Detall intervenció

RE: quietud ( aquí !!! )

Intervenció de: ambre | 14-09-2010


quietud

quiet
al cop de l'ona
ferm
a vores d'ascles
front d'un sol soldat
vent per cuirassa
d'arma ànima d'aigua

quiet
present per la batalla
cos
només valent
ell com de l'esquerda la part
entre el tot dels sentits i la ment
en quelcom més gran

temps
tan abstractivament fins l'ataràxia
fins el coratge en tot àtom
i cap dimensió pel verb

sols
lectura del món
quiet


Respostes

  • Pastís de maduixa
    Galzeran (homefosc) | 12/09/2010 a les 10:08

    Tenia un pastís de maduixa
    i entre els dits me'n llepava
    tot el suc dolç i granat,
    com uns llavis encesos
    dins d'uns llavis apagats,
    intuint entre mirades,
    les esquerdes del present.
    Arrugues cofoies d'una vida
    allunyada de cap perill,
    asseguda a la vora d'una taula
    a tocar de la finestra de la cuina,
    o d'un penya-segat, arran el mar.
    Bon profit amor meu,
    descansa tranquil,
    potser no arribi cap demà,
    potser viuré dins d'un laberint,
    o d'un vaixell, en aquell mar llunyà,
    però no deixis de mirar
    la vida enllà les cofoies arrugues
    de paper imprès, ignorant,
    desinteressant-te,
    de la meva pell
    tesa i càlida encara,
    i tant propera.
    Encara.
    Potser demà hi cauràs...
    quan ja sigui tard per salvar-te,
    cercaràs qui et llepi les ferides,
    però la vida m'haurà engolit,
    igual com faig jo,
    libant-me les engrunes,
    d'un pastís de maduixa, enrogit.

  • Al fons d'un forat
    vitriol | 13/09/2010 a les 21:36

    S'escolaren els somnis, del meu mon esberlat,
    a pes,
    foradant el futur.
    L'esquerda, de temps profund,
    esdevé habitacle incomode en destrucció.
    Sense Nord,
    no cal avançar vers l'horitzó,
    ni bastir pilars d'un pont més enllà de la mar.
    Soc un mort en la vida fosca,
    al fons d'un forat.

  • Cos de terra
    Xantalam | 14/09/2010 a les 00:41

    Som a l'abric de l'intempèrie del temps,
    a recer de les paraules que pensem
    eternes, el so esmorteït d'unes passes
    lentes, i que lentes que són...

    Hom diria que no avancem.

    Som dubte i escletxa oberta en la carn
    de la terra, ferida que no cura, nafra
    en la pell, bretxa en el front, i unes passes
    lentes, i que lentes que són...

    Hom diria que avancem tan poc...

    O que no som ni temps, ni paraules, ni so,
    ni passes, ni carn, ni ferida, ni pell, ni front.
    Som cos de terra, i cops d'orb.



    • Cos de terra (aquest millor!)
      Xantalam | 14/09/2010 a les 00:48

      Som a l'abric de la intempèrie del temps,
      a recer de les paraules que pensem
      eternes, el so esmorteït d'unes passes
      lentes, i que lentes que són...

      Hom diria que no avancem.

      Som dubte i escletxa oberta en la carn
      de la terra, ferida que no cura, nafra
      en la pell, bretxa en el front, i unes passes
      lentes, i que lentes que són...

      Hom diria que avancem tan poc...

      O que no som ni temps, ni paraules, ni so,
      ni passes, ni carn, ni ferida, ni pell, ni front.
      Som cos de terra, i cops d'orb.

  • quietud
    ambre | 14/09/2010 a les 02:35

    quietud

    quiet
    al cop de l'ona
    ferm
    a vores d'ascles
    front d'un sol soldat
    vent per cuirassa
    d'arma ànima d'aigua

    quiet
    present per la batalla
    cos
    només valent
    ell com de l'esquerda la part
    entre el tot dels sentits i la ment
    en quelcom més gran

    temps
    tan abstractivament fins l'ataràxia
    fins el coratge en tot àtom
    cap dimensió pel verb


    • RE: quietud ( aquí !!! )
      ambre | 14/09/2010 a les 15:31

      quietud

      quiet
      al cop de l'ona
      ferm
      a vores d'ascles
      front d'un sol soldat
      vent per cuirassa
      d'arma ànima d'aigua

      quiet
      present per la batalla
      cos
      només valent
      ell com de l'esquerda la part
      entre el tot dels sentits i la ment
      en quelcom més gran

      temps
      tan abstractivament fins l'ataràxia
      fins el coratge en tot àtom
      i cap dimensió pel verb

      sols
      lectura del món
      quiet

      • RE: RE: quietud ( aquí !!! però potser encara ... )
        ambre | 15/09/2010 a les 13:35

        quietud

        quiet
        al cop de l'ona
        ferm

        a vores d'ascles, al front
        ell
        únic soldat
        amb el vent per cuirassa i d'arma
        una ànima d'aigua

        quiet
        cos present
        per la batalla només valent
        ell
        com de l'esquerda la part
        entre el tot dels sentits i la ment
        ... en quelcom més gran

        temps
        tan abstractivament fins l'ataràxia
        fins el coratge en tot àtom i cap
        dimensió pel verb

        tan sols

        lectura del món
        quiet

  • Vaixell de formigó
    F. Arnau | 14/09/2010 a les 20:13

    A la proa d'un vaixell de formigó,
    un dilluns de setembre pel matí
    l'home calb s'assabenta dels esports.

    El naufragi imminent no l'interessa
    perquè fa molt de temps que no s'astora
    i es recolza al centre del clevill,
    fins i tot sembla estar força tranquil.

    I la mar que se'l mira mentre pensa
    quan farà la darrera embranzida
    per engolir el vaixell en un no-res.

    L'home calb és aliè a tot això,
    les esquerdes de sòl no li fan por,
    al contrari, l'ajuden a escapar-se,
    tan sols vol saber com va la Lliga.

    ***

    13/09/MMX

    FRANCESC

    • Vaixell de formigó (millor ací)
      F. Arnau | 14/09/2010 a les 21:32

      A la proa d'un vaixell de formigó,
      un dilluns de setembre pel matí
      l'home calb s'assabenta dels esports.

      El naufragi imminent no l'interessa
      perquè fa molt de temps que no s'astora,
      fins i tot sembla estar força tranquil
      i es recolza al centre del clevill.

      I la mar que se'l mira mentre pensa
      quan farà la darrera embranzida
      per engolir el vaixell en un no-res.

      L'home calb és aliè a tot això,
      les esquerdes de sòl no li fan por,
      al contrari, l'ajuden a escapar-se,
      tan sols vol saber com va la Lliga.

      ***

      13/09/MMX


      FRANCESC

      • RE: Vaixell de formigó (la tercera és la bona)
        F. Arnau | 14/09/2010 a les 23:50

        A la proa d'un vaixell de formigó,
        un dilluns de setembre pel matí
        l'home calb s'assabenta dels esports.

        El naufragi imminent no l'interessa
        perquè fa molt de temps que no s'astora,
        fins i tot sembla estar força tranquil
        i es recolza al centre del clevill.

        I la mar que se'l mira mentre pensa
        quan farà la darrera embranzida
        per engolir el vaixell en un no-res.

        L'home calb és aliè a tot això,
        les esquerdes de sòl no li fan por,
        al contrari, l'ajuden a escapar-se,
        i tan sols vol saber com va la Lliga.

        ***

        13/09/MMX



        FRANCESC
        • Vaixell de formigó (la tercera és la bona) però centrada...
          F. Arnau | 14/09/2010 a les 23:53

          A la proa d'un vaixell de formigó,
          un dilluns de setembre pel matí
          l'home calb s'assabenta dels esports.

          El naufragi imminent no l'interessa
          perquè fa molt de temps que no s'astora,
          fins i tot sembla estar força tranquil
          i es recolza al centre del clevill.

          I la mar que se'l mira mentre pensa
          quan farà la darrera embranzida
          per engolir el vaixell en un no-res.

          L'home calb és aliè a tot això,
          les esquerdes de sòl no li fan por,
          al contrari, l'ajuden a escapar-se,
          i tan sols vol saber com va la Lliga.

          ***

          13/09/MMX


          FRANCESC
  • PEDRA DE FOC
    Núria Niubó | 14/09/2010 a les 23:35

    PEDRA DE FOC


    Esberlada com pedra nua.
    Oberta de bat a bat.
    Esquerdada.
    Trencada per dins,
    molt en dins,
    i en la foscor,
    perduda.


    Crema,
    crema l'espurna.
    Brolla,
    brolla lava de sang.
    Més gran l'esquerda.
    Més oberta la ferida.
    Neix riu de foc,
    esclata l'escorça,
    es besa la ràbia,
    cos avall,
    perduda.


    De sota,
    creix
    altra pedra,
    llisa,
    lluenta,
    viva.


    ............


  • Mar sen fi
    Carme Cabús | 15/09/2010 a les 13:05

    Mar sens fi, incorruptible,
    braoles de vital ànsia,
    setinada et lluu la pell
    de constel·lacions i oratges.

    No s'acaba l'horitzó
    ni fineix la terra encara
    quan fas la volta en rodó
    i a l'altre extrem vas besant-la.

    Dens, immens, impressionant,
    bramules alt i salvatge
    i mossega el teu queixal
    l'obra ínfima i humana.

  • Homínida misèria, dinàmica tectònica
    deòmises | 15/09/2010 a les 18:18

    Esquerdes en el món que creix,
    En la quietud d'un sospir on la pedra
    Deixa pas al buit, a l'esforç
    De desplaçar els impediments
    Per abastar la llum.

    Foscor o incertesa? Potser l'indiferent
    Tarannà de l'home que llegeix
    Permet que s'esqueixi el formigó,
    Que augmenti l'amargor de la Terra.

    Demà, la remor del bressar continu
    Portarà notícies de catàstrofes
    Que seran llegides amb indiferència.

    Mentrestant, l'embat de la mar s'aproxima
    A l'escullera pètria de la immobilitat.



    d.
  • Esquerdes
    Bitxa | 15/09/2010 a les 21:40

    Quan de la muntanya
    només queda el roquer,
    esquelet de pedra,
    essència silent.

    Quan del bassal
    només queda el fang,
    humil trencaclosques,
    camí de clivells.

    Quan els anys
    et roben mentides,
    t'omplen de calma
    i et nuen la pell,

    ja no t'importa
    quan sota els peus,
    s'obren esquerdes
    per dir-te qui ets.

  • Esquerdes (aquest és el bo)
    Bitxa | 15/09/2010 a les 21:57

    Quan de la muntanya
    només queda el roquer,
    esquelet de pedra,
    essència silent.

    Quan del bassal
    només queda el fang,
    humil trencaclosques,
    camí de clivells.

    Quan els anys
    et roben mentides,
    t'omplen de calma
    i et nuen la pell,

    ja no t'importa
    quan sota dels peus,
    s'obren esquerdes
    per dir-te qui ets.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.