Detall intervenció

RE: Minirepte 87, mitologia.

Intervenció de: La que somia | 07-10-2013

Moltes gràcies per l'intevenció Mena!


Respostes

  • La deessa guerrera
    Mena Guiga | 07/10/2013 a les 07:11
    Es movia i marcava tota la musculatura fibrada, pell bruna, suant, la mirada s'entrenava en partir cervells. Amb un crit especial Minerva reunia deu mil mussols que carregaven fruits verd del bosc de les oliveres i que farien caure sobre l'enemic: el seu pare.
    Atenea no atenia a raons. Havia perdut la sabiduria de la consciència perquè havia nascut guerrera i esguerrada per a estimar-lo. Com es pot sorgir ja adulta del cap del pare que acaba d'empassar-se la mare sense res eternament atrofiat?
    Minerva-Atenea l'odiava. Es defensava d'ell amb hàbil estratègia. Sempre.
    Li volia esberlar les arrugues divines amb el coltell més esmolat, i que la sang en ragés fins a corsecar-lo. L'oceànida Metis, la mare, ho aprovaria. L'enyorava des del desconeixement i des dels gens i més encara.



    Com quasi cada dia, la van trobar al fons del pati del centre gemegant, intentant orgasmejar per treure's el neguit que no minvava. I tacada de fang, que no parava de fer figuretes i totes totes reproduïen aquell déu.
    Quan van intentar agafar-la ella xisclava i amb prou feines entenien mots entretallats però que sabien: la mateixa finestra neuronal que s'obria en la dement assassina. Era hora que practiquessin una lobotomia amb ella i si moria no passava res. Era jueva.


    Mena

  • Espera, Retusa! (fora de concurs)
    Mena Guiga | 07/10/2013 a les 09:58
    Era una de les tres nimfes de l'Ocàs, que s'estava tornant decadència i indecència. Hesperaretusa -Retusa o Tusa per a les amistats més titàniques- havia abandonat la seva llar, allà on les ànimes són felices amb Kere (el Destí) i al deixar-se anar amb ell tant si era sota la mirada d'Helios durant el dia com de Selene durant la nit.
    Retusa, bé, Tusa, tossuda, obtusa, mantenia aquella vida i reia com una boja tot i comptant nenúfars en un estany sagrat on no havia de banyar-se. Kere va tocar el dos, la millor manera de manifestar com realment era. I així Chronos i Gea es van posar d'acord per fer arribar Natos, fent goig i amagant la mà que tot ho pren.

    En sortir de l'aigua, Tusa es va trobar amb ell i es van somriure. Ni va preguntar on era l'altre, com si entengués els trams de la vida com el corrent ràpid que omple xaragalls en les tempestes i que després s'acaba.

    Van passar una estona embriagadora i plàcida en aquell indret profanat, un dels jardins de Dionisi, on la vida natural era un paradís esplendorós que superava qualsevol somni.

    De cop, des de les profunditats de l'inframon, van sentir-se a l'uníson veus de déus engarjolats arrel de temps de guerres. L'avisaven.
    -Espera, Tusa, Retusa, Hesperaretusa, espera! Has estat intrusa, Tusa, on no tocava i vas marxar d'on et pertocava. No vagis més enllà!

    Ella va sacsejar el cap per espolsar-se les orelles mentre contemplava belles flors de la passió.

    Fins que va sentir la fiblada, precisa i fatídica.

    Va caure morta a terra, aquell ésser preciós de l'Ocàs que no havia fet cas. Natos (Thánatos de camuflatge, nom escurçat per interès) reia amb els ulls guspirejant.
    Però, amb tot, no va poder evitar que Hiperió, el foc astral, acollís l'esperit de Tusa, perquè, com tants d'altres, l'estimava.


    Mena
    • Tot i ser fora de concurs, arreglo uns errorets!
      Mena Guiga | 07/10/2013 a les 10:06
      Era una de les tres nimfes de l'Ocàs que s'estava tornant decadència i indecència (això deien). Hesperaretusa -Retusa o Tusa per a les amistats més titàniques- havia abandonat la seva llar, allà on les ànimes són felices, amb Kere (el Destí,) i lleugerament es deixava anar amb ell tant si era sota la mirada d'Helios durant el dia com de Selene durant la nit.
      Retusa, bé, Tusa, tossuda, obtusa, mantenia aquella vida i vet aquí que un dia reia com una boja tot i comptant, trossejant i esfonsant nenúfars en un estany sagrat... on no havia de banyar-se. Kere, que n'era coneixedor, va tocar el dos, la millor manera de manifestar com realment era. I així Chronos i Gea, un enfadat per com se'l perd i l'altra per com se la remena, es van posar d'acord per fer arribar Natos, fent tot el goig del món -això sí- i amagant la mà que tot ho pren.

      En sortir de l'aigua, Tusa es va trobar amb ell admirant-la embadocat mentre una munió de gotes perlejaven per aquell cos perfecte. I es van somriure. Ni va preguntar on era l'antic acompanyant, com si entengués els trams de la vida com el corrent ràpid que omple xaragalls en les tempestes i que després s'acaba.

      Van passar una estona embriagadora i plàcida en aquell indret profanat, un dels jardins de Dionisi, on la vida natural era un paradís esplendorós que superava qualsevol somni.

      De cop, des de les profunditats de l'inframon, van sentir-se a l'uníson veus de déus engarjolats arrel de temps de guerres. L'avisaven.
      -Espera, Tusa, Retusa, Hesperaretusa, espera! Has estat intrusa, Tusa, on no tocava i vas marxar d'on et pertocava. No vagis més enllà!

      Ella va sacsejar el cap per espolsar-se les orelles mentre contemplava belles flors de la passió i s'hi acostava per agafar-ne, d'esquenes al nou amant.

      Fins que va sentir la fiblada, precisa i fatídica.

      Va caure morta a terra, aquell ésser preciós de l'Ocàs que no havia fet cas. Natos (Thánatos de camuflatge, nom escurçat per interès) reia amb els ulls guspirejant.
      Però, amb tot, no va poder evitar que Hiperió, el foc astral, acollís l'esperit de Tusa, perquè, com tants d'altres, l'estimava.


      Mena (ara!)
      • 'manifestar com realment era' ho canviaré per 'manifestar el seu tarannà' (no fa gaire havia usat un 'era') :))))
        Mena Guiga | 07/10/2013 a les 10:18
  • RE: Minirepte 87, mitologia.
    La que somia | 07/10/2013 a les 19:32
    Moltes gràcies per l'intevenció Mena!

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.