Detall intervenció

RE: LA TAULA PARADA. Invitació a participar

Intervenció de: Gemma Matas Gustems | 23-08-2012


Hola Joan,
Tot i el goig que fa, porto dies sense acostar-me a LA TAULA PARADA que tan gentilment ens ofereixes des de primera hora del matí.
Donar les gràcies sembla la cosa més natural del món però, m’has fet parar atenció en el comentari que fas i he analitzat una mica la paraula “gràcies”.
De fet, crec que ja per educació, agraïm qualsevol acte que ens vingui d’una altra persona, però tot i així, no només i té que veure l’educació.
Quan fem servir la paraula gràcies conscientment, crec que volem transmetre tot el que sentim en aquell moment, llavors és quan parla el cor. Quan trobem ajut del tipus que sigui, quan necessitem tenir algú al costat, quan ens feliciten per qualsevol acte, quan es preocupen pel nostre estat d’ànim o per la nostra salut... i molt més. I quan som nosaltres els que les rebem, crec que en el moment que ens ho diuen, només veient el posat, la mirada i l’expressió, interiorment ens ho prenem d’una manera o d’una altra.
Entre les persones hi ha molts sentiments, uns bons, d’altres no tant i d’altres, totalment negatius. Crec que a partir de la típica expressió “em cau bé” o al revés, ja influeix en el comportament mutu del primer cop d’ull. Sabem que no coneixem a ningú fins que no el tractem però, aquesta primera impressió, influeix molt en el tracte futur.
I el que no té preu és quan un nen, per petit que sigui et mira amb la seva carona i et diu “gràcies”, són les més ben rebudes!
Una abraçada Joan i a veure si soc un comensal més habitual a la teva taula.
Gemma


Respostes

  • RE: LA TAULA PARADA. Invitació a participar
    FolletTrapella | 23/08/2012 a les 06:23
    Bon dia, Joan,
    Gràcies per totes les teves taules parades que ens fan aturar i pensar (encara que no sempre responem).
    De vegades donem les gràcies, altres fem un somriure, altres no diem res però sentim ben endins l'agraÏment. Penso que més que la paraula, és el sentiment.
    Una altra cosa a més a més de donar les gràcies, és saber escoltar aquesta paraula, saber rebre l'agraïment. De vegades ens costa per... vergonya? modèstia? Per què? Altres vegades l'exigim, esperem que ens donin les gràcies, i tampoc no podem anar amb aquestes exigències a ningú, no?
    Petonets de bon dia,
  • Comparteixo FolletTrapella
    Joan G. Pons | 23/08/2012 a les 08:49
    I jo també agraeixo molt els que us acosteu a la Taula i compatim.
    M'agrada i assumeixo la teva frase: "saber rebre l'agraïment". Omple molt quan és una resposta que reps i sents (parles també de sentiment), i a mi em passa, t'embolica i sents guapes vibracions.
  • Gràcies!
    Mena Guiga | 23/08/2012 a les 09:27
    I l'altre respon, si és picardiós:
    -Tu les tens totes!
    Això sempre provoca un somriure de complicitat.

    Bromes apart (què em passa, amb aquesta 'secció' que sempre n'hi faig?), Joan, penso que tens tota la sàvia raó del món. Donar les gràcies i que sigui un bon donar, desde el cor, desde la mirada. També estan bé les gràcies decoroses de la bona educació, però les que tu comentes van més enllà i a vegades són les més difícils de donar. Donar les gràcies a algú que no pots veure i que ha fet alguna cosa per a tu (les gràcies que tanquen l'orgull rere una porta ferruda, no pas la del RPV, tan inspiradora).
    Donar les gràcies (i segurament seré titllada de 'happy' per més d'algú, que no em fa res) a la vida (i la cançó seguiria 'que me ha dado tanto...') per ella mateixa, pel respirar, pels colors, per la meva gent, per la natura...Donar gràcies a la natura per la calma que transmet, pels espurnejos dels rajos solars a les ones, per una gateta trapella i joganera que volta per tota la casa i que si no l'haguessim acollida estaria morta...gràcies per cada pedra al trencall del mar, per cada fulla amb els jocs de llums i ombres, per cada fulla amb els tons tardorencs, per l'olor de bosc humit, per les móres dels camins, pels núvols i pel cel, pels ulls i les mirades, per l'art,...
    Potser que -i parlo per mi- m'acostumi a aquest 'ritual' d'agraïments, bon recurs contra els 'baixons' i és que de desagraïts l'infern n'està farcit (i allà, ara per ara, hi fa massa calor...potser a l'hivern cru i nevat...).

    Mena (haurem de beure graciosa per segellar la intervenció?)
    • Gràcies, tu també Mena.
      Joan G. Pons | 23/08/2012 a les 09:54
      Participació-comentari molt i molt enriquidor.
      M'agrada i fa rumiar la teva frase: "Donar les gràcies i que sigui un bon donar, desde el cor, desde la mirada."
      Cor i Mirada bons amics per expressar un sentiment d'agraïment. Una mirada de gràcies és immensa i trascendeix.
  • RE: LA TAULA PARADA. Invitació a participar
    Gemma Matas Gustems | 23/08/2012 a les 18:41

    Hola Joan,
    Tot i el goig que fa, porto dies sense acostar-me a LA TAULA PARADA que tan gentilment ens ofereixes des de primera hora del matí.
    Donar les gràcies sembla la cosa més natural del món però, m’has fet parar atenció en el comentari que fas i he analitzat una mica la paraula “gràcies”.
    De fet, crec que ja per educació, agraïm qualsevol acte que ens vingui d’una altra persona, però tot i així, no només i té que veure l’educació.
    Quan fem servir la paraula gràcies conscientment, crec que volem transmetre tot el que sentim en aquell moment, llavors és quan parla el cor. Quan trobem ajut del tipus que sigui, quan necessitem tenir algú al costat, quan ens feliciten per qualsevol acte, quan es preocupen pel nostre estat d’ànim o per la nostra salut... i molt més. I quan som nosaltres els que les rebem, crec que en el moment que ens ho diuen, només veient el posat, la mirada i l’expressió, interiorment ens ho prenem d’una manera o d’una altra.
    Entre les persones hi ha molts sentiments, uns bons, d’altres no tant i d’altres, totalment negatius. Crec que a partir de la típica expressió “em cau bé” o al revés, ja influeix en el comportament mutu del primer cop d’ull. Sabem que no coneixem a ningú fins que no el tractem però, aquesta primera impressió, influeix molt en el tracte futur.
    I el que no té preu és quan un nen, per petit que sigui et mira amb la seva carona i et diu “gràcies”, són les més ben rebudes!
    Una abraçada Joan i a veure si soc un comensal més habitual a la teva taula.
    Gemma
  • Comentari a Gemma
    Joan G. Pons | 24/08/2012 a les 05:55
    Molt d'acord, Gemma. La carona del nen o nena i et diu gràcies és tota una agradable comunicació que arriba molt endins a l'adult. Gràcies, Gemma.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.