Que ruli,

No podia dormir, la Trícia. No perquè el llit fos massa tou o massa dur o els llençols massa suaus o massa aspres. Ni perquè hi hagués un pèsol sota el matalàs i ella fos cap princesa, no. Ni perquè la llum de la celístia es mig filtrava per la persiana atrotinada i la cortina transparent de tantes rentades,no.

No podia dormir i els ulls tancats es mantenien exageradament oberts i tibats.
Roncava el marit o respirava o es movia i això desvetlla un mamut sord, va pensar per enrigolar-se. Però l'efecte no es va produir.

Sentia el gat com jugava amb el ratolí d'imitació a les fosques i com corria escales avall. I patia pels peixets de plata, que el felí se'ls menjava tots i eren vides.

Vides! Es va aixecar, tremolava. I no era ni de fred ni de calor.

No s'escalfaria llet ni planxaria ni llegiria ni tan sols pul·lularia per la casa com una ànima en pena.

Únicament intentaria alliberar el dol que anava creixent creixent. L'endemà a mig matí enterraven la germana que feia vint anys que no veia i se sentia una mica morta: el temps i la distància i les distàncies es trobaven aquella nit i no podia dormir.


Mena

La nit es va emborratxar a còpia de moscatell de 'baratillo'. Massa sucre i de resultes es va pigallar (ultramegasuperpigallar) de més estels: no paraven de sortir-ni més i més...la nit esdevenia clara clara i perdia la màgica foscor i va tenir queixes de tots aquells que volen fer coses sota aquell tel. Aleshores la nit, avergonyida, però encara beguda, va sacsejar-se tota ella i milers d'estels van caure i si anaven al cap d'algú es tornava un il·luminat i el llogaven per fer de fanalet la nit de Sant Joan, poca cosa més. La nit reia en veure-ho i feia perillar els planetes amb els cops de diafragma nocturn. El moscatell estava provocant que petés un pèl (i dos i tres) boja i que volgués emmirallar-se a l'estany targiversador, el qual li va dir: 'Bona int'. De fet li deia 'bona nit' amb intenció d'engegar-la, però ella estava còsmicament feliç i li va encantar el nou nom. barreja de les lletres de l'antic i INTeressant INTent de vés a saber què. Tota la galàxia ja patia: si la nit es trastocava...quines nits passarien?


Mena

La Pupurupup es sentia primaveral, molt primaveral. En Pipiripip es va encomanar. La nit convidava i no se l'havia de fer pregar.
Ella duia un picardies curt i transparent, com pertoca. I lluïa un somriure que hi feia conjnt.
El llit era un somni de llençols de seda en un tant de cent que no fes relliscar i caure a terra.
La il·luminació, d'espelmes de fragància sensual, arrodonia les ganes.
I els xarrups del licor de flors que una relataire els havia recomanat en un repte clàssic.
Uau! La nit prometia molt, moltíssim!
Petons intensos i llargs, llengües joganeres, cossos giragonsaires, col·lecció de gemecs...
Quina nit!

Sí, la recordarien tota la vida. Amb els culs enganxats als bàters arrel de forts rebomborins intestinals. Culs vermells com els de les mones pel mai acabar de cagarrines i, de resultes, una deshidratació de cal Déu.

El licor de flors estava caducat.

Certament hi ha nits que costen d'oblidar.


Mena (i c'est fini du tout)

En David i la Mari eren amics de feia molts anys. La seva amistat, estranyament intensa, però sense sobrepassar els límits, estava a punt de canviar.

Quedaven a temporades més sovint que d’altres, i aquella n’era una. Havien de posar-se al dia de totes les seves histories, així que van quedar per sopar. Després de compartir curiositats, explicacions i rialles, el sopar se’ls hi va quedar curt i van continuar xerrant a un pub. La nit era llarga, però la seva conversa més i no volien deixar-la pendent.
- Vols venir a prendre l’ultima a casa meva? – preguntar la Mari. Per un instant, en David se la va mirar als ulls, preguntant-se estranyat si aquella invitació significava el que normalment volia dir quan altres noies el convidaven. Finalment, acceptà.

Un cop a casa d’ella, amb una altra copa a la mà, el tema de la conversa es va encaminar cap a les relacions mantingudes en aquell període de temps sense veure’s. Després de confessar que ella no havia tingut cap novio formal, ell va començar a relatar tots els seus triomfs. Van riure de valent i això era el que els unia, la capacitat de riure’s mútuament de tot.
- Amb trobo també amb tu, que no me n’aniria. Em puc quedar a dormir? – Ella se’l mirà estranyada, però acceptà perquè no volia deixar anar aquella sensació de plaer.

Aquella nit, en el sofà-llit del menjador, veient la televisió, entre rialles, carícies i abraçades, començà un nou punt de partida.

Es desperta amb l'escalfor a l'ambient. A més de la del seu cos. Quina nit, la darrera. Entre l'influx de la lluna i saber-se dins del període fèrtil, no es reconeixia enmig d'aquell desig exagerat, com posseïda per una bacant. La somnolència li fa experimentar sotracs gairebé tan intensos com els de fa unes hores. Fins i tot li sembla sentir la reminiscència dels xiscles i dels crits, immersa en el plaer extrem provocat pel seu marit. No vol abandonar encara els llençols, impregnats de fluids corporals i d'amor. Acluca els ulls per percebre millor cada matís que recorda. Des que ell va ejacular dins seu que ho sap: el seu ventre alberga una nova vida, que engrandirà la família i honrarà la ciutat. Està convençuda que, en alçar-se, serà una dona diferent i el seu cos li semblarà més atractiu.

La cridòria vaticina l'espectacle caòtic que es troba en obrir la finestra. Una corredissa sense ordre cap a enlloc, fugint de no sap què, encara. No hi ha la claror que sol haver-hi a aquelles hores del matí, ni els carrers estan coberts d'aquella grisor que percep a primera vista. Abans que pugui reaccionar, una pluja de cendra i de pedres incandescents la sorprèn. La llengua de lava vindrà després, gairebé al mateix moment que els gasos inhalats l'hagin deixada inconscient. No coneixerà mai el rostre d'aquell nou membre de la família patrícia, ni tampoc com serà trobada, segles més tard, entre els efectes de l'erupció del Vesubi.


d.

Termini allargat fins avui a les 23:30, Home Fosc dixit

En Josep ja en tenia prou de discoteca i es va acomiadar dels amics. Aquell local estava a uns vint minuts de casa seva i només havia de passar pel carrer que duia al centre i fer un tros de passeig marítim. Feia una nit d’estiu clara i estrellada .Quan va ser al passeig, va veure dos noies a la platja i semblava que una intentava ajudar a l’altre. Va pensar que lo correcte era acostar-s’hi i preguntar. Les dues anaven bastant begudes però la que estava una mica millor li va dir que l’altre no s’aguantava dreta. Li va comentar que havien decidit anar allà perquè pensaven que un bany al mar les faria sentir millor i que li agrairien que les ajudés. La noia li explicava que venien d’una festa d’aniversari i que havien fet moltes barreges amb les begudes. De sobta, les dues es van començar a treure la roba. La que estava pitjor, semblava una mica recuperada i s’acostava al Josep per descordar-li la camisa. Ell es resistia i anava dient que el deixés. Era una situació molt violenta.
Per sort o per desgracia, segons com es miri, va passar un cotxe de policia i dos agents se’ls van endur detinguts als tres per estar a la platja amb poca roba. El Josep intentava argumentar el motiu pel qual ell era allà. I ho seguí fent a comissaria unes quantes hores més d’aquella nit d’estiu clara i estrellada.