RE: EL REPTE VIII

-A veure, nois i noies... qui de tots vosaltres sap què vol dir concupiscència?

Tota la classe en silenci, és clar. I jo què faig? Li dic? és que ho sé... és clar que ho sé! Aquesta paraula és la que em va sortir la setmana passada -o era l'altre?- en el meu ritual diari de descobrir una nova paraula atzarosament al diccionari. Però com sempre, si ho dic em prendràn per pilota, és clar...
Uf, no puc més... li he de dir! A més, és tant guapa la substituta del substitut del professor de filologia catalana! -coses de l'educació d'aquest país...-

-Bé, doncs... és igual. Deixarem de llegir relats de la web de relatsencatala perquè veig que us costen...

No, no! Això no, Anna! No em fagis això... amb les converses tant interessants que teníem tu i jo pel fòrum! Tu, ingènua, sense pseudònim. Jo, audaç, enganyant a la biografia sobre edat i mèrits. Però no era pas tot una mentida... tots els relats que has llegit són meus, ben meus! I tu has volgut donar a conèixer la meva obra als teus alumnes... Poc t'ho penses que jo sóc aquell que tant admires! I això em desperta admiració i odi cap a tu al mateix temps.



NOU TEMA, de Apassionat
Per a Anna Villalba8

Hola Anna! T'he de dir una cosa... Però és un secret, eh?

[del ll. concupiscentia, íd.]
f 1 CRIST Tendència espontània, prèvia a l'opció lliure, que inclina la voluntat vers un bé parcial.
2 Apetit desordenat de plaers sensuals.
3 Cobejança. Una morbosa concupiscència d'elogis.
con_cu_pis_cèn_ci_a.

Mirall, mirallet màgic.
T'haig de dir un secret.
Cada cop que la veig em moro per ella, però no goso dir-li res. Li pego, la maltracto, li explico, amb pèls i senyals, l'odi que m'inspira, però algun dia rajarà una concupiscència de desitjos morbosos que espatllarà el conte per sempre.
No puc viure més aquesta mentida. I menys coneixent la impossibilitat de dir-li res.
El millor serà enviar-li aquesta poma enverinada i que mori.
Potser així s'apagarà el meu foc interior.
I per fi podré viure i acomplir la meva fita, la d'ésser la bruixa lletja i dolenta del conte de sempre.

La miro, l’estudio. Segueix somrient com una beneita mentre s’empassa les cols de Brussel•les. Tot en ella em desperta un odi brutal, unes ganes boges d’aixecar-me forquilla en mà i deixar-li el coll ple de foradets. Què diria davant el jutge? “És que em pensava que era un ou ferrat”. Però no, seria molt més terrible que li digués la veritat, que parlés amb ella de la meva creixent concupiscència, de l’apetit desordenat de plaers sensuals que m’envaeix per quasi totes les dones del carrer, de la feina... I per ella no. Ella empassa cols de Brussel•les i somriu com si visqués en un món sense problemes. No coneix el meu secret, i aquest és el motiu de la seva estúpida felicitat, només em cal atrevir-me, deixar-li-ho anar... Anomenar-li noms de dones amb les que m’hauria ficat al llit tenint amb elles experiències sexuals desconegudes, marranades que escapen a la imaginació... Se’m veuria el mentó? Veuria que en realitat tot queda replegat a un maleït desig que aplaco al lavabo quan no em veu? És tant trist que per desfer-me d’ella només pugui fer servir una mentida, no tenir una excusa més enllà dels sentiments de repulsió que em provoca. I si li dic? I si li dic que no la suporto, que no puc més? Hauria de ser el més fàcil, però cada cop que intento articular paraula ella em mira, somriu, i s’empassa cols de Brussel•les com una beneita.

Tema: I si m'atreveixo a dir-li?

Extensió: posem 250 paraules i intentem no passar-nos d'aqui, val?

Paraules clau: concupiscència, mentida, odi, secret
---------------------------------------------
....
-Ets un porc!
-Perdona'm, Eva.

Em mira amb incredulitat, massa incredulitat. La meva explicació no l'ha convençut. M'ha descobert altre cop. No és la primera vegada que em troba amb algú al llit. L'odi que té ha anat augmentant minut rere minut.

-No em creus, t'ho noto. - però no m'atreveixo a dir-li el què em passa.
-Em mira, i amb els ulls encesos d'ira em diu:
-T'odio! Ara t'has passat. - em crida - La teva concupiscència et porta a fer-me el salt un cop i un altre. El què més em dol és el fet que ..., és igual.
-Què? Què és el què més et dol? Que hagi estat amb un home?
-Res. Deixa-ho, és igual.
-Res? - no m'ho crec, és clar, cap dona no pot suportar que li facin banyes i menys amb un tio.
-Sí, res. Estàs malalt i jo ja no et puc ajudar. Recull les teves coses i marxa. No et vull veure mai més. - aquest cop ho diu seriosament.
-Dóna'm una oportunitat - no crec que me la doni, és el què em passa sempre- t'explicaré el què em passa.
-No vull més explicacions - ni tan sols em mira mentre em parla - marxa.

