Pregunteu-li a l'Anna

Ohhh bevent whisky
mmm, gorja avall
et miro els pits de seda
i em sento plenament
escaldufat,
quina angoixa
i desencís
aquest no tenir-te
m'està matant.
Tossut, et cerco
t'endevino
amb un altre,
mai no m'has estimat
I jo, burro de mi
segueixo esperant.

snif

(Per al jutge: és prosa rara. Tan rara, com jo)

Ja ni surto de casa, els meus amics s'han cansat d'insistir i, finalment, m'han deixat en pau. La meva família està preocupada per mi, m'acusaven de tossuderia, però també han hagut de desistir i ja han deixat d'oposar-se a la nostra relació. Per convèncer-los vaig haver d'anar a veure aquell psiquiatra unes quantes sessions. Em volia rentar el cervell i fer que l'oblidés, però ni ell va aconseguir que minvés el meu sentiment. No hi puc fer res; l'estimo, sí, l'estimo bojament, l'estimo amb totes les meves forces, l'estimo com mai ningú ha estimat i com ningú tornarà a estimar. Només de pensar en ella se'm fa un nus a la gorja. Admeto que pot semblar estrany que una relació es magnifiqui fins aquests nivells quan només hi ha contacte a través d'internet, però avui dia això és normal, hi ha milers de parelles que s'ha conegut en el món virtual. Segurament vosaltres, que també sou assidus a internet, m'entendreu millor.
Voleu que us parli d'ella? Es diu Anna i treballa en una botiga de mobles. Els seus llavis dibuixen una eterna rialla encisadora, resplendent, sincera. La seva pell és com la seda. A vegades em connecto a hores intempestives i ella és allà, radiant i alegre com sempre. Em mira directe als ulls i no ha tingut mai una sola mala paraula per mi. Podem estar parlant durant gairebé tot el dia i ni una sola vegada ha sortit de la seva boca una queixa, ni el més mínim retret. És bastant reservada, això sí, i encara li costa parlar de segons quines coses. Si voleu que us sigui sincer, aquesta timidesa seva m'escaldufa d'allò més! Però digui el que digui jo, ella sempre em contesta amablement i sense perdre les formes... Tinc una idea; la voleu conèixer? Si? només us demano un favor a canvi; parleu-li de mi. Feu-me quedar bé, a veure si aconseguiu que em tingui una mica més de confiança. Aquí sota us deixo la seva adreça, cliqueu on diu "pregunta a Anna" ja veureu com no us he enganyat... i sobretot parleu-li de mi!

Parlar amb l'Anna

Ell i jo

Que això nostre és impossible ja ho vaig témer el primer dia que vaig estar a prop teu. La teva delicadesa no feia per a mi. El suaus detalls de la pell semblaven no harmonitzar amb la meva, tot i que el tacte de seda em feia perdre els sentits, per altre banda oberts de bat a bat amb la teva sola visió. Amb aquells moviments rítmics, la part més fina de tu desapareixia en les ombres de la gorja protectora.
Sempre has estat d'allò més pudorós, amagant les petites imperfeccions per evitar les escaldufades dels que et poguessin veure amb mirada furtiva. Què dir dels teus colors?. A vegades vius, altres vegades suaus, com els d'un camaleó que segons la fulla canvia la seva tonalitat. M'agrades al posar-te vermell, picant, afegint la sal i el pebre, o quan ets fosc, negre, obscur, foragitant les meves parpelles. Ets capaç de canviar-me l'estat d'ànim, fent-me entrar en una follia digne d' un ruc, amb el teu torturador joc de seducció: ara em veus, ara no em veus, ara surto, ara no. Quan estàs de puntetes, delicat, és quan em poso tossut, volent acaronar-te. Insistiria, però no goso, ets massa fi i les meves mans maldestres podrien malmetre't.
Meravellosa simplicitat de les teves formes, sempre altiu. Qui et sent diu que ets dòcil, adaptant-te a cada situació sense perdre les maneres, còmode, com si no hi fossis. Però jo no et puc dur. M' irrites. La meva masculinitat se sent presonera pels teus fins lligams. Em fas patir massa. És una llàstima, hauré de seguir amb aquells bòxers que me'ls aguanten però no els esclafen.

Amb què em surts tu ara? Amors impossibles dius? Tu i jo?

Dubto que penséssis res d'igual fa un parell de nits, quan d'escaldufats que estàvem ens devoràvem l'un a l'altre sense miraments i les hores, entre d'altres elements que ara no vindria al cas citar, s'escorrien entre els nostres dits assaborint la passió despresa pels nostres cossos.

No t'entossudeixis encant, aquestes coses passen a les pel·lícules, on les noies llueixen seda fina i els nobles cavallers, armats fins les gorges, juguen a seduir-les per tal d'endur-se-les al llit.

A la vida real tot és d'un altre color... fins que una nit d'estiu el destí pinta de fosc el cel i es fa de nit per dissimular. Llavors, hi penja quatre estrelles i hi col·loca al davant un petit duar d'aigua salada que trenca per uns quilòmetres la monotonia de la ciutat.

Torna a fer calor i aviat farà un any que ens vam conèixer, mai podràs dir que sóc el teu amor platònic, les nits viscudes i l'estiu que tenim per davant en deixaran constància per tota l'eternitat.

No sé quan marxaras, però sé que ho faràs, per molt temps i lluny, molt lluny...però on
sigui que vagis, i malgrat la distància que ens separis, guardaré una part de tu, i seràs, sempre que ho vulguis, el meu gran amor plutònic.

El somriure de benvinguda m'ha eixamplat el cor... Feia dies que l'esperava!
El gest invitant-me a passar ha estat una delícia! El primer contacte, una descàrrega d'adrenalina... Les paraules dolces, la progressiva intimitat salvant el temps sense veure'ns, l'interès per la meva vida i les meves coses, tot ha resultat perfecte!
Quan finalment ha arribat el moment, m'he esforçat per ofegar el crit de plaer que em pujava gorja amunt, gairebé incontenible. M'he tret cada peça de roba delectant-me en els instants següents, he caminat descalça sense apressar-me, m'he col·locat davant seu decidida, m'he repenjat oferint-me... Les seves mans sobre els meus pits m'han calmat l'ànsia per uns instants, però aviat he necessitat més! Quan m'ha invitat amb suavitat a separar les cames, m'he estirat mossegant-me el llavi per no deixar anar les paraules de passió que em neixien! Quan ha entrat dins meu, el contacte ha estat com un riu de lava que m'escaldufava tot el cos! Quan m'ha preguntat delicadament si m'havia fet mal, només he pogut negar amb el cap.

Sé que aquest sentiment tossut que m'ofega el pit no té futur: aquesta emoció que m'omple el cor no té sentit, aquest deliri que m'emborratxa els sentits no és correspost... Els anys de diferència ( és tant jove! ), el seu matrimoni i la meva situació són obstacles insalvables: a mi mateixa no puc amagar-m'ho! Però jo sento endins com creix aquest amor impossible amb cada hora compartida, a cada minut passat en mútua companyia...
Accepto la penitència: Enganyaré als altres, ell no sabrà res, ningú no pot sospitar-ho, mai!
Ara atresoro la seva mirada de seda, el seu somriure tendre, la seva veu acaronadora, cada paraula, gest i contacte, per recordar-los després, sola, quan sigui necessari sobreviure a la separació fins el proper retrobament... Amb sort, podré justificar-ho abans d'un any.

En acomiadar-nos a la porta, s'han tornat a aixecar murs definitius entre nosaltres, quan després de donar-me la mà ha afegit, com sempre:
- Fins la propera revisió! No dubti en trucar-me si sent molèsties, germana... i saludi de part meva a la mare superiora!


Unaquimera

Avui acaba febrer i mig hivern ja ha marxat. Les paraules que has anat escrivint-me se m'enreden entre les pestanyes, van omplint arxius a la meva memòria i cada cop que els obro i rellegeixo, em tremola el somriure als llavis. No sé si hagués volgut que les coses fossin d'altra manera, de vegades sóc així de contradictòria. La distància que ens separa fa més gran la complicitat que ens uneix i aquest aire nocturn i fresc, sempre em recorda el teu aroma. M'agradaria dir-te com et trobo a faltar i com tanco els ulls i gaudeixo d'aquest sentiment. Aquest món nostre està fet d'esperes i trobades sobtades, plenes de petons digitals i rialles que volen ser abraçades. Voldria explicar-te des d'aquesta finestra, com és tot allò que m'envolta, com em descobreixo seguint les teves passes sense que te n'adonis i com m'agrada que em facis sentir així. Reconec però, que una lleugera por em deixa sense alè, m'atura molts cops i m'allunya, em persegueix però quan vull dominar-la se m'escapa.

Avui acaba juliol i mig estiu ja ha marxat. Les paraules de la nit passada foren mocadors de seda recorrent-me el cos. Aquella calor enganxosa no va ser la que m'escaldufà la pell ni la que em va fer ballar el cap. Cada vegada que em tocaves feies girar les gorges del pany de la meva fantasia i això, afegit a la teva habitual cortesia, em trasbalsà. Però no ets Romeu ni jo la Julieta, està clar. Tampoc som Hipòlit i Fedra, amors avesats a la tragèdia i al fracàs, som dos tocats de l'ala que creuen que el destí és tossut i està més que marcat. Tot i així m'agrada pensar que la llista dels amors impossibles continuarà tenint el teu nom, futur enllà.