaer de conèixer els pares. Ves per on, em resulta desagradable entrar a Barcelona pel nord, vorejar el turó de Montcada i entrar pel carrer d'Aragó. A l'altre extrem d'Arago, a cavall de Les Corts i Sants, hi ha el Ciurana. Si ja no hi és, per què hi vaig?: perquè m'estan seguint i no ho vull. No m'agrada que em segueixin ni anar al centre a comprar amb cupons. No aconsegueixo treure-me'ls de sobre. M'estic cansant. No sé què em passa, que faig força amb les cames però no em moc. Els altres també s'han aturat. Sé que són a prop però no els veig. Ara tampoc puc bellugar els braços. Noto que el cor em batega de pressa. Ja n'hi ha prou, d'això: alguna cosa no funciona. I si encara estic dormint? Vull escapar d'aquest somni! Despertar-me ja! Ara em puc moure: estaré despert? Doncs necessito tornar a Telecos…

Comentari

Molt ben expressat el somni que encomana el neguit del protagonista per sortir del somni i poder anar a classe! Professor, alumne?
Potser no és gaire corrent que mentre hom viu un somni com aquest es pugui anar explicant, però per mor del relat que calia escriure queda justificat.
M'he preguntat què hi deu tenir a veure no conèixer encara els pares perquè una amiga et pugui convidar a un entrepà.
El relat es passeja per indrets que m'han fet pensar en la nostra estimada Barcelona, però no conec el bar de la Creu de Pedralbes.
Tenint en compte el títol del repte, "dormir a…" no he sabut veure si el somni ho fa explícit O no. Amb tot crec que potser vols significar dormir a un somni.

Iona
Lectura infumable
Feia el torn de nit a la recepció de l'hotel. Qualsevol altre hauria rebutjat la feina, però al nostre protagonista li anava perfecte. A part d'estar més ben pagat que si fes el torn de dia, com que eren hores de feina força tranquil·les, podia aprofitar les estones mortes per fer el que més li agradava. Era un plaer poder llegir històries de suspens i treballar en el seu primer projecte literari.

A aquelles hores de la nit, pràcticament mai sonava el telèfon, ni hi havia feina de gestió d'arribades de nous hostes ni de baixes d'habitacions. Les incidències més habituals eren l'arribada de clients que s'havien passat una mica massa amb la beguda o mals de panxes o insomnis que atenia oferint una infusió o una mica de conversa.

Però la nit de la qual us vull parlar no fou com les altres. Aquell vespre el nostre home llegia una novel·la que no l'acabava d'enganxar. Li havia recomanat un client i no li volia fer un lleig. Mentre passava les pàgines va començar a encadenar badalls fins que acabà dormint. Durant aquella mitja hora en què es trobà en un son profund, li va aparèixer el protagonista de la història que estava escrivint enmig del somni. I just quan semblava que anava a passar alguna cosa interessant que li podria servir de desencadenant per continuar el relat, un soroll el despertà de sobte.

Aixecà el cap i veié a terra, enmig d'un toll de sang, la dona de l'habitació 216. I just quan va agafar el telèfon per avisar els serveis d'emergència veié les seves mans ensangonades. Just, havia estat l'home que compartia habitació amb ella, qui li havia deixat el llibre.

A partir d'aquella nit, va passar a escriure i a llegir de dia, això sí, com segurament haureu pogut deduir, ho feu tancat des d'una cel·la del centre penitenciari. Allà acabà la història que havia començat quan feia de recepcionista, que es va convertir en un best-seller. En canvi, el maleït llibre que el va sentenciar, resulta que havia estat una publicació que no arribà ni a un centenar d'exemplars venuts.

Comentari

Entenc que quan el protagonista s'adorm ho fa a la recepció de l'hotel, encara que acaba dormint a la presó!
Una feina tranquil·la fins que deixa de ser-ho.
Em sap greu, però no he acabat d'entendre què hi té a veure que el llibre que llegia, quan s'adorm li hagués deixat la parella de la dona morta. Cosa que queda aclarida quan és evident que l'argument indueix a l'assassinat.
Bon final amb l'èxit de la seva novel·la.
El relat, per a mi, parla del poder de la literatura d'influir en les nostres vides. És clar que és una apreciació subjectiva.

Atlantis
Nit màgica
Hi havia un dia, de tant en tant, que la mare al matí ens feia treure tot el què cobria el llit i enretirar els somiers a la paret perquè quedés l’habitació buida. Aleshores organitzava l’estança on dormiríem. Com si muntéssim un campament. La mare posava unes estoretes i unes mantes perquè el terra no fos tan fred i així, arraulits al terra d’una habitació, dormíem tota una nit.
Per nosaltres era una festa. Érem sis germans (de cinc a catorze anys) i aquella nit no hi havia manera que ens agafés el son. Fèiem enrenou i xerinola fins ben tard.
Només quan em vaig fer gran vaig saber el perquè d’aquella nit màgica. Només recordo que l’endemà, quan arribava de l’escola i trobava els llits parats em quedava sorpresa. I que a la nit dormia plàcidament, amb un matalàs tou i esponjós. Una nit de somnis agradables i plaents.
Després ho vaig descobrir: era el dia que el matalasser s’emportava els matalassos de llana per, treure-li la pols, estarrufar la llana, i afegir-n'hi de nova si feia el cas.
Però a mi només em queda el record d’aquella nit especial, l’escalfor de dormir amb companyia i la gresca que fèiem.
Qualsevol esdeveniment, quan ets infant, es pot convertir en una aventura i en un dolç record. Com ara aquest. Avantatges de dormir amb un mmatalàs de llana.

Comentari
Un relat entranyable que explica un record d'infantesa.
La mare sap convertir una necessitat en una aventura. Un bon nombre de germans per compartir una nit de "camping domèstic".
Has sabut transmetre l'alegria i la gresca de la canalla dormint a terra.
No dius si et va decebre quan vas saber que no era un joc.
L'avantatge del matalàs de llana no ho era per a tothom: Una feina més per a la mare.

TerricheT
Deixa'm marxar, Narcís
Obro els ulls, desconcertat, davant de la meva imatge, davant del mirall del lavabo. He arribat fins aquí adormit? Si és així, certament no recordo quin era el somni, tot i que sí que retinc un cert plaer que m'omple el pit.

De sobte, com en un flaix vital, m'ha colpit l'angoixa en el record d'algú que ja no hi és. Per un moment he vist al meu germà, el meu bessó a quin tant he estimat, i estimo encara. Aquell qui fa dies ens va deixar en un malaguanyat accident. Ara sé que és ell qui m'ha citat davant del mirall, i qui m'ha cridat; desperta't! Per afegir -Jo ja no soc al teu costat, però em podràs trobar sempre que vinguis aquí. La resta del viatge l'has de fer tu sol, deixa'm marxar.

Comentari

Un relat que jo l'interpreto d'esperança. En el dolor de la pèrdua, quan no vols que la persona estimada desaparegui per sempre, la retrobes en la teva imatge al mirall. Bé sí hom sap viure amb serenitat, la simbiosi de les dues imatges.
Curt i colpidor. La unió dels dos bessons, mentre ambdós eren vius, és tan estreta que trascendeix la separació.

Conclusió

Veig que cap dels participants ha agafat el fil de "dormir a la palla…". No calia.
Quatre relats que segueixen viaranys molt diferents, però tots amb "el dormir" com a protagonista principal. Com havia de ser
Tots m'han agradat per motius diferents, el subjectivisme de qui llegeix i ara haig de decidir qui ha d'entomar la convocatòria del nou repte.
Has de ser tu TerricheT, perquè has sabut tocar la fibra de l'emoció.