Cercador
Llista categories
Detall intervenció
Minirepte 87, mitologia.
Intervenció de: La que somia | 06-10-2013Aquest és el meu primer repte, espero estar a l'altura. Us proposo per aquest minirepte fer un relat en el qual aparegui algun personatge de la mitologia grecoromana. Desitjo que el tema us engresqui a participar. Sort :)
Extensió màxima: 300 paraules.
Termini: 12 d'Octubre a la 1.58 pm.
Respostes
-
La deessa guerrera
Mena Guiga | 07/10/2013 a les 07:11Es movia i marcava tota la musculatura fibrada, pell bruna, suant, la mirada s'entrenava en partir cervells. Amb un crit especial Minerva reunia deu mil mussols que carregaven fruits verd del bosc de les oliveres i que farien caure sobre l'enemic: el seu pare.
Atenea no atenia a raons. Havia perdut la sabiduria de la consciència perquè havia nascut guerrera i esguerrada per a estimar-lo. Com es pot sorgir ja adulta del cap del pare que acaba d'empassar-se la mare sense res eternament atrofiat?
Minerva-Atenea l'odiava. Es defensava d'ell amb hàbil estratègia. Sempre.
Li volia esberlar les arrugues divines amb el coltell més esmolat, i que la sang en ragés fins a corsecar-lo. L'oceànida Metis, la mare, ho aprovaria. L'enyorava des del desconeixement i des dels gens i més encara.
Com quasi cada dia, la van trobar al fons del pati del centre gemegant, intentant orgasmejar per treure's el neguit que no minvava. I tacada de fang, que no parava de fer figuretes i totes totes reproduïen aquell déu.
Quan van intentar agafar-la ella xisclava i amb prou feines entenien mots entretallats però que sabien: la mateixa finestra neuronal que s'obria en la dement assassina. Era hora que practiquessin una lobotomia amb ella i si moria no passava res. Era jueva.
Mena
-
Espera, Retusa! (fora de concurs)
Mena Guiga | 07/10/2013 a les 09:58Era una de les tres nimfes de l'Ocàs, que s'estava tornant decadència i indecència. Hesperaretusa -Retusa o Tusa per a les amistats més titàniques- havia abandonat la seva llar, allà on les ànimes són felices amb Kere (el Destí) i al deixar-se anar amb ell tant si era sota la mirada d'Helios durant el dia com de Selene durant la nit.
Retusa, bé, Tusa, tossuda, obtusa, mantenia aquella vida i reia com una boja tot i comptant nenúfars en un estany sagrat on no havia de banyar-se. Kere va tocar el dos, la millor manera de manifestar com realment era. I així Chronos i Gea es van posar d'acord per fer arribar Natos, fent goig i amagant la mà que tot ho pren.
En sortir de l'aigua, Tusa es va trobar amb ell i es van somriure. Ni va preguntar on era l'altre, com si entengués els trams de la vida com el corrent ràpid que omple xaragalls en les tempestes i que després s'acaba.
Van passar una estona embriagadora i plàcida en aquell indret profanat, un dels jardins de Dionisi, on la vida natural era un paradís esplendorós que superava qualsevol somni.
De cop, des de les profunditats de l'inframon, van sentir-se a l'uníson veus de déus engarjolats arrel de temps de guerres. L'avisaven.
-Espera, Tusa, Retusa, Hesperaretusa, espera! Has estat intrusa, Tusa, on no tocava i vas marxar d'on et pertocava. No vagis més enllà!
Ella va sacsejar el cap per espolsar-se les orelles mentre contemplava belles flors de la passió.
Fins que va sentir la fiblada, precisa i fatídica.
Va caure morta a terra, aquell ésser preciós de l'Ocàs que no havia fet cas. Natos (Thánatos de camuflatge, nom escurçat per interès) reia amb els ulls guspirejant.
Però, amb tot, no va poder evitar que Hiperió, el foc astral, acollís l'esperit de Tusa, perquè, com tants d'altres, l'estimava.
Mena -
Tot i ser fora de concurs, arreglo uns errorets!
Mena Guiga | 07/10/2013 a les 10:06Era una de les tres nimfes de l'Ocàs que s'estava tornant decadència i indecència (això deien). Hesperaretusa -Retusa o Tusa per a les amistats més titàniques- havia abandonat la seva llar, allà on les ànimes són felices, amb Kere (el Destí,) i lleugerament es deixava anar amb ell tant si era sota la mirada d'Helios durant el dia com de Selene durant la nit.
Retusa, bé, Tusa, tossuda, obtusa, mantenia aquella vida i vet aquí que un dia reia com una boja tot i comptant, trossejant i esfonsant nenúfars en un estany sagrat... on no havia de banyar-se. Kere, que n'era coneixedor, va tocar el dos, la millor manera de manifestar com realment era. I així Chronos i Gea, un enfadat per com se'l perd i l'altra per com se la remena, es van posar d'acord per fer arribar Natos, fent tot el goig del món -això sí- i amagant la mà que tot ho pren.
En sortir de l'aigua, Tusa es va trobar amb ell admirant-la embadocat mentre una munió de gotes perlejaven per aquell cos perfecte. I es van somriure. Ni va preguntar on era l'antic acompanyant, com si entengués els trams de la vida com el corrent ràpid que omple xaragalls en les tempestes i que després s'acaba.
Van passar una estona embriagadora i plàcida en aquell indret profanat, un dels jardins de Dionisi, on la vida natural era un paradís esplendorós que superava qualsevol somni.
De cop, des de les profunditats de l'inframon, van sentir-se a l'uníson veus de déus engarjolats arrel de temps de guerres. L'avisaven.
-Espera, Tusa, Retusa, Hesperaretusa, espera! Has estat intrusa, Tusa, on no tocava i vas marxar d'on et pertocava. No vagis més enllà!
Ella va sacsejar el cap per espolsar-se les orelles mentre contemplava belles flors de la passió i s'hi acostava per agafar-ne, d'esquenes al nou amant.
Fins que va sentir la fiblada, precisa i fatídica.
Va caure morta a terra, aquell ésser preciós de l'Ocàs que no havia fet cas. Natos (Thánatos de camuflatge, nom escurçat per interès) reia amb els ulls guspirejant.
Però, amb tot, no va poder evitar que Hiperió, el foc astral, acollís l'esperit de Tusa, perquè, com tants d'altres, l'estimava.
Mena (ara!) -
'manifestar com realment era' ho canviaré per 'manifestar el seu tarannà' (no fa gaire havia usat un 'era') :))))
Mena Guiga | 07/10/2013 a les 10:18
-
RE: Minirepte 87, mitologia.
La que somia | 07/10/2013 a les 19:32Moltes gràcies per l'intevenció Mena!
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- TIC, TAC, TIC, TAC... (10 comentaris)
- L'abraçada (8 comentaris)
- Revisió (a cal metge) (12 comentaris)
- De tota mena (9 comentaris)
- auto-crim (9 comentaris)
- A la piscina (11 comentaris)
- Aquella tarda (5 comentaris)
- Dos són multitut (1 comentaris)
- Per un SOMRIURE sincer (3 comentaris)
- CONCERT EN VIU (IM. MEMÒRIAM DE JOAN SEBASTIÀ BACH) (7 comentaris)
Nous més llegits
- CONCERT EN VIU (IM. MEMÒRIAM DE JOAN SEBASTIÀ BACH) (13068 lectures)
- Vint nanoocurrències sobre SÍ O NO? [temps real de lectura: 2 minuts] (504 lectures)
- El Cosmos Perenne presenta una part (una auca) del seu passat Stoer: presentem ''L'auca del frikonaire ''gamberru'' (amb notes) '' (263 lectures)
- 3cosos 3energies (185 lectures)
- Turuta (127 lectures)
- TIC, TAC, TIC, TAC... (114 lectures)
- Aquella i moltes més. [Temps real de lectura: 2 minuts] (100 lectures)
- Són nosaltres (87 lectures)
- QUINA ADVOCACIÓ TÉ O TENIA L’ERMITA DEL BALIS?. SANT VICENÇ DE MONTALT. EL MARESME (82 lectures)
- Sota el cirerer de La Plana (79 lectures)
Nous més comentats
- TIC, TAC, TIC, TAC... (10 comentaris)
- CONCERT EN VIU (IM. MEMÒRIAM DE JOAN SEBASTIÀ BACH) (7 comentaris)
- 3cosos 3energies (6 comentaris)
- Aquella tarda (5 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre SÍ O NO? [temps real de lectura: 2 minuts] (4 comentaris)
- CAMINS D'ELBA (3 comentaris)
- Aquella i moltes més. [Temps real de lectura: 2 minuts] (3 comentaris)
- GESSAMÍ ANDALÚS ( 2n acte del poema En Lulo i Jo). (3 comentaris)
- Per un SOMRIURE sincer (3 comentaris)
- Sota el cirerer de La Plana (3 comentaris)
Nous més votats
- TIC, TAC, TIC, TAC... (Agrada a 4 relataires)
- Veient el paissatge cada dia (Agrada a 3 relataires)
- 3cosos 3energies (Agrada a 2 relataires)
- CONCERT EN VIU (IM. MEMÒRIAM DE JOAN SEBASTIÀ BACH) (Agrada a 2 relataires)
- Ens som refugi (1a part) (Agrada a 1 relataires)
- Un “don Juan” de 90 anys (Agrada a 1 relataires)
- GESSAMÍ ANDALÚS ( 2n acte del poema En Lulo i Jo). (Agrada a 1 relataires)
- Del que vam ser , som i serem (Agrada a 1 relataires)
- Deixant-se anar (Agrada a 1 relataires)
- Ens som refugi (última part) (Agrada a 1 relataires)