Detall intervenció

Ornament

Intervenció de: bronze | 22-09-2009


Com el teixit d'aranya
atrapa flors i cors,
com les gotes de reïna
empresonen les nimfes,
com els joiells lluents
encaterinen aus,
així vas captivar-me,
i amb una agulla fina
pel mig vas traspassar-me,
per lentament morir-me
i del meu pellanc fer-ne
mostra ornamentativa.


Respostes

  • aquí la imatge més gran...
    deòmises | 13/09/2009 a les 18:11

    fades
    • Camins perduts
      gypsy | 22/09/2009 a les 00:45

      Fades que habiteu els laberints inextricables
      d'aquells camins perduts en els records muts
      que ens arrenquen la pell a tires d'emocions
      guanyades a l'oblit per un instant que passa,
      com la vida passa sense mirar enrere
      la sang se'ns glaça en un cor de paper;
      no volem viure cap altra vida ni volem ésser,
      ni respirar, ni afermar la terra que trepitgem,
      tan sols delim una boira que ens faci desaparèixer
      tendrament en silenci, com àngels imaginats
      en somnis acabats abans de néixer, i en espelmes que s'apaguin en la foscor de la nit.
      • Camins perduts (aquí)
        gypsy | 22/09/2009 a les 00:50

        Fades que habiteu els laberints inextricables
        d'aquells camins perduts en els records muts
        que ens arrenquen la pell a tires d'emocions
        guanyades a l'oblit per un instant que passa,
        com la vida passa sense mirar enrere
        la sang se'ns glaça en un cor de paper;
        no volem viure cap altra vida ni volem ésser,
        ni respirar, ni afermar la terra que trepitgem,
        tan sols delim una boira que ens faci desaparèixer
        tendrament en silenci, com àngels imaginats
        en somnis acabats abans de néixer,
        i en espelmes que s'apaguin en la foscor de la nit.
  • Fades fadrines
    Naiade | 18/09/2009 a les 20:59

    Amb mans destres i enjogassades
    ella va retallant, amb la rapidesa
    de qui domina el tema.
    Absorta del que l'envolta
    va construint un petit univers
    que repassarà amb la mirada
    milers de vegades...
    cercant significats, signes i figures
    que cobraran vida dins la seva imaginació.
    Avui ha creat un món microscòpic
    observa amb la fantasia de les ments creadores
    i visiona una silueta amb forma de cor.
    Una fulla peltada disfressada de bipinnada
    guarnida com per la festa del solstici de primavera
    ornada de flors, pètals i garlandes
    i entre la seva textura suau i treballada
    com un delicat encaix de blonda
    i reposen dues fades fadrines
    assegudes a la part abaxial de la nervadura límbica
    estan abstretes per unes altres fades alades que resten arronsades, enfilades a la part adaxial
    hipnotitzant-les amb el batec de les seves ales de papallona.






  • JARDÍ DE PAPER
    brins | 19/09/2009 a les 16:24

    JARDÍ DE PAPER


    Asseguda en florit jardí de retalls de paper,
    contemplo roselles descloses del passat,
    al voltant de delicades fades amb ales de futur;
    dos temps, importants espais de la meva vida,
    que, en unir-se, configuren dibuix d'un sol cor.
    Perfils de mimosa, gatosa , margalides i saüc,
    em reviuen grogor d'enyorats, bells instants,
    roselles, orengues i prímules de foc encès
    m'inciten a cercar nous dissenys esclatants.
    No vull esborrar res d'allò que ja és dibuixat,
    no vull estripar cap d'aquests dos meus espais,
    ni pretenc tampoc encendre bombetes foses,
    necessito, tan sols, somniar vol d'alades fades
    per poder viure sense nostàlgia d'altres anys.

  • 心臓 (Cinc tankas)
    Dolça Parvati | 21/09/2009 a les 23:15

    De l'artifici
    La sublim senzillesa
    Del blanc i el negre
    Degoteja callada
    Pel paper i l'escletxa.

    Gràcils donzelles
    A sinistra i a dreta
    Miren enfora
    Amb sensuals figures
    Sobre l'arc de la branca.

    Quin sortilegi
    Brollarà de les puntes
    D'aquelles randes
    Quan el vent les agite
    En nit de clara lluna?

    Llàgrimes pengen
    Del cor de fantasia
    Com gotes d'aigua
    Tibant d'ingravidesa
    Les flors més delicades.

    Nimfes alades
    Tanquen l'univers màgic
    Amb les mans destres.
    Batega ara el poema
    I el sentiment s'enlaira.


  • Ornament
    bronze | 22/09/2009 a les 15:25

    Com el teixit d'aranya
    atrapa flors i cors,
    com les gotes de reïna
    empresonen les nimfes,
    com els joiells lluents
    encaterinen aus,
    així vas captivar-me,
    i amb una agulla fina
    pel mig vas traspassar-me,
    per lentament morir-me
    i del meu pellanc fer-ne
    mostra ornamentativa.

  • Imaginari col·lectiu
    diamant | 22/09/2009 a les 16:38

    La dona és l'element decoratiu,
    entre cors i roses i garlandes
    que sempre espera en un espai captiu
    que un príncep vingui a retornar-la.

    En aquest imaginari col·lectiu
    que malda per perpetuar-se,
    la dona és un ésser mai esquiu,
    sempre a punt per modelar-se.

    Com si fos un ésser només imaginat,
    no una persona que avança i lluita,
    té per llegenda ser algú inacabat
    que evoluciona entre perfums i puntes.

    Però ella d'aquesta creu s'ha desclavat
    i amb molts pocs mots i entre molt lleus somriures
    ha excavat amb fervor i ha aixecat
    els pilars i els fonaments del seu viure.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.