Detall intervenció

RE: Per a brins

Intervenció de: laiaM | 10-06-2011

      El Mag Marc vivia sol en una casa invisible al costat del cementiri de Montjuïc. Acostumava a passejar-hi cada dia, li agradava la tranquil·litat i no volia saber res de la ciutat. Per passar desapercebut, el Mag Marc, abans de sortir de casa, deia: “Mac mec moc, que no sigui estrany enlloc”. Era un encanteri que feia que tothom el veiés com un senyor normal (el seu aspecte real era molt estrafolari) .
      El Mag Marc volia volar. Sempre hi pensava quan mirava el mar. Somiava poder volar per sobre del port, com una gavina. Quan era petit no va estudiar prou i no sabia l'encanteri per poder-ho fer. Però un dia, mentre parlava telepàticament amb uns altres mags, li van explicar com podria volar: havia de caçar una fada i tallar-li les ales per fer un conjur molt especial.
      Al Mag Marc li feia pena fer això a una fada, però tenia tantes ganes de volar que va decidir intentar-ho. Sabia que a les basses de Gallissa, a Bellver de la Cerdanya, s'hi podien trobar fades. Per anar-hi, el Mag Marc va dir : “Mac mi moc a Gallissa em moc”, i va aparèixer a les basses de cop; va caure de cul al mig d'uns matolls.
      Era de nit i feia fred. El Mag Marc, que no havia pensat a abrigar-se (era despistat), es va refredar. Tremolant, va esperar que les fades vinguessin. Van tardar molt. Les fades eren de la mida d'una persona gran, tenien ales de diferents colors que feien conjunt amb la roba que portaven. Eren molt maques. El Mag Marc havia de dir : “Mac mec mac ja et tinc al sac!” per agafar-ne una, però com que estava refredat i nerviós va dir : “Mac mec mac ja tinc el drac!”
      I va aparèixer un drac!
      Era un drac verd, gros com un elefant, que feia cara d'estar molt content. Les fades es van espantar i van fugir. El Mag Marc també es va espantar, però estava massa cansant i sorprès per fugir. També estava trist: ara era segur que mai no podria volar.
      Però el Drac va mirar-lo i li va dir :
      “T'estic molt agraït Mag, m'has fet venir quan un cavaller anomenat Jordi estava a punt de matar-me. Ara som amics i podràs volar amb mi sempre que vulguis”.

      Conte contat; aquest conte d'un mag i un drac s'ha acabat.


Respostes

  • RE: Per a brins
    laiaM | 10/06/2011 a les 23:44
          El Mag Marc vivia sol en una casa invisible al costat del cementiri de Montjuïc. Acostumava a passejar-hi cada dia, li agradava la tranquil·litat i no volia saber res de la ciutat. Per passar desapercebut, el Mag Marc, abans de sortir de casa, deia: “Mac mec moc, que no sigui estrany enlloc”. Era un encanteri que feia que tothom el veiés com un senyor normal (el seu aspecte real era molt estrafolari) .
          El Mag Marc volia volar. Sempre hi pensava quan mirava el mar. Somiava poder volar per sobre del port, com una gavina. Quan era petit no va estudiar prou i no sabia l'encanteri per poder-ho fer. Però un dia, mentre parlava telepàticament amb uns altres mags, li van explicar com podria volar: havia de caçar una fada i tallar-li les ales per fer un conjur molt especial.
          Al Mag Marc li feia pena fer això a una fada, però tenia tantes ganes de volar que va decidir intentar-ho. Sabia que a les basses de Gallissa, a Bellver de la Cerdanya, s'hi podien trobar fades. Per anar-hi, el Mag Marc va dir : “Mac mi moc a Gallissa em moc”, i va aparèixer a les basses de cop; va caure de cul al mig d'uns matolls.
          Era de nit i feia fred. El Mag Marc, que no havia pensat a abrigar-se (era despistat), es va refredar. Tremolant, va esperar que les fades vinguessin. Van tardar molt. Les fades eren de la mida d'una persona gran, tenien ales de diferents colors que feien conjunt amb la roba que portaven. Eren molt maques. El Mag Marc havia de dir : “Mac mec mac ja et tinc al sac!” per agafar-ne una, però com que estava refredat i nerviós va dir : “Mac mec mac ja tinc el drac!”
          I va aparèixer un drac!
          Era un drac verd, gros com un elefant, que feia cara d'estar molt content. Les fades es van espantar i van fugir. El Mag Marc també es va espantar, però estava massa cansant i sorprès per fugir. També estava trist: ara era segur que mai no podria volar.
          Però el Drac va mirar-lo i li va dir :
          “T'estic molt agraït Mag, m'has fet venir quan un cavaller anomenat Jordi estava a punt de matar-me. Ara som amics i podràs volar amb mi sempre que vulguis”.

          Conte contat; aquest conte d'un mag i un drac s'ha acabat.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: