Detall intervenció

RE: El dia que el Lai va comprar un tanga

Intervenció de: Annalls | 30-01-2015

que estem fent gent , relats erotics amb un lama, un buda i un tanga???? Ai ai ai ai ai... mestre Botet dels altres val, però justament vd?' hahaha al proper i si puc m'hi afegeixo !!!


Respostes

  • RE: El dia que el Lai va comprar un tanga
    Tanganika | 26/01/2015 a les 20:11
    El Lai s'aturà davant el vidre de l'aparador de la botiga. Al bell mig, un tanga groc carabassa amb una fulla de parra verd fofi al davant.
    -Mi-te'l, què guai! Per Buda que me'l compre! - exclamà mentre que mentalment fabricava aquella famosa frase: "Quan dubte de la meua existència, em pessigue". (fins aquí rnbonet)
    El Lai des de sempre havia pensat que ,malgrat la tradició, era molt incòmode portar la túnica sense res a sota. Se li posava el fred a les freixures i la moca se li empiocava .
    A més , anar amb les eines pengim-penjam no és massa segur si ets un líder pacifista i proclamador de la igualtat universal. Qualsevol bestia ,en un exces de zel enfebrat, portada per un fervor santfrancesquià , o millor dit, dalailil•là ,et podia voler fer una llepada agraïda, i , ja se sap , la frontera entre llepada i mossegada és molt difícil de traçar.
    Convençut, va entrar a la botiga i s'apropà, decidit, a la rossa de darrera del taulell. (fins aquí bloodymaruja)
    Aquella figura que aportava benestar i accés a la meditació no quadrava demanant el tanga comestible de sabor banana veneçolana amb pensaments de festuc torrat. La noia no sabia quina cara fer. Li diria el preu, potser així el foragitaria. Però aquella mena de déu involucionant, amb les orelles llargues i aquell tercer ull observant-la fixament la van seduir. Es va notar els mugrons més erectes que mai. (fins aquí Tanganika)
  • RE: El dia que el Lai va comprar un tanga
    Rubba Bertanero | 27/01/2015 a les 16:11
    El Lai s'aturà davant el vidre de l'aparador de la botiga. Al bell mig, un tanga groc carabassa amb una fulla de parra verd fofi al davant.
    -Mi-te'l, què guai! Per Buda que me'l compre! - exclamà mentre que mentalment fabricava aquella famosa frase: "Quan dubte de la meua existència, em pessigue". (fins aquí rnbonet)
    El Lai des de sempre havia pensat que ,malgrat la tradició, era molt incòmode portar la túnica sense res a sota. Se li posava el fred a les freixures i la moca se li empiocava .
    A més , anar amb les eines pengim-penjam no és massa segur si ets un líder pacifista i proclamador de la igualtat universal. Qualsevol bestia ,en un exces de zel enfebrat, portada per un fervor santfrancesquià , o millor dit, dalailil•là ,et podia voler fer una llepada agraïda, i , ja se sap , la frontera entre llepada i mossegada és molt difícil de traçar.
    Convençut, va entrar a la botiga i s'apropà, decidit, a la rossa de darrera del taulell. (fins aquí bloodymaruja)
    Aquella figura que aportava benestar i accés a la meditació no quadrava demanant el tanga comestible de sabor banana veneçolana amb pensaments de festuc torrat. La noia no sabia quina cara fer. Li diria el preu, potser així el foragitaria. Però aquella mena de déu involucionant, amb les orelles llargues i aquell tercer ull observant-la fixament la van seduir. Es va notar els mugrons més erectes que mai. (fins aquí Tanganika)
    Llavors va recordar la frase de la propietària de la tenda el dia que van rebre la comanda dels tangues comestibles sabor banana:
    -Deixal´s a dalt de tot de la estanteria, que això no s´ho posaria ni un lama.
    I vet-ho aquí, ara s´havia d´enfilar a la escala davant d´aquell ésser, just el dia que no s´havia posat calces. Es va enfilar i va notar una mirada penetrant a les seves natges. (fins aqui Rubba)
  • RE: El dia que el Lai va comprar un tanga
    David Gómez Simó | 27/01/2015 a les 20:43
    El Lai s'aturà davant el vidre de l'aparador de la botiga. Al bell mig, un tanga groc carabassa amb una fulla de parra verd fofi al davant.
    -Mi-te'l, què guai! Per Buda que me'l compre! - exclamà mentre que mentalment fabricava aquella famosa frase: "Quan dubte de la meua existència, em pessigue". (fins aquí rnbonet)
    El Lai des de sempre havia pensat que ,malgrat la tradició, era molt incòmode portar la túnica sense res a sota. Se li posava el fred a les freixures i la moca se li empiocava .
    A més , anar amb les eines pengim-penjam no és massa segur si ets un líder pacifista i proclamador de la igualtat universal. Qualsevol bestia ,en un exces de zel enfebrat, portada per un fervor santfrancesquià , o millor dit, dalailil•là ,et podia voler fer una llepada agraïda, i , ja se sap , la frontera entre llepada i mossegada és molt difícil de traçar.
    Convençut, va entrar a la botiga i s'apropà, decidit, a la rossa de darrera del taulell. (fins aquí bloodymaruja)