Recullo les poques coses que tinc al seu minúscul piset del Guinardó. És d'aquells que no tenen ascensor i l'escala és estreta. Baixo les escales després d'haver tancat la porta del carrer. Enfilo camí al metro. Agafo el mòbil i busco el número d'en Carles. Ell és l'únic que em pot ajudar ara.

-Digui'm.
-Hola Carles, sóc jo en Marc.
-Ah! Què vols? - noto una espècie de cansament en la seva veu.
-Em podries allotjar per un parell de dies?
-Altre cop? Collons! Amb qui t'has enredat ara? Bé no m'ho diguis, tant és. Vine quan vulguis.

Penjo després de donar-li les gràcies. Ell és l'únic que m'entén. Sempre m'ajuda. En aquesta societat on les filies i les fòbies estan mal vistes compartim un secret: som addictes al sexe.

-Vens o què? -em va dir tot cridant-.
-A on?
-Sempre fas igual! No m'escoltes mai! -per la cara que feia em vaig estimar més no preguntar-li a on anàvem. Però on cony anem?-. Va, que fem tard! Ho tens tot? Has agafat les anàlisis?
-No. Per què els vols?
-No em facis riure! Per què creus que et vaig demanar els anàlisis de sang i les altres proves? Eren necessàries per avui. Si ja t'ho vaig dir...
Què s'empatolla ara? Em va recomanar un anàlisis per fer-me la revisió anual. Ell és infermer, i cada any s'encarrega de que pels voltants de setembre ens fem una revisió mèdica com a control i prou. On vol anar amb els meus anàlisis?
-No ho entenc. Atura't. Em pots explicar q...
-Deixa't estar ara d'explicacions -em va dir tallant-me-. Va anem! Puja al cotxe.
-Què potser és un secret? -li vaig dir quan tot just tombàvem per la Diagonal-.
-T'he dit una mentida -va somriure sense deixar anar el volant-. Et vull fer un regal. Que no recordes quin dia és avui?
-El dia 7 de setembre. Però, avui no celebren cap aniversari. M'estàs dient una mentida per guanyar temps. Em vols dir on em portes -l'odi que portava a dins anava en augment-. No em fa gens de gràcia. Para el cotxe ara mateix i explique'm a on anem! -estava una mica alterada ho reconec, però el seu somriure no em feia gens de gràcia. Reia i reia tot mirant de fit a la carretera com si veies alguna cosa que jo no veia-.
Va aparcar el cotxe i em va agafar del braç.
-Es una sorpresa. Va nena... no ho espatllis.

L'anestesia em va deixar una mica atordida durant una bona estona. No recordo el que em deia el metge, tot era confús i borrós. El que sí recordo era la cara del meu marit. Ulls luxuriosos, llavis inquiets i sobretot la seva respiració incontrolable. Estava en un estat de concupiscència.
-Oh.. nena gràcies per haver accedit. T'agrada el meu regal?
-Ets un porc!! Ets un porc!! Què m'has fet! -vaig dir en el moment que em vaig dar conta de tot-. Tu em vas dir que m'havien de fer una biòpsia per analitzar-la.
-Nena, nena... que no t'agrada el meu regal?
-Noooo... vull tornar a ser com abans! Ets un porc! El regal te'l feies a tu mateix! Mai he volgut tenir els pits grossos.

Gemma34.

No sé si gosaré dir-li. Així, a priori, sembla disposada a tot. Però amb les dones, no es pot saber mai, seria balder fer un repàs de les innombrables decepcions que he patit en aquest tema. La de vegades que he confós l'amabilitat i la simpatia amb la concupiscència i n'he sortit malparat. Però aquesta noia no, hem xerrat quatre vegades i crec que l'interesso. Ai, que encara tindré sort i la mentida que he encolomat a la parenta serà profitosa! Li he dit que tenia una reunió. Però he sortit de caça. De caça! Sol, no m'agrada compartir aquestes escapades en secret amb ningú que després tot se sap.

Collons, està ben bona la rossa!. Em torna a mirar, la molt viciosa. A les dones els has de saber donar allò que volen. No és estrany, sóc un paio ben plantat, afable, seductor, tendre, complaent. No trobo normal l'odi que desperto a totes les companyes feina. Si em veiessin ara, les reprimides!
La rossa torna. Anastasi, agafa valor i demana-li.

- Xato, ja t'he dit que són seixanta euros i llençols a part. Que més vols?. Et decideixes o et penses passar tota la nit bavejant a la barra?