RE: VEREDICTE -Repte Clàssic DCCXCVII - LA NOVA MESTRA DEL POBLE

Gràcies, Galzeran, per haver aconseguit una participació rècord i pels teus comentaris.

Enhorabona, Atlantis. A veure si ens sorprens amb un tema i unes condicions originals, com quan exigies la inclusió d'un text literari.

Doncs, moltes gràcies per la lectura i extensos comentaris.
Felicitacions a l'Atlantis, la guanyadora.
"Espavil", em sembla que es deia i encara es deu dir.

Bon dia! M'ho he passat 'pipa' llegint les vostre participacions i els comentaris d'En Galzeran.
Si hagués estat el 'jutge', ambé m'hagués decantat per el guanyador i pel d'aleshores: un per la qualitat literària i l'altre per la frescura del llenguatge.

Salut i rebolica!

Gràcies Galceran per la teva lectura i pels comentaris i ja veus? Un tema que no semblava res especial ha donat molt de si.
Vaig escriure el meu relat a última hora, pensant que no guanyaria pas, basant-me en una anècdota real que li va passar a una amiga meva, així com és real l’entorn d’aquells anys 76, gràcies al qual l’escola Pública va passar a ser un puntal del nostre país. (malgrat les deficiències, com en altres puntals de la nostra societat, la seguretat social, per exemple).
Interessants i divertits també els altres relats. M’alegro que hagi tingut tanta participació.
I ara em toca pensar i decidir un tema, que espero que estigui a l’altura del de Galceran.

Molt bé, Galzeran. Es nota la teva professionalitat relataire.

Dius que en la meva anècdota laboral hi trobes a faltar una bona definició de la protagonista i el cas és que hi és, perquè, contravenint les teves indicacions, la protagonista no és la mestra, sinó la classe. Per això hauria d'haver estat desqualificada.

De fet, el que m'hauria agradat és escriure sobre la Candelera de Babel, i per aquí m'ha fugit la història.

En tot el meu currículum com a discent només he tingut una docent, la resta, tots mascles. I, per encarcarada, no hi vaig sintonitzar. És un factor més que em feia poc atractiva la proposta.

Gràcies pel comentari.
Sempre miro de no repetir paraules.
I aquí la mestra es diu Tila, no Til.la. No la infusió.
A mi m'agrada jugar amb els noms, forma part del meu estil.
Poca cosa variaré, però mercès igualment.

:) Mena

Enhorabona, Atlàntis. I també a l'esforç i -suposo- gaudi creatiu de la resta de participants.