    Aquella figura que aportava benestar i accés a la meditació no quadrava demanant el tanga comestible de sabor banana veneçolana amb pensaments de festuc torrat. La noia no sabia quina cara fer. Li diria el preu, potser així el foragitaria. Però aquella mena de déu involucionant, amb les orelles llargues i aquell tercer ull observant-la fixament la van seduir. Es va notar els mugrons més erectes que mai. (fins aquí Tanganika)
    Llavors va recordar la frase de la propietària de la tenda el dia que van rebre la comanda dels tangues comestibles sabor banana:
    -Deixal´s a dalt de tot de la estanteria, que això no s´ho posaria ni un lama.
    I vet-ho aquí, ara s´havia d´enfilar a la escala davant d´aquell ésser, just el dia que no s´havia posat calces. Es va enfilar i va notar una mirada penetrant a les seves natges. (fins aqui Rubba)
    Una mirada que se'ns dubte venia d'un tercer ull al ben mig del front, que són aquells ulls que miren ben endins. Llavors va sentir la veu del Lama que li deia:
    - Senyoreta, per un casual qualsevol no portareu vos un tanga de color fofi? No voldria ser descortès, però no puc distingir prou bé quin efecte fa posat. Em permetreu que m'atansi un xic més per comprovar quin efecte fa?
    La dependenta, clar, no volia ser descortès amb un Lama tant educat i encuriosit. (fins aquí en David Gómez Simó).
  • RE: El dia que el Lai va comprar un tanga
    rnbonet | 28/01/2015 a les 21:14
    El Lai s'aturà davant el vidre de l'aparador de la botiga. Al bell mig, un tanga groc carabassa amb una fulla de parra verd fofi al davant.
    -Mi-te'l, què guai! Per Buda que me'l compre! - exclamà mentre que mentalment fabricava aquella famosa frase: "Quan dubte de la meua existència, em pessigue". (fins aquí rnbonet)
    El Lai des de sempre havia pensat que ,malgrat la tradició, era molt incòmode portar la túnica sense res a sota. Se li posava el fred a les freixures i la moca se li empiocava .
    A més , anar amb les eines pengim-penjam no és massa segur si ets un líder pacifista i proclamador de la igualtat universal. Qualsevol bestia ,en un exces de zel enfebrat, portada per un fervor santfrancesquià , o millor dit, dalailil•là ,et podia voler fer una llepada agraïda, i , ja se sap , la frontera entre llepada i mossegada és molt difícil de traçar.
    Convençut, va entrar a la botiga i s'apropà, decidit, a la rossa de darrera del taulell. (fins aquí bloodymaruja)
    Aquella figura que aportava benestar i accés a la meditació no quadrava demanant el tanga comestible de sabor banana veneçolana amb pensaments de festuc torrat. La noia no sabia quina cara fer. Li diria el preu, potser així el foragitaria. Però aquella mena de déu involucionant, amb les orelles llargues i aquell tercer ull observant-la fixament la van seduir. Es va notar els mugrons més erectes que mai. (fins aquí Tanganika)
    Llavors va recordar la frase de la propietària de la tenda el dia que van rebre la comanda dels tangues comestibles sabor banana:
    -Deixal´s a dalt de tot de la estanteria, que això no s´ho posaria ni un lama.
    I vet-ho aquí, ara s´havia d´enfilar a la escala davant d´aquell ésser, just el dia que no s´havia posat calces. Es va enfilar i va notar una mirada penetrant a les seves natges. (fins aqui Rubba)
    Una mirada que se'ns dubte venia d'un tercer ull al ben mig del front, que són aquells ulls que miren ben endins. Llavors va sentir la veu del Lama que li deia:
    - Senyoreta, per un casual qualsevol no portareu vos un tanga de color fofi? No voldria ser descortès, però no puc distingir prou bé quin efecte fa posat. Em permetreu que m'atansi un xic més per comprovar quin efecte fa?
    La dependenta, clar, no volia ser descortès amb un Lama tant educat i encuriosit. (fins aquí en David Gómez Simó).
    Allà dalt l’escala de tisora, l’al•lota, que no era beneita, desvanida per l’amabilitat del client, digué:
    -Amb molt de gust, senyor !-.
    Mentre, pensava, al mateix temps que cercava la mercaderia “I si li mostre alguna cosa més, segur que se n’emporta tres o quatre”. I pujà dos graons més del necessari. El Lai s’oblidà momentàniament del nirvana veient l’escorç de les cuixes, observant les rodonors de les galtes, mig endevinant els llavis molsuts... Quan la xicona estava al cinquè escaló ell estava pràcticament al setè cel. Fins i tot escoltava campanetes. “Tin, tiling, tin... Tiiiin, tiliiiinnnn, tiiiinggg!!!!”
    Però no eren al•lucinacions. La mestressa, abillada amb un minúscul biquini, trucava a la porta tancada.
    -Mitja hora fa que estic prement el ditxós timbre... i tu, ni cas!- renyà la noieta dependenta.
    El Lai, en escoltar-la i veure-la, baixà del setè al cinquè cel. La mestressa, quaranta anys, pitram i malucs esponerosos, li havia fet l’ullet.


  • RE: El dia que el Lai va comprar un tanga
    Annalls | 30/01/2015 a les 15:09
    que estem fent gent , relats erotics amb un lama, un buda i un tanga???? Ai ai ai ai ai... mestre Botet dels altres val, però justament vd?' hahaha al proper i si puc m'hi afegeixo !!!
  • RE: El dia que el Lai va comprar un tanga
    Tanganika | 01/02/2015 a les 18:21
    I va pensar com solventar aquell possible dos en un o tres en un. Avesat a il·luminacions certeres, va agafar un retolador aplicador de Henna que acostumava a dur en una de les butxaques de la túnica color safrà i va convèncer les dues dones per deixar-se tatuar un parell de mandales que insuflaven energia i benestar i ell seria l'artista que els dibuixaria i sense cobrar-los res. Això sí, caldria tancar l'establiment, que la feina ben feta ha de menester tranquil·litat i música tipus 'Tumi Bhajaré Manà'. I elles, com imantades pel sant baró, que hi van accedir! (fins aquí TGNK que he passat a la bloody, ara tocaria Rubba).
  • RE: El dia que el Lai va comprar un tanga
    Rubba Bertanero | 01/02/2015 a les 19:55
    Donat que el tracte era dibuixar un mandala, i els pits de la mestressa s´hí avenien, va optar per dibuixar un meravellós sol i una lluna en cadascun dels mateixos. La rodonor d´aquells mugrons li van facilitar extraordinàriament la feina, fins i tot van acabar punyents com raig de sol, sense saber ben bé si era pel resultat del dibuix o pel continus fregaments del Lai a l´hora de pintarlo. Ara li quedaven les natges de la dependenta..... (fins aquí Rubba)
    • RE: RE: El dia que el Lai va comprar un tanga
      Rubba Bertanero | 01/02/2015 a les 19:57
      Autoflagel.lacions: "pelS continus", "pintar-lo"
  • RE: El dia que el Lai va comprar un tanga
    David Gómez Simó | 01/02/2015 a les 20:40
    El Lai s'aturà davant el vidre de l'aparador de la botiga. Al bell mig, un tanga groc carabassa amb una fulla de parra verd fofi al davant.
    -Mi-te'l, què guai! Per Buda que me'l compre! - exclamà mentre que mentalment fabricava aquella famosa frase: "Quan dubte de la meua existència, em pessigue". (fins aquí rnbonet)
    El Lai des de sempre havia pensat que ,malgrat la tradició, era molt incòmode portar la túnica sense res a sota. Se li posava el fred a les freixures i la moca se li empiocava .
    A més , anar amb les eines pengim-penjam no és massa segur si ets un líder pacifista i proclamador de la igualtat universal. Qualsevol bestia ,en un exces de zel enfebrat, portada per un fervor santfrancesquià , o millor dit, dalailil•là ,et podia voler fer una llepada agraïda, i , ja se sap , la frontera entre llepada i mossegada és molt difícil de traçar.
    Convençut, va entrar a la botiga i s'apropà, decidit, a la rossa de darrera del taulell. (fins aquí bloodymaruja)
    Aquella figura que aportava benestar i accés a la meditació no quadrava demanant el tanga comestible de sabor banana veneçolana amb pensaments de festuc torrat. La noia no sabia quina cara fer. Li diria el preu, potser així el foragitaria. Però aquella mena de déu involucionant, amb les orelles llargues i aquell tercer ull observant-la fixament la van seduir. Es va notar els mugrons més erectes que mai. (fins aquí Tanganika)
    Llavors va recordar la frase de la propietària de la tenda el dia que van rebre la comanda dels tangues comestibles sabor banana:
    -Deixal´s a dalt de tot de la estanteria, que això no s´ho posaria ni un lama.
    I vet-ho aquí, ara s´havia d´enfilar a la escala davant d´aquell ésser, just el dia que no s´havia posat calces. Es va enfilar i va notar una mirada penetrant a les seves natges. (fins aqui Rubba)
    Una mirada que se'ns dubte venia d'un tercer ull al ben mig del front, que són aquells ulls que miren ben endins. Llavors va sentir la veu del Lama que li deia:
    - Senyoreta, per un casual qualsevol no portareu vos un tanga de color fofi? No voldria ser descortès, però no puc distingir prou bé quin efecte fa posat. Em permetreu que m'atansi un xic més per comprovar quin efecte fa?
    La dependenta, clar, no volia ser descortès amb un Lama tant educat i encuriosit. (fins aquí en David Gómez Simó).
    Allà dalt l’escala de tisora, l’al•lota, que no era beneita, desvanida per l’amabilitat del client, digué:
    -Amb molt de gust, senyor !-.
    Mentre, pensava, al mateix temps que cercava la mercaderia “I si li mostre alguna cosa més, segur que se n’emporta tres o quatre”. I pujà dos graons més del necessari. El Lai s’oblidà momentàniament del nirvana veient l’escorç de les cuixes, observant les rodonors de les galtes, mig endevinant els llavis molsuts... Quan la xicona estava al cinquè escaló ell estava pràcticament al setè cel. Fins i tot escoltava campanetes. “Tin, tiling, tin... Tiiiin, tiliiiinnnn, tiiiinggg!!!!”
    Però no eren al•lucinacions. La mestressa, abillada amb un minúscul biquini, trucava a la porta tancada.
    -Mitja hora fa que estic prement el ditxós timbre... i tu, ni cas!- renyà la noieta dependenta.
    El Lai, en escoltar-la i veure-la, baixà del setè al cinquè cel. La mestressa, quaranta anys, pitram i malucs esponerosos, li havia fet l’ullet.
    I va pensar com solventar aquell possible dos en un o tres en un. Avesat a il·luminacions certeres, va agafar un retolador aplicador de Henna que acostumava a dur en una de les butxaques de la túnica color safrà i va convèncer les dues dones per deixar-se tatuar un parell de mandales que insuflaven energia i benestar i ell seria l'artista que els dibuixaria i sense cobrar-los res. Això sí, caldria tancar l'establiment, que la feina ben feta ha de menester tranquil·litat i música tipus 'Tumi Bhajaré Manà'. I elles, com imantades pel sant baró, que hi van accedir! (fins aquí TGNK que he passat a la bloody, ara tocaria Rubba).
    Donat que el tracte era dibuixar un mandala, i els pits de la mestressa s´hí avenien, va optar per dibuixar un meravellós sol i una lluna en cadascun dels mateixos. La rodonor d´aquells mugrons li van facilitar extraordinàriament la feina, fins i tot van acabar punyents com raig de sol, sense saber ben bé si era pel resultat del dibuix o pel continus fregaments del Lai a l´hora de pintarlo. Ara li quedaven les natges de la dependenta..... (fins aquí Rubba)
    que de tant rodones van suggerir-li un mandala ben rodó. Va dibuixar la meitat d'un ying-yang a cada galta deixant el pas del centre obert, no fos que hi haguessin corrent d'aire que fessin malbé el tatuatge. Mentre dibuixava anava repetint:
    Tumi bhaja re mana, Tumi japa re mana,
    Om, Shri Ram jaya Ram, Japa re mana.
    Seduïdes per la cançó, les noies anaven bellugant els cossos a ritme de la veu d'en Lai que cada vegada estava més engrescat en la feina. (fins aquí en David Gómez Simó, esperant que la bloody s'animi)
  • RE: El dia que el Lai va comprar un tanga
    Tanganika | 03/02/2015 a les 22:40
    Tots tres, progressivament enriolats i tumi-bhaja-re-manà inspirats, que no es van adonar que estaven sent observats.
    Efectivament: el marit de la mestressa, en Càndid Plipuig, s'estava fregant els ulls (dos) davant aquell escena. Allò era per a filmar i obtenir-ne uns eurerons.
    I va volar a agafar una càmera, que el Lama estava en pilota picada i saltant amb una corda feta de tangues fofi lligats...si trepitjava la corda en un salt que no fos un nombre mestre, se'ls hauria de menjar i pagar-los i si no era un nombre mestre, elles haurien de...(fins aquí TGNK)
  • RE: El dia que el Lai va comprar un tanga
    Rubba Bertanero | 04/02/2015 a les 16:04
    pintar-li un mandala tot fent servir parts del seu cos que no fossin les mans. El Lai s´esforçava per guanyar tot pensant en el suculent premi que l´esperava si no l´errava, i per tant s´hi esmerçava i s´hi esmerçava, però ve´t-ho aqui que com més s´intregrava en el joc més pensava en el premi, tot provocant una reacció fisiològica (per altre part humana en un ésser de la raça mascle), i a cada saltirona allò es posava cada cop més ferm, tot provocant que al següent salt fos possiblement el darrer, per culpa d´una errada de "bulto".
  • RE: El dia que el Lai va comprar un tanga
    rnbonet | 07/02/2015 a les 19:05
    I va i quan anaven ja per la tres-centes trenta-tres voltes de cordatanga, l'adminicle forçat del Lai per la reacció fisiològica descoberta per Rubba trencà el bull de la batuda. Volem dir que no la trepitjà, sinò que la tangacorda de set peces foci tropessà amb l'error de bulto i esdevingué 'kaput'.
    -Ai, volta senar!- exclamà la Fefi, allleugerida.
    -No s'hi val! Que no l'ha trepitjada!- digué la mestressa Ponicana, ansiosa per dibuixar el seu mandala.
    En aquell precís moment arribava en Càndid Plipuig, càmera en mà.
    -Ordre, ordre!!! Si no es poseu d'acord, el més sensat serà repetir la jugada!



    • I tot seguit...
      Tanganika | 08/02/2015 a les 19:23
      Però llavors es va sentir un xiscle histèric: era l'àvia, la mare d'en Càndid, una nonagenària encotillada per aguantar la ronyonada que l'havien despertada de migdiadejar (i una de dues: o sordejava o duia taps a les orelles dels que fan aigües de colors, no comestibles ni amb cera de la trompa d'Eustaqui). La dona, en ser espectadora de l'escena, va deixar caure una babaia que qualsevol estalactita (tita o mita, ara no ho sé) hauria envejat. Es va fer un silenci. La Fefi va somriure supertontament. La Ponicana es va amagar rere en Lai. En Lai va patir una sobtada baixada d'estímuls i va haver de tancar els ulls (tots) per a traslladar-se a alguna dimensió lliure d'escàndols. En Càndid es va girar i amb la mirada va fulminar la seva mare. Sabia que voldria afegir-se a la gresca i que duia un tanga fofi sota les calces altes-faixa.
      (fins aquí TGNK, novament)
      • (et segueixo, que tenim el mateix estil! ;-) )
        touchyourbottom | 08/02/2015 a les 20:07
        La megamadura nouvinguda, de nom Elsita de Cal Xurrero Pòrric -abans de corseteria aquella família s'havia dedicat a la confecció de xurros i porres que venien al triple de preu als guàrdies civils i que deien que no en tenien als porrats adolescents semiperduts vagarejant...i d'allò feia anys i panys, però l'Elsita no oblidava fàcilment. I menys perquè el seu difunt marit, en Calipeu Malcalçat -que patia de deformacions al taló esquerre, coses de vides passades en guerres impúdiques...o eren púdiques o púniques o ...- a qui llur plançó Càndid s'assemblava tant -per la part del taló- no sabia dir bé el nom de la seva muller i li deia 'Excita'. Arran d'això van passar de xurro i porres, massa sucre, massa olis, a un graó més selecte i exquisit: la venda de roba íntima que abans provaven per allò de poder oferir un producte amb convicció. Quan va enviudar, l'Elsita, li va caldre pau pel dol. I va anar al Tíbet. Va voler la casualitat (o causalitat, potser, tot i que algú em va dir que no existia -la primera-) que allà veiés l'amor de la seva vida vestit amb teles com embolcallat de foc...era en Lai!
        El tanga fofi sota la cotilla es va tibar. Va voler avançar cap al grup tot i apartant el seu fill...però la babaia a terra era re...rellis...rellisco...relliscosa!!!!

        (i ja paro)
        • noies, m'hi afegeixo, cal l'energia trigèmina que tenim ;)
          Mena Guiga | 08/02/2015 a les 23:32
          La bona dona, evidentment, va caure a terra tan llarga com era (un metre seixanta-nou) però aferrant-se al fill, que se li va disparar la càmera i va també volar fins a quedar penjada del muscle no-tant-en-alça del lama. La impressió el va retornar a la realitat, que el va deixar espatarrat. De seguida va associar altres vides i un gran assortiment de déjà-vus a aquell fet.
          L'Elsita, mig inconscient, va dir amb veu ultratòmbica:
          -He fet un curs via internet ràpid de Tantra. Espiritualitat i sexe és el nostre nexe.
          -Hahahahaha, com rodolineja, aquesta dona!- va esclafir a riure la dependenta.


          ......(to be continued).......


  • continuo i fino, ok?
    Tanganika | 09/02/2015 a les 23:16
    De cop i volta, tot va quedar a les fosques més obscures.
    Ni espelmes ni mandangues que fessin llum.
    I llavors aquelles lluminàries: les tangues fluorescents activades i, superior, l'àura d'aquell ser amb el beneplàcit de l'energia kundalini.
    -Ooooooh, que mono, que macooooooo!- la Fefi va quedar extasiada.
    Amb aquell fulgor d'en Lai tots van tornar-se místics.
    ...que no va durar massa.
    En Càndid va recordar que havia de fer fotos del fet. I dit i ídem (fet).

    Exultants com tots estaven, va ser bufar i fer ampolles.(si algú vol ampliar aquest paràgraf, endavant)

    Hores més tard eren exposades a l'aparador al costat del gènere. S'hi van fer unes cues més llargues que la de....(ai, que em perdo), vull dir que les imatges instaven a comprar tangues fofi per un tub.

    El que cada foto mostrava era inefable i insondablement convincent. (paràgraf també expansible).

    Van fer el negoci del mil·leni. Van poder tancar la botiga un mes. I tots junts van marxar a Kamasutraland, que s'ho tenien ben merescut.

    No cal dir que l'Elsita i en Lai ben conjuntats, amb llurs fofi-tanguis. Va ser la millor compra de la seva vida. I com els feien titil·lar!

    The end
  • I gràcies grosses a tots els col·laboradors.
    Tanganika | 09/02/2015 a les 23:28
    Senyor bonet: si li sembla pertinent i li ve de gust, via lliure a més dibuixos. I sinó visualitzar, tothom ho pot fer. El poder de la ment (deLai ment). :-)))))))))


Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.