Detall intervenció

La tercera és la bona

Intervenció de: Bruixot | 25-01-2012


Respostes

  • Ho torno a intentar
    Bruixot | 25/01/2012 a les 21:12
    • DUBTE QUE TINC....
      llamp! | 01/02/2012 a les 08:10

      S'acaba avui el MR? 1 de Febrer (dimecres) o demà, 2 de Febrer (dijous)?

      Ja diras Bruixot....




      ll.
  • non-non
    llamp! | 28/01/2012 a les 10:30

    Dorm, nen, dorm en la boca negra de la nit.

    A la recerca de les ínfules resquícies d’un somni,
    mentre deambules pels passatges sinistres
    del fosc i tètric barri de la desesperança,
    vas somiant que teixies teranyines.

    Dorm, nen, dorm en la boca negra de la nit.

    En un obrir i tancar d’ulls t’enfonses en el llot
    que et cobreix i et xucla cap a les entranyes.
    No és res més que un somni imbricat,
    teixit a cop d’al•lucinar amb garjoles humides.

    Dorm, nen, dorm en la boca negra de la nit.

    Quan t’estremeixes pel temor a allò insidiós
    s’agreuja el silenciós i verinós son pecaminós.
    Et mudes a un llit més tou, buscant conciliar-te
    i trobes en ell l’escalfor anhelada.

    Dorm, nen, dorm en la boca negra de la nit.

    Que quan et llevis tot haurà passat.
    Les teranyines eren mitjons descosits,
    el llot que et xuclava eren els teus orins.
    i el llit tou era l’estómac rovinós de l’artròpode.

    Dorm, nen, dorm en la boca negra de la nit.
    ______________________________________
    by llamp!
  • Temors il•lusoris
    magalo | 28/01/2012 a les 20:17
    Els ulls imploren descans
    i el cos ganseja,
    i al final del passadís
    la cambra em crida.
    ¿Que vol aquesta por
    que m’acompanya?.

    La cambra té més racons
    per amagar-hi
    els meus fantasmes,
    i esquerdes la paret
    deixen passar tot de mirades.

    El vent es va colant
    des del carrer pel finestró
    i puc sentir la olor
    de tots els monstres
    que s’acosten.

    Tremolo ficant-me al llit
    i vull dormir
    i tenir bells somnis,
    que acabi ja aquest malson,
    que escampi el vent
    i que per fi els meus temors
    amb mi s’adormin.

  • Deslliurat
    angie | 29/01/2012 a les 17:22
    El desig de dormir es barreja
    amb les ganes de gronxar estels
    amb fils de cendra escopida
    pels troncs recargolats d'olivera,
    i, els versos d'en Ferrater bateguen
    entre els llençols fent una cabana
    dins la qual, el fum, torna el lli, pergamí:
    "Quan els cucs
    faran un sopar fred amb el meu cos
    trobaran un regust de tu",
    i tu, eruga dins un capoll de seda,
    penges amb el son en un tèrbol racó,
    en un racó de la cambra,
    en la porxada, ran la finestra,
    o en un còdol de la memòria
    on no hi arriba del foc la remor.
    Cavernícola llum de tenebra
    mostra ombres de ballarins
    a la porta rònega sense baldó,
    som tu i jo, que en improvisada teranyina,
    refusem l'oportunitat de ser amants en aquest món.
  • Deslliurat
    angie | 29/01/2012 a les 17:23
    El desig de dormir es barreja
    amb les ganes de gronxar estels
    amb fils de cendra escopida
    pels troncs recargolats d'olivera,
    i, els versos d'en Ferrater bateguen
    entre els llençols fent una cabana
    dins la qual, el fum, torna el lli, pergamí:
    "Quan els cucs
    faran un sopar fred amb el meu cos
    trobaran un regust de tu",
    i tu, eruga dins un capoll de seda,
    penges amb el son en un tèrbol racó,
    en un racó de la cambra,
    en la porxada, ran la finestra,
    o en un còdol de la memòria
    on no hi arriba del foc la remor.
    Cavernícola llum de tenebra
    mostra ombres de ballarins
    a la porta rònega sense baldó,
    som tu i jo, que en improvisada teranyina,
    refusem l'oportunitat de ser amants en aquest món.
  • Laberint
    gypsy | 01/02/2012 a les 15:44

    Dins el laberint de la vida
    vagarejo buscant la sortida
    enmig d'un brogit incandescent,
    aquest soroll de mort propera
    que em desballesta els sentits,
    i quan et miro em pregunto
    si ets de veritat o un miratge
    confús que irradio sense saber
    que no hi ha res més enllà
    del silenci dels que ja han mort.
  • Gòlgota
    deòmises | 02/02/2012 a les 13:05
    Quietud i teranyines, he parlat als espectres lassos
    Que m'envolten i m'han ofert silenciosos mots
    Per alimentar els malsons i els fracassos,
    Xiuxiueigs per despertar-me els temors, tots.

    Canelobres i ombres, he il·luminat amb fogueres
    Apagades i cendres cada racó que temo, que ja temia
    Abans de néixer la penombra, i són inútils les esperes
    Quan la nit és lentitud i devora qualsevol indici del dia.

    Aranya famèlica i parany, he begut el nèctar càlid
    De la flor de la pols, he sentit el creixement de l'espiga
    De forment eixorc en les venes mentre perdia l'hàlit.

    I ara, malgrat que sento que la vànova és enemiga,
    M'ajaço i m'endinso en la gola del llop, malson pàl·lid
    I gota que se m'escola en la ment, plena d'espectres crassos.



    d.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.