quina llàstima que ja no voltis per relatsencatalà. segur que ara deus escriure encara molt millor...
A veure si un dia entro en un llibreria i em topo amb un poemari teu! seria tot un luxe.

Glòria Coll

i veig que tu també conrees això del desamor, i dels retrets a un "tu" que no estima com ho fa el "jo".
Escrivint és com aprenem a escriure... així que endavant!
Si vols llegir coses més recents segueix l'enllaç que tinc penjat a la biografia, que porta a un recull poètic de fa un parell d'anys aprox.

Gràcies per llegir-me,
Glòria

quina passada el fragment de Miller que tens posat en la biografia! m'agrada riure llegint.

M'ha sorprès molt agradablement el teu últim comentari; en general, els teus comentaris cap a mi sempre són bons, i t'ho agraeixo. Sobretot t'agraeixo que encara em llegeixis, tot i que faci segles que no publico. Deu ser bona senyal.
Pel que fa al poema que m'has comentat, he de confessar que també és un dels meus preferits d'entre tot el que he escrit. I pel que fa a l'últim vers, podríem dir que és la paradoxa del poema: comença amb un "jo me n'aniré a mar quan tu vinguis", una mena de joc d'enfadat, def er-se la víctima. El "jo" va retreient enganys i demés al "tu" amorós. Però finalment accepta: "que tu al mar hi vindràs amb mi"; una mena de "i malgrat tot, jo et vull".

No sé si ara t'agradarà més o menys, però així ho interpreto jo. Via correu electrònic t'enviaré algun poema més. M'agrada molt tenir lectors. Gràcies pels ànims.

Glòria
PD: intentaré llegir-te un altre dia; avui m'és totalment impossible. Disculpa

te'n vas anar per la porta gran i no has tornat... jo tinc un poema-homenatge per a tu, però no el puc publicar ni editar de moment. Si volguessis posar-te en contacte amb mi, fes-ho a gcolldomingo@hotmail.com

Tens molts lectors a l'espera d'una mica de les teves paraules!
glòria

...que encara no t'hagi comentat mai aquest poema... fa un parell d'anys que el tinc penjat a la paret, i no em caso de rellegir-lo. No t'ho havia explicat mai? és curiós, creia que si...

Resulta que ahir vaig rellegir, per enèssima vegada, el teu poema, i e va servir per escriure'n un a mi... quan estigui acabat del tot te'l passaré. M'agradaria que et posessis en contacte amb mi a través del meu correu electrònic, gcd_611@hotmail.com.

Ja saps que per RC se't troba a faltar... però jo no puc demanar-te que hi tornis, perquè estic igual de desvinculada que tu. Avui, però, estic fent un petit recull per imprimir-me materials dels meus poetes preferits...

Bé, espero que poguem parlar a través d'internet. Petons!

Filladelvent-Glòria

Per f se't pot tornar a llegir... ja no passo gairebé mai per aquesta pàgina, però quan hi passo m'agrada trobar-t'hi! Estic llegint de molt bon grat tots els nous relats en ordre invers de com tu els avas publicar. De moment, Martin el sant va per davant perquè m'ha fet riure, però aquest fa bona pinta... continuo llegint-te!

Glòria Coll, filladelvent

que ja saps que m'agrada llegir-te, i sembla que no sóc la única. ànims!

Filladelvent, Glòria

això´té la força dels grans records... m'ha agradat molt l'estructura, les imatges, la comparació amb l'illa i el final també. No tan allpo de "llum eterna" que no sé massa què hi té veure amb la carn... potser no ho entès prou bé.

Però m'has sorprès positivament. M'alegra que reprenguis la publicació de les teves poeses... Et continuaré llegint. Un petó.

Glòria -Filladelvent-

Fixa't amb els pseudònims que poses! que me l'has robat!!!

Un altre dia ja passaré a llegir-te i comentar-te això escrit... però repensa't-ho... ¿no et vols pas canviar el pseudònim...?

-Filladelvent-

Un retorn a la subtilesa i elegància de les teves paraules... m'agraden, és inevitable! ;)
Aquesta vegada el meu to crític el posaria en el fet que passa molt rapidament a la contraposició de la idea primera, sense "justificació"... no sé si m'explico:

el plaer eixut
s´ha oblidat de que t´estimo

invento per a tu
per últim cop [...]

Ens els dos primers versos exposes, i al 3er i 4art ja els contradius. Però bé, és una crítica força estúpida perquè és la teva intenció i aquesta poesia es caracteritza per la brevetat...

Et seguiré llegint, àgueda! No deixis d'escriure!

-Filladelvent-


PD:

a nosaltres

(pels vells temps)

Aquest final és una delícia... un cop d'ull al lector, una mirada còmplice; m'encanta.

Que bé que entra la teva poesia! Com una dutxa calenta en tornar a casa, a l'hivern!

Me'l passo a preferits i et continuo llegint.

-Filladelvent-

aire fresc per aquesta pàgina ja massa pelna de tot.

molt ben conduït, molt divertit i ben treballat. Totes les rimes, el ritme trepidant, la brevetat del relat, com si es tractés quasi d'una dita popular. M'ha fet molta gràcia, de veritat; espero que sigui aquest l'objectiu...

Et seguiré llegint,

-Filladelvent-

Que fàcil és perdre's pels teus retalls
de vida i de sal, de roses i de sang!
Vides somniades, el teu regal,
que, altruïstament, a tothom ens has donat.

Que fàcil és beure't d'un cop de cap,
tragar-te tot endins, fins al final,
llegir-te fins tots als fins, extasiat
de tanta vida com crees, de tant d'art!

Que fàcil és elevar els teus mots, que són carn
desvestida, nua i crua, de pocs anys,
que fàcil és contegiar-me de tot, sens parany,
i dir que és fàcil allò que sols tu saps fer amb encant!


Llarga vida als teus mots, vell anònim, jove Capdelín!

-Filladelvent-

Només em queden les mans per recordar-te...
Quanta sesualitat resumida en tant poques paraules! M'ha agradat molt el teu breu relat sobre la tristor de la soledat i el poder del record. Justament estic escrivint un poema semblant, que no sé com acabarà, o si acabarà... et copio aquí un paràgraf que ve a dir només em queden les mans per recordar-te:

¿Com, sense tu, et puc amar?, barrina el meu cap,

¿com, sense el teu cos, et podria abraçar, o besar?

Les meves mans aferren el buit, s'aferren a la pròpia carn,

les meves mans et dibuixen, t'evoquen, fent-ne de tu un calc.