RE: Com escriviu un relat?

Paxman, l'home pregunta! Jajajaa.

Jo escric un relat a partir d'una idea, que pot haver sorgit de qualsevol imatge, diàleg, comentari, o fet que he vist o sentit en el dia a dia. A partir d'aquesta idea creo algunes escenes, però no penso el final i vaig improvisant. Potser per culpa de la mateixa improvisació, acabo tirant moltes coses a la paperera... El final acostuma a venir sol.

Biel.

Paxman, ets incansable!
A mi em venen els relats de cop.
Si intento partir d'una petita idea i la vull desenvolupar, estic comdemnat al fracàs. M'encantaria que no fos així i intento superar-ho currant-me una mica més la pàgina, però de moment...

Normalment veig la història sencera des del principi, i després sobre la marxa la vaig retocant. Pateixo molt abans de publicar i corregeixo, poso i afegeixo frases multitud de vegades, però el relat ja està fet abans de començar.

Jo també improvitzo, tot i que, en alguns casos (com a "Filla de Rwanda"), he arribat a fer un guió. Una idea pot anar per molts camíns, i no tots porten a roma.

No és ben bé un guió, és marcar una mica el camí, els elements claus, i desprès és molt més fàcil que surti rodó. Jo només ho he fet en un parell d'ocasions, i me n'ha agradat el resultat, però reconec que tinc més tirada a ser deixada i no fer-ne, de guió.

És una bona costum, proveu-ho. Penso que us servirà.

Jo sempre parteixo d'una idea que després desenvolupo, encara que moltes vegades penso que no són tan bones si ningú em llegeix i a sobre no he estat seleccionat...

Jo em limito a resseguir el què està escrit en el paper en blanc, o a la pantalla.

El què passa és que aquesta facultat de veure el què està escrit en el paper en blanc (o a la pantalla) només la tenim uns quants privilegiats.

La meva feina és doncs fer evident per a tothom el què només ho és per a mi.

Ja sé que això et pot semblar molt pretenciós, però és el que ara mateix està pre-escrit a la pantalla, tu! Què vols que hi faci?

O, com diria en Biel, aquest miquel no saps mai si parla seriosament o en conya.

Primer sento una mossegada i més tard noto com el verí entra, unes vegades poc a poc i altres a pressió, dins el meu cervell. El pinyolet d'oliva arbequina mana als dits que agafin un boli i, amb urgència, comencin a fer un petit redactat-esquema de tot allò que conté el líquid verdós que m'acaben d'injectar. Més tard, quan m'he deixat atrapar per la història, em poso a picar el teclat. La majoria de cops, mentre moc els dits, faig variacions i ,fins i tot, canvis dràstics. A vegades, estava prenyada d'una història i n'he parit una altra.
Salut, imaginació i sort a tots/es els malaltons/es de lletres.

Tot comença qualevol dia a qualsevol hora davant de qualsevol situació, comentari escoltat pel carrer, etc.
El primer pas es apuntar la idea a una petita llibreta (sovint amb una sola frase). després es deixa coure dins del cervell un temps sense determinar, a vegades hores a vegades dies.
Finalment ho començo a escriure quan el motiu em diverteix.
Acabar-ho ja es un altre problema......