Detall intervenció

purgatori purgatori purgatori

Intervenció de: Cirerot | 16-06-2010


Aquí
tothom sap
que la cua es mossega la cua.

I vosaltres, digueu-me:
Encara esteu vius?

quantes hores al dia?


Respostes

  • purgatori purgatori purgatori
    Cirerot | 16/06/2010 a les 00:25

    Aquí
    tothom sap
    que la cua es mossega la cua.

    I vosaltres, digueu-me:
    Encara esteu vius?

    quantes hores al dia?
  • A tocar del Paradís
    joandemataro | 16/06/2010 a les 11:43

    Fan cua per purificar-se...
    Són ànimes negligents,
    en vida desfigurades,
    doncs van caure en temptació.

    Ara els toca redimir-se.
    Però hauran de pagar les penes,
    no val només penedir-se,
    costerut es mostra el cim.

    Caldrà passar les carenes
    dels set pecats capitals:
    Els superbs seran humils.
    Els encegats per l' enveja,
    hauran de ser generosos.
    La paciència tastaran,
    els que han viscut irats.
    Cadascú transformarà...
    la peresa en diligència
    en despreniment, l'avarícia
    la seva gola en dejuni
    I la luxúria en castedat.

    Entre elles fent camí,
    s'entrellacen formant baules
    tot dibuixant esperances...
    Potser faran cap al cim.

    Només des d'allà dalt
    es mostra la Llum Suprema.
    Però només les mereixents,
    si beuen les aigües sagrades
    seran finalment esmenades,
    tot oblidant els pecats
    per només remembrar el Bé...
    A tocar del Paradís.

  • Àngel del misteri
    bellissima | 17/06/2010 a les 14:43

    Jo també m'he submergit

    en la llum pertorbadora,

    sota l'ala trencada

    de l'àngel del misteri,

    recer d'esponjosa rosa

    i espines no esquitllades.

    Tenir-te era acceptar

    aquest hàlit de país

    desconegut i exòtic

    on s'anava imposant

    l'aire aturat de la teva ferida,

    entre el nèctar emergent

    dels petons més intensos.

    I llavors esdevenies

    una presència sense àncora

    ni còrpora, i dibuixaves el neguit

    d'una carnal, ansiosa,

    desnonada pregunta,

    que sotjava la veritat

    de la teva existència.

    Cabellera estampada

    en l'extensa nit en penombra.

    Un ull observant

    espiava el meu devenir,

    un altre m'engolia

    amb la seva promesa

    de tèrbola esperança.

    I sota el seu recer

    s'elevava el meu somni

    de platges i d'estiu,

    amb la sorra, miracle d'agost,

    enganxada a la pell tòrrida.

    I aleshores joguinejava el mar,

    esquitxador i rialler...

    Però el teu ull observant,

    que tibava de mi,

    em feia davallar a la llum

    esmorteïda de l'estança.

    I així, amb el neguit revoltat

    fins a adormir-me,

    tan sols podia rescatar

    una petita, minúscula,

    gairebé invisible

    llavor d'or,

    entre les teves bambolines de teatre,

    rere els teus telons, amagatalls i ales,

    que no podien ser mai

    l'aixopluc on arraulir-se,

    ni podien retornar-nos renascuts

    al centre del matí,

    ell sempre immers en el renou

    de les flors fresques

    de la tipuana i la xicranda.





    • EI, AQUÍ, sisplau. Àngel del misteri
      bellissima | 17/06/2010 a les 14:44

      Jo també m'he submergit
      en la llum pertorbadora,
      sota l'ala trencada
      de l'àngel del misteri,
      recer d'esponjosa rosa
      i espines no esquitllades.
      Tenir-te era acceptar
      aquest hàlit de país
      desconegut i exòtic
      on s'anava imposant
      l'aire aturat de la teva ferida,
      entre el nèctar emergent
      dels petons més intensos.
      I llavors esdevenies
      una presència sense àncora
      ni còrpora, i dibuixaves el neguit
      d'una carnal, ansiosa,
      desnonada pregunta,
      que sotjava la veritat
      de la teva existència.
      Cabellera estampada
      en l'extensa nit en penombra.
      Un ull observant
      espiava el meu devenir,
      un altre m'engolia
      amb la seva promesa
      de tèrbola esperança.
      I sota el seu recer
      s'elevava el meu somni
      de platges i d'estiu,
      amb la sorra, miracle d'agost,
      enganxada a la pell tòrrida.
      I aleshores joguinejava el mar,
      esquitxador i rialler...
      Però el teu ull observant,
      que tibava de mi,
      em feia davallar a la llum
      esmorteïda de l'estança.
      I així, amb el neguit revoltat
      fins a adormir-me,
      tan sols podia rescatar
      una petita, minúscula,
      gairebé invisible
      llavor d'or,
      entre les teves bambolines de teatre,
      rere els teus telons, amagatalls i ales,
      que no podien ser mai
      l'aixopluc on arraulir-se,
      ni podien retornar-nos renascuts
      al centre del matí,
      ell sempre immers en el renou
      de les flors fresques
      de la tipuana i la xicranda.


  • Contradicció o fal·làcia consistent
    Fidel | 18/06/2010 a les 14:18

    Ai amic !, el nostre destí...
    Un mar de foc; solitud extrema l'infern ?;
    o un riu de compatriotes recargolant-se,
    - espai transitori, final de fum fugisser -
    entre ànimes efímeres i precaris interins, el purgatori ? .
    Ambdós, el preu d'un destí abocat al buit,
    el silenci més absolut, resolut.
    Serem detritus dins un trist cendrer
    o serem aigua purgada amb escassa potabilitat ?.
    Serem el somni pendent o no serem.
    Sense dret a decidir, presos per la tragèdia,
    suspesos pel clamor a no extingir-nos.
    Vida i mort, aigua i foc, riu o mar,
    sol amb silenci o acompanyat a crits...,
    contradictoris fins al final.
    Fal·làcia consistent !, purgatori ? :
    tots els rius moren al mar. La síntesi:
    viatge al delta, on el temps moribund s'eternitza,
    on un mar de foc, on solitud extrema ...
    Sense paradís, ni purgatori ni infern amic.
    La darrera baixada entre xiscles d'ocells,
    i el silenci com a darrera utopia
    és el nostre punt i final.

  • RE: "/oïdokosina!!!/" Un de purgatori!!!
    rnbonet | 18/06/2010 a les 14:55

    Només per fer 'bulto', que no podré ocupar-me de convocar el pròxim! Tenim balneari.
    Excepte a l'epitafi, que no podran escriure "Dos de gambes i un de calamar!" (fora el cas) perquè me'n vaig directe al crematori.
    Sempre OP-TI-MIS-TA!!!
    Bo, xicona! Va!

    PURGATORI
    Mirem als ulls sense eixugar les llàgrimes;
    lliures, anant més enllà dels fets i la memòria.
    I avancem amb mesura, tot analitzant
    l'opressió d'uns botxins que han estudiat
    i aprés el seu afer passa a passa.
    Nosaltres ho tenim tot per començar.
    O molt a fer, encara.
    Alleugerim el cor, retrobem la vida.
    Malgrat esser esclafats, ferits i morts,
    no som carn de martiri,
    ni anestesiada memòria d'uns fets històrics. Del passat.
    Res no ens impedeix tenir l'escalfor d'allò
    anomenat humà. El desig no és utòpic.
    Encara que aleshores no ho sabíem.
    Si més no, curem-nos en l'antídot dels desitjos.
    Ara.


    Molta SALUT! I força REBOLICA!
  • Embenam els ulls
    vitriol | 19/06/2010 a les 09:24

    Embenam els ulls, no deixis que pensi.
    Que vull creure.
    Donam un déu que no em vulgui veure mort
    per dir-me que he sigut bo.
    Diguem que has vist el paradís
    -al menys els plànols-
    és avorrit i trist, com el diuen els llatins,
    o calent, com el frueix mitja lluna?
    L'altra mitja és gai...?
    Compta'm els pecats que m'he de fer perdonar
    per saltar-me el tediós purgatori quasi etern,
    assegura'm que potencials efebofílics psiquicament castrats
    no aprofitaran els meus secrets en interès seu.
    Diguem que els funcionaris de les religions
    -que gran en Brossa-
    es desviuen pels desposseïts, apostaten de la injustícia,
    escupen sobre els posseïdors.

    Com es de plaent viure aquest infern. El Banc del Vaticà
    -rentadora global de diner negre-
    m'ha concedit una hipoteca per una parcel·la amb hortet
    al paradís celestial.

  • Condemna
    jacobè | 20/06/2010 a les 10:49

    Visc en la comèdia de l'absurd celeste
    voltada de foc.

    Malson de guspires que esquitxen els núvols.
    Crònic dolor.

    Vesso llàgrimes inflamables
    de somriures grotescos.

    Avanço en davallada
    cap a l'hivern.

    Final feliç: àngels i dimonis es besen en el purgatori
    en divina unió.



    .

  • Contrició
    brins | 20/06/2010 a les 19:48

    CONTRICIÓ

    Defujo tèrbols bassals terrenals,
    tolls d'aigües confuses i efímeres
    enmig d'un sòl d'herba humida;
    reflex ombrívol de cel inexistent...
    Esclareixo tenebres del meu passat,
    fosca obaga d'on aviat m'allunyaré,
    i faig brollar, del llot, un aiguaneix;
    una deu d'aigua clara i límpida
    que vol ser riu etern i transparent,
    sense cap brossa ni cap brogit;
    riu impol·lut amb color blau de cel
    que davalli sempre pel paradís.


  • Combustió
    gypsy | 20/06/2010 a les 20:11

    Som flama incandescent
    de cossos que ara cremen
    en la foguera dels pecats
    i de la densa ignomínia.
    Tots ens socarrem alhora,
    les sentors es barregen mentre
    s'alça l'aire pútrid que ara som;
    ens mirem els ulls cercant
    una darrera esperança per fugir.
    Les nostres cendres basteixen
    un mur gèlid de consciències
    perdudes en la malvestat i
    en l'oblit immens dels segles.


  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 131 - LA DIVINA COMÈDIA
    Cirerot | 20/06/2010 a les 21:57

    Ei! una correcció al meu poema: 'esbelt' està malament, és 'esvelt'.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: