Detall intervenció

La sabatera sabàtica (fora de concurs)

Intervenció de: touchyourbottom | 04-05-2022

De cop, tingué la sabata -ai, la ceba!- al cap de procurar-se un temps off, un kitkat perllongadet, la Teresa de Cal Sabateret, la Tereseta Sabatereta. Amb setanta anys a l'esquena (i cap pipa ni morrus de pretendents a flor de llavi), aquella dona darrer vestigi vivent d'una família que regentava la única botiga de calçat de la vil·la, injubilable perquè es treballava fins que la mort digués prou, la Sabatereta decidí regalar-se un segment cronològic de respir de sempre el mateix i l'autopacte el segellà amb un fresc sospir amb gemeget final.

L'indret escollit va ser un lloc de pau i de natura, on el seu ofici no li fos recordat. Gaudir de la gastronomia també l'abellí. Aiiii, aquelles delicioses 'torrijas' li van crear un sacsonet més a l'acordió del ventre, que seria de més bon musicar, aiiii.

Però però però...la Sabatereta tan sols disfrutà uns quants dies del mes estipulat. La representant religiosa, després de mil xiuxiuejos de les germanes (imitant en va pregàries), anà a parlar amb aquella clienta del convent-residència-espiritual-nivell-inici. La Tereseta provava de meditar centrant-se en el pou del pati del claustre. Les passes de la mola de la superiora la van destorbar. Un so híbrid de galotxa i sandàlia de castedat la va fer girar-se i trobar-se amb l'expressió d'entre estranyesa i preocupació d'aquell robust acuirassat monacal dirigent de les monges descalces qui, amb sobrietat de mots, va voler saber perquè la Sabatereta anava des del primer dia a peu nu i, preguem al Senyor, que allò no fos un fidel reflex del seu compte bancari.


tyb


Respostes

  • Constructors de planetes
    TerricheT | 02/05/2022 a les 10:50
    Eren uns romàntics. «Constructors de planetes», signaven en els seus escrits empresarials.

    Cofois, asseguts en una gran hamaca davant d’un mar violeta i un cel color cian, observaven com el sol taronja s’amagava per l’horitzó.

    —Ja tens pensat com anomenaràs la teva obra? —demanà l’ésser androgin creat a Ceres.

    —Ho tinc ben contemplat, de ja fa dies —li respongué meditatiu l’humà nascut a Terra.

    —No és senzill, triar el nom de tot un món! Oi?

    —Què creus que hem fet, aquí?

    —Un lloc on viure la vida, sense cap presa. Un immens parc temàtic on oblidar les preocupacions de la vida diària en el sistema solar, i a la Terra.

    —Exacte! I una cosa així sols es pot viure si et pots permetre moments sabàtics de lleure.

    —I el nom, doncs?

    —Noctiluca! És una barreja de mots que m’han acompanyat en molts viatges. Tu els coneixes tots, ho saps tot de mi.

    —Tot, menys el nom de pas per accedir a aquest món de somni. Ens cal per tenir seguretat que no ens envairan humans rebels. Sols aquelles persones que coneguin el mot de pas podran localitzar la situació d’aquest paradís dels plaers, i gaudir-los...

    L’Ésser androgin deixà morir lentament les darreres paraules, pensarose i contemplative. L’estrella principal que governava Noctiluca —li agradà el nom triat— mostrava els últims instants d’aquell dia de llum violàcia. Les nits eren brillants, no tan fosques com a la Terra, gràcies al segon estel, més distant, tanmateix, prou visible moltes nits.

    —Has pensat el mot de pas, doncs? —va demanar quan l’estel ja no era visible.

    —Ja l’he dit. Sabàtic! Qui vulgui venir a Noctiluca haurà de demostrar conèixer el seu significat, no sols el mot. Si no el sap viure, no podrà fruir-lo com nosaltres.

    —Ho trobo encertat —va dir cercant-li els llavis amb la goluda llengua— i m’agrada la idea —va xiuxiuejar-li tot seguit a cau d’orella.
  • La Denya
    Mena Guiga | 04/05/2022 a les 22:22
    Sola, la parella qui sap on parava (de fet, no l'enyorava pas), la sola li absorbia aigua, esdevenint incòmoda, feixuga. Tampoