Què se n'ha fet...

....del 'Màndalf', ? de la 'gypsi'?, de la 'brins'?, de la 'Mena'?, l' 'atram'?, de l''Akeron'?, d'Annualls'?, d'"allan lee"?, del 'T,.Cargol'? I demés, i de tants...Què s'ha fet? On estan?

Tots els altres, ben antics, us hi tinc molt presents. I molt que heu treballat!

Pels d'aleshores demane... on esteu, amics?

A
web.archive.org
Es recullen moments del llocs web, en general i de relatsencatala, també.
Es pot veure com era la web en dates específiques en que es va recollir el seu contingut.

Allan Lee de vegades te un atac de nostalgia (de color blau, diria jo, que es el color que em venia al cap llegint-la) i apareix per aquí.
Brins em penso que ja no ens acompanya.
T. Cargol i Aleshores, són la mateixa persona.
Però la pregunta que fas és vàlida. On se’n va la gent? Aquesta i altres.
A mi em sembla que el treball comunitari, tipus RC, ofereix moltes possibilitats a qui es vol dedicar a això de relatar. Malgrat sigui una activitat força individual.

La brins ens va deixar ara farà dos anys, al novembre del 22. Li vam dedicar un microrelat en el darrer recull del concurs, en record seu.

Ai, 'aleshores'/'T, Cargol'... Sabia d'altres 'sòssies', però no el teu. I potser, com a l'"allan lee" de vegades, m'ha vingut al cap l'atac nostàlgic que has esmenat. La "brins" ha fet vacances continuades... que la terra li siga lleu... Però, ¿i els/les altres? He estat un temps apartat de participació i de fòrum. Motius de malaltia. Tu, amic, que has seguit fidel, cap novetat pels qui demane? Sap alguna cosa l'Associació, a més del trapàs de la 'brins'?

Jo tinc contacte amb l'allan lee, de tant en tant, i amb altres vells relataires, sobretot en una bogeria anomenada "Concili Fetiller", que fa i publica relats de fantasia mitològica, basada en la mitologia catalana, on hi ha alguns relataires esbojarrats ficats, com l'alan lee, en David Gómez Simo, Alícia gataxica, i altres, com jo mateix.

El pivotatòmic el veig per les xarxes fent promoció dels seus llibres, i poca cosa més.

Espero que aquest problema de salut no hagi estat res important. Una abraçada mestre.

D'Empar, pivot, mar, llibre i tu mateix sé coses pel "carallibre". I d'algú més con rautortor, kefas i altres, pel fòrum.
I sí, Ferran, ha estat greu, però m'he trobat alguns anys de vida. La nau seguiex.

Com sempre...

Salut i rebolica!

Ai... Trobo a faltar aquell temps. Quetzatcoatl, qwark, foster... i tants. Jo he intentat tornar a posar-m'hi més, perquè sincerament, entre el 2005 i el 2010 més o menys, em va ajudar molt a escriure, a trobar la meva manera d'escriure. Però és que toco tantes tecles que no puc; no dono abast. Però tot va començar aquí... i sempre, sempre, sempre... me'n recordo.

Desitjo que l'estimat rnbonet estigui millor de salut. Una abraçada, mestre.
Jo també recordo aquells anys de descoberta a RC. Vau ser uns "amics invisibles" però molt reals, que em vau tornar el gust d'escriure, llegint-vos a vosaltres. Vaig ser llegida per lletraferits com jo mateixa!! Quina il.lusió tan gran!!
Ara, escric però poc i a trompassades. Em presento a algun concurs, escric amb uns amics CI Fi ( editorial Seec, i ens diem el Concili Fetiller) i vaig escriure una novel.la que vaig enviant aquí i allà, a vere si sona la flauta...
La meva vida va canviar fa tres anys i mig, quan el meu marit/amic/ company estimat, en Xavier, va morir de cop, d'un atac de cor fulminant. Tenia 61 anys i jo llavors 60. Això em va deixar KO, i malgrat tinc dos fills que m'estimen i una família de bons germans i mare, se'm va fer molt difícil escriure res que no fos expressar la meva tristesa i solitud. Penseu que estavem junts des dels 17 anys.
Sé que a tots ens passen coses, que la vida no s'atura per ningú. Però quan algú molt estimat es mor, tot es transforma. Les coses tenen una altra perspectiva.
Escriure és un goig que espero no haver perdut del tot. Em costa,però vull creure que em queda temps per fer algun conte ben bastit, o una novel.leta maca...
Una abraçada per tots aquests amics lletraferits que em vau animar i comentar i a qui vaig llegir amb delit- i que sou part de la meva vida més feliç.