Detall intervenció

RE: REPTE IL. Què ens manca de veritat?

Intervenció de: Àlex Casanovas Boada | 05-11-2005


Què ens manca de veritat? 286 paraules. Sento la hora, però es que se m'ha parat el rellotge.

L'incesant guspireig de les lluernes indicava que la nit ja estava oberta. Restava estirat al mit de la prada. Escoltant la màgia de la lluna. Assaborint la seva llum. Ella, acompanyada de les estrelles, restava un pla superior, com si fos millor que jo. Però després d'admirar-la una bona estona, viag poder sentir el seu pes a les meves espatlles. Llavors les preguntes van començar a sorgir. Al principi només eren interrogants, però es van anar conformant en idees,. Fins a formar un univers de dubtes. Vaig inflingir un gran consum d'energia al meu cos per tal d'aconseguir d'esvaïr aquests dubtes, però tot intent va resultar inútil. Només podia esperar, a que per una resolució divina es resolgessin. Vaig decidir anar a donar un petit passeig, per estirar les cames i aclarir les idees. La solució no volia acudir presta a la meva ment i va seguir mantenint-se intransigent davant qualsevol petició. Llavors m'en vaig adonar. Va ésser com un llàmpec. La meva ment es va il·luminar repentinament, com per art d'un flash. Ho vaig tenir tot clar. Sabia el que ens faltava. Ens faltava, precisament el que estava fent ara. Pensar. Una mica de filosofia per encarar els cpos de la vida d'una altre manera. Contacte amb la natura, per evadir-nos una estona de la vida, per tornar, seguidament, amb més forçes. Ens manca tot allò relacionat amb la serenitat i el raonament. Ara només sabem estar davant de la televisió i anar canviant de canals. Per això, vull un crit a la humanitat, perquè posi un toc d'atenció, i reconduexi la seva vida cap els camins de la profunditat. Perquè ara en aquest moments, la nostra ànima és buida, totalment falta de matéria espiritual.


Respostes

  • RE: REPTE IL. Què ens manca de veritat?
    ambre | 04/11/2005 a les 19:25

    HOLA JOSEP, HOLA JEREMIES, M'AVORRIA I...

    AVORRIT
    Sóc al bar on, des de sempre, quedem tota la colla. Avui en Carles, el cambrer, està de mala llet, ni tan sols m'ha saludat. M'ha donat una mitjana i el cendrer, sempre em dona un cendrer net. Estic assegut a la taula on sempre seiem. Llegeixo un diari, no és d'avui, i què?.
    Espero.
    Miro la gent passar pel carrer absolta en el seu univers de consum.
    Entra en Miquel.
    _Hola Miki com anem, bé?
    _Bé.
    En Miquel sempre ha estat un home de poques paraules.
    _Encara he de passar per casa a deixar la compra, però t'he vist sol i he entrat a saludar.
    _Quin detall home, què portes? pesa? vols que t'ajudi? Encara falta una estona per què arribin els demés.
    _No gràcies. Mira, aquest producte era a la llista de la compra del comando dixan. Vigila no et vegi ningú quan el treguis, si no, avui igual em desperten els micos. Si em troben el despertador i l'amoníac segur que em tanquen per terrorista.
    _Caram noi, no sé si puc trair la meva consciència, t'hauria de denunciar ara mateix.
    _Si, fes-ho. Fins ara.
    En Miquel ha marxat, torno ha estar sol.
    M'avorreixo.
    També m'avorria a casa.
    També m'avorriré després, som gent avorrida nosaltres.
    Sento un guspireig d'idees que em pessigollegen dins el cap. Agafo un tovalló de paper i escric: Idea, antipublicitat. Casa teva és un prostíbul d'àcars. Apologia del got de llet calenta. Hidrofilitzat el colesterol de les venes, mai saps quan el necessitaràs. Aixeco el dit, el Carles em porta una altre mitjana, segueix de mala llet.
    Miro la gent passar pel carrer absolta en el seu univers de consum i jo, passo d'ells.
    Sé què necessito. RES.
  • REPTE IL. Què ens manca de veritat?
    Carme Cabús | 05/11/2005 a les 01:06

    Què ens manca de veritat?


    Anàvem en autobús cap a Viñales i la finestrella ens descobria un paisatge d'una verdor diàfana. Per la rodalia creixien grups de palmeres esveltes, l'única ombra entre aquell sol aclaparant.
    -Això són palmes reials -va assenyalar el guia-. I aquells ocells que volen en semicercle són tocororós. Són el símbol nacional de Cuba, perquè tenen els mateixos colors que la bandera.
    Em vaig eixugar la suor del front. Feia una calor sufocant i l'aire condicionat no funcionava. Assegut al meu costat, el meu amic cubà em va allargar l'ampolla d'aigua.
    -Que preciós que és l'interior de Cuba -li vaig dir.
    -Però, ja has vist com viu la gent, aquí?
    Passàvem per davant d'unes cabanes de fusta esgavellades. Uns rucs pacients pasturaven aquí i allà. Damunt l'herba corrien tres xiquets descalços.
    -Semblen força pobres.
    -Ho són. No tenen ni per alimentar-se com cal. Pràcticament no tenen ni eines, ni adobs, ni mitjans de transport, ni ajuts. Treballen com a la prehistòria.
    -Però l'Havana sembla més miserable. Quan t'allunyes dels quatre punts turístics és quan veus la necessitat de la gent.
    -Sí. Has tingut sort, tu, de néixer en un altre "univers". En un país ric i lliure.
    Era un dels milers de dissidents silenciosos.
    -Lliure? Si no tens diners vas a parar als cartrons. I en molts aspectes, nosaltres també volem fugir.
    -Voleu fugir? De què voleu fugir?
    -De les conseqüències de la societat de "consum". De la solitud, de la buidor, de la insolidaritat, de la manca de "consciència" social.
    Els seus ulls, plens d'un deix sentimental, van fer un "guspireig". Després van mirar finestrella enllà.
    -No us entendré mai -va dir a la fi-. Això que dius no em sembla res més que un luxe de ric.
    L'autobús va girar i va aparcar al centre de Viñales.






  • RE: REPTE IL. Això és el que manca!
    Màndalf | 05/11/2005 a les 03:03

    Jo, ja ho sabeu que ho tinc molt clar; a mi el que en realitat em manca és una bona monarkia, vet-ho aquí; una Monarquia amb majúscules com les d'abans. S'ha de reconèixer que això ja no és el que era. S'han acabat les passejades dels reis amb les carrosses per les avingudes, amb tots els lacais al darrere i tot el poble fent-los-hi reverències i honors,...
    - Pito sis!
    I la Guardia Real? On és? On són els lanceros de Sa Majestat? Només apareixen el Dia de la Hispanidad i quan es casa algú de la reialesa; quina llàstima! Si quan jo era jove sortien cada Diumenge! Em sap greu tot aquest enrenou, vet-ho aquí.
    - La berra! M'enxarranco!
    I el futur, al meu modest entendre, sembla encara més obscur. Aquest xicot, el Felipe, ni un guspireig de tradició. D'entrada ja es va casar amb aquesta noia,... la presentadora maca, la Letícia. I per què no es va casar amb una princesa europea, encara que fos lletja? Quin desfici!
    - Cagunlolla, que no hi ha cap sis a l'univers o què?... paaaaaso!
    Un rei ha d'apetxugar amb lo bo i lo dolent, què tants trons! Mira el seu pare! La lletja! Malament, anem malament.
    - Què no teniu consciència o què?... paaaaso també.
    I ara, aquesta pobreta nena, la Lionor, que ja me la volen fer reina,... una reina! El que faltava! Però si amb el nom que té segur que vol ser ballarina o cantant d'òpera, pobra xiqueta!
    - Nando! Vols callar ja que em desconcentres, carallot! Uuuun sis blanca pel consum!
    I volen canviar la Constitució! Nooooo! Això si que no! Mira, quasi bé que prefereixo la República abans que canviar la Constitució, mira que et dic.
    - Doncs Visca la República! A prendre pel...
    - Tanco!


  • REPTE IL. Què ens manca de veritat?
    quetzcoatl | 05/11/2005 a les 03:05

    Quan prenem consciència a través de la raó d'aquesta mateixa raó en forma d'enginy i poder, els humans ens creiem aquella fal.làcia de ser "superiors" i ens dediquem a explotar la resta d'éssers i racons de món d'aquest petit gran univers. Sovint em pregunto si aquesta intel.ligència ha estat en realitat virtut o creu.

    Ghandi deia que la grandesa d'una nació i el seu progrés moral poden ser jutjats segons la forma en que tracten als seus animals; si hi afegim la inconseqüent malversació que fem dels recursos de la naturalesa, topem amb una sentència preocupant.
    Tal i com van les coses en l'actualitat, el consum irracional que fem de tot allò que ens atrevim a posseïr i explotar sense límits, ens apropa a la condició de paràsits.

    No vull caure en utopies ni retòriques filosòfiques que es queden en estaticisme. Tenim el deure de buscar solucions a la injusta distribució de béns d'aquest maravellós planeta, al que estem duent al precipici del caos, arrastrant-hi -ja quasi irreversiblement- a la resta d'éssers vius.
    I de mitjans no ens en falten, només que no els emprem en allò que caldria. La raó, la ciència, la tecnologia, el poder i la pròpia instrospecció com a conceptes, s'haurien d'enfocar en conscienciar àmpliament sobre l'estat de qüestió d'això que anomenem evolució (però que sembla més aviat una autodestrucció macabra).

    Sóc pacifista però partidària, tanmateix, de que la violència (amb mesura) s'usi en casos extrems per aconseguir objectius específics: per exemple, per impulsar revolucions contra qualsevol cas de violació dels drets humans, ecològics i animals si el raonament i conscienciació són ignorats per aquells qui exerceixen el poder.
    Ens cal una revolució total per tal que el guspireig de l'esperança no s'apagui i deixi, per fi, una mica d'espai per a la Pau.

  • RE: REPTE IL. Què ens manca de veritat?
    Gemma34 | 05/11/2005 a les 06:45

    On està la passió?


    Me tombat d'esquena a ell. El llit, un petit univers on cada nit ens retrobem, amb els anys ha esdevingut una llosa. La seva mà em toca per sota dels llençols, és la seva manera de dir-me que avui li bé de gust fer l'amor. Faig que dormo, però no he tancat els ulls, ell no mels veu. Unes llàgrimes s'aferren per no caure galta a baix.
    La seva mà aviat pren consciència de que avui tampoc serà, i deixa de temptejar un cos que l'excita poc. Els anys han anat deformant les meves arrodonides corbes. La pell que abans que era ferma i rosada ara ja només és pellofa que penja per tot arreu. No m'agrado. I és per això que ploro.
    S'incorpora per agafar el comandament del televisor. En la paret queden reflectides les imatges que es mouen. Ombres que s'estavellen en la paret, que apareixen i desapareixen. Les veus dels personatges omplen el silenci de la nostre habitació.
    No veig el que fan, però ho sento. Avui és divendres nit. Ha posat canal plus. Intueixo com s'està tocant mentre observa les imatges rítmiques en moviment. De reüll miro la pantalla. Les escenes em són familiars, anys enrera també havíem fet l'amor amb desig. Consumant-nos un a l'altre amb passió. Però fa tants anys d'això...
    El record de temps en rera fa sorgir una guspira d'excitació. Passo la mà per sota els llençols, i tot i estant d'esquena a ell de seguida topo amb el seu desig encès.


    Gemma34

  • Quan manca la veritat
    Cursiva | 05/11/2005 a les 08:38

    Hi havia una vedada, ara fa molts anys, una noia preciosa. Tenia els ulls més macos que mai haureu vist. Un cabell negre i sedós. El seu caminà graciós embogia en Josep.
    Tota sola traspassava un tram de bosc, on l'olor de terra humida li feia prendre consciència que era en un altre univers. Ja de petita, passava pel mateix camí, fent drecera per arribar a casa l'àvia. Però, el bosc l'entretenia, no podia evitar recollir una flor, o seguir, els saltirons d'un poruc esquirol.
    Es tapava les espatlles amb un xal vermell. Fet de llana gruixuda. L'àvia li agradava fer ganxet per consumir les hores mortes. I la noia, lluïa amb molt d'encert una peça de roba que li donava color al rostre. Quan pujava la caputxa, els cabells negres feien joc amb els ulls, i la cara sedosa i rosada li feien destacar els llavis molsuts.
    Un dia però, algú l'observava a través del matolls. Era en Josep, que l'havia seguit en silenci. Es va avançar bosc a través per sobtar-la pel davant. En els ulls d'ell, si amagava una guspira de malícia que la noia no va advertir en cap moment.
    La resta de faula de la caputxeta vermella, ja la coneixeu. Però, en realitat, és aquesta la vertadera història. La que no és pot explicar als nens petits per la immoralitat dels fets. Amb els anys, van donar-li nom a l'home, dient-li llop. A la innocència, li van posar el color de la caputxa, que és el mateix que la sang que brolla el dia que es perd la virginitat.
    Es per això que els pares ens expliquen aquest conta durant anys, perquè arribat el moment d'ensopegar amb el llop, no ens deturem davant d'ell. Però no saben que el perill ens excita i ens atrau.

  • REPTE IL. El que em manca de veritat (un altre conte)
    Carme Cabús | 05/11/2005 a les 10:55

    El que em manca de veritat


    ANNA: Collons, tia, però tu què vols?
    NÚRIA: Vull que ell... em valori...
    EMMA: Però ja t'ha pegat una vegada, no?
    NÚRIA: Sí, només una vegada....
    ANNA: I et sembla poc? T'ha trencat la cara, aquest brètol! Ja t'has vist els blaus?
    EMMA: I abans? No t'havia pegat mai?
    NÚRIA: Abans... cridava... sí, però és perquè té mal geni...
    ANNA: I creus que això es pot permetre?
    NÚRIA: Ja no em tornarà a pegar. M'ho ha promès... i jo... sense ell em "consum..." snif... em consumiria.
    ANNA: Cony! Agafa confiança en tu mateixa! No tens "consciència" de com n'estàs, d'aperduada?
    NÚRIA: És que... el vull... a més, al començament... el nostre "univers" va ser tan bonic...
    EMMA: Ja. És que enmig de la bellesa més extrema també s'hi amaguen depredadors.
    NÚRIA: Però era tan dolç, tan considerat...
    ANNA: Jo és que em desespero!
    EMMA: Dona, si no hagués tingut cara humana no hagués pogut depredar.
    ANNA: Però tu has vist com t'ha deixat? No et fa girar-t'hi en contra, això?
    NÚRIA: ...
    ANNA: És un fill de puta! Si et torna a tocar el mato!
    EMMA: Ell ja coneix la teva debilitat. Treu la teva fortalesa, ara. I no esperis que et valori. Valora't tu mateixa.
    ANNA: És que estàs obcecada! Sembla que t'hagin canviat! No permetré que hi tornis. Som germanes teves, nosaltres. També podem actuar en lloc teu, ara que estàs fugida.
    EMMA: Escolta, desa el teu amor, que en tens molt, i més endavant ofereix-lo a qui el faci créixer. No et deixis destruir així.
    NÚRIA: Però m'ha promès que no ho tornarà a fer.
    EMMA: No li donis ni un... "guspireix" d'oportunitat.
    ANNA: Cony, tia! Però a tu et manca un bull?
    NÚRIA: A mi l'únic que em manca de veritat... és que ell em valori.




  • RE: REPTE IL. Què ens manca de veritat?
    Àlex Casanovas Boada | 05/11/2005 a les 18:54

    Que ens manca de veritat? 298 paraules

    A vegades, un simple guspireig dels ulls delaten a pecador. La consciéncia humana actual peca perquè sap mentir massa bé, fins hi tot arriba a sobrepassar els limits del creíble. Un univers d'enganys i trames tenyeixen la nit i la il·luminen. Això fa que ens manqui l'ús de raó. Un consum de mentides continuú sumeix en les sombres a la nostres ment. Les nostres idees estan regides per ents que pretenen manipular les nostres ments. En l'edat mitjana va ésser l'esglèsia. I la l'Espanya de fa pocs anys van ésser el feixistes. Que intentaven sense resultats inculcar unes idees que ells creien veritables. Però, perquè actuaven d'aquesta manera. Jo crec, sincerament, que era perquè els hi mancava la tolerància i la comprensió cara a les persones que pensaven de manera diferent d'elles. A nivell Europeu va passar el mateix amb els Alemanys d'ideològia nazi. Els hi mancava el mateix, però amb una accentuació molt més pronunciada. Ambdos van realitzar horribles maldats, innombrables atroçitats sense nom. Fins hi tot existeix un exemple a nivell mundial. U.S.A té un comportament intolerable davant la emisió de gasos contaminants i això ens està afectan a tots. Iremediablement i inexorablement. Però a nivell individual també ens manquen moltes coses. Ens manque la moralitat, el sentiment de culpa, la honestitat, l'amor, la falta de confança davant les persones que ens estimen i ens perd l'avaricia, la intriga, l'enveja, una afany insaciable d'aconseguir més i més. També ens afecta a nivell col·lectiu, perquè tots i cadascún de nosaltres i puc afirmar-ho amb molta segureta.t perquè jo tambés amago algunes coses, que potser no serien de bona vista davant la societat, tots amaguem un fantasme de l'ópera i no volem que sigui descobert. Potser això, ens fa ésser singulars, però a la vegada iguals als altres.
  • RE: REPTE IL. Què ens manca de veritat?
    Àlex Casanovas Boada | 05/11/2005 a les 18:56

    Què manca de veritat? 386 paraule ho sento m'he passat no m'ho tingueu en compte

    Un guspireig d'idees bullen en el meu cap. Milers i milers de neurones s'internconecten en sinapsis. Tones i tones d'alts voltatges recorren el meu cervell donan-me un éxtasis extrany. Quasi no em reconeixo a mi mateix. I la gent, que em reconeix? Per ells només sóc el típic veí aborrit i quarentó, que es passa els diumenges veient el futbol.
    Escarxofat al sofà del menjador mirant una estona la televisió. Sóc una sombra de mi mateix. La beguda m'ha perdut. Estic acabat. Llest en un món on la consciéncia i la moral són abatudes pels interrogant de la vida. Avorrit tenco la televisió i enjego l'ordinador. Desenes de págines salten als meus ulls. Un consum de teléfon irremediable... Moltes hores a l'ordinador, els ulls em piquen. Decideixo que això no pot seguir així, que haig de fer alguna cosa per canviar la meva vida. M'adono que odio terriblement al meu veí. Agafo un "spray" i surto al replà. Li pinto la porta amb marques plenes d'odi. Perquè se n'adoni que no sóc l'aborrit veí de sempre. Surto a l'escala i començo a picar un per un al timbre de tots els veins, i començo a teixir un extens univers de mentides sobre la meva vida. Al cap d'una estona, emprenyat, baixa el veí de la pintada, el del 1ª 4ª, pregunta cridant qui li ha pintat la porta. Sense inmutar-me, li dic que ha sigut el fill del 2º 2ª. Traient foc pels queixals puja les escales a cantar-li les escales a la seva veina. Quantes mentides, quantes mentides. Ja ho veig, il·luminat amb cartells de neó, la meva vida canvia per moments. Però sento que haig de fer alguna cosa més. No sé el què, però estic segur que ho faré. Espero a que caigui la nit. Vaig tot decidit a trucar al vei del costat, el de la pintada d'abans. Un certa exitació recorre el meu cos i em va vindre un calfred. La porta s'obre. Disposat a canviar la meva vida em tiro s'obre l'home que surt a l'entrada. L'agafo fortament pel coll. Sento que no pot respirar. M'agrada sentir la seva carn que s'enfonsa lentament i es queda inherta. Ja està, ja ho fet, ja està mort. Sento les sirenes de la policia. Per a fi, la meva vida ja ha canviat.

  • RE: REPTE IL. Què ens manca de veritat?
    Àlex Casanovas Boada | 05/11/2005 a les 19:56

    Què ens manca de veritat? 286 paraules. Sento la hora, però es que se m'ha parat el rellotge.

    L'incesant guspireig de les lluernes indicava que la nit ja estava oberta. Restava estirat al mit de la prada. Escoltant la màgia de la lluna. Assaborint la seva llum. Ella, acompanyada de les estrelles, restava un pla superior, com si fos millor que jo. Però després d'admirar-la una bona estona, viag poder sentir el seu pes a les meves espatlles. Llavors les preguntes van començar a sorgir. Al principi només eren interrogants, però es van anar conformant en idees,. Fins a formar un univers de dubtes. Vaig inflingir un gran consum d'energia al meu cos per tal d'aconseguir d'esvaïr aquests dubtes, però tot intent va resultar inútil. Només podia esperar, a que per una resolució divina es resolgessin. Vaig decidir anar a donar un petit passeig, per estirar les cames i aclarir les idees. La solució no volia acudir presta a la meva ment i va seguir mantenint-se intransigent davant qualsevol petició. Llavors m'en vaig adonar. Va ésser com un llàmpec. La meva ment es va il·luminar repentinament, com per art d'un flash. Ho vaig tenir tot clar. Sabia el que ens faltava. Ens faltava, precisament el que estava fent ara. Pensar. Una mica de filosofia per encarar els cpos de la vida d'una altre manera. Contacte amb la natura, per evadir-nos una estona de la vida, per tornar, seguidament, amb més forçes. Ens manca tot allò relacionat amb la serenitat i el raonament. Ara només sabem estar davant de la televisió i anar canviant de canals. Per això, vull un crit a la humanitat, perquè posi un toc d'atenció, i reconduexi la seva vida cap els camins de la profunditat. Perquè ara en aquest moments, la nostra ànima és buida, totalment falta de matéria espiritual.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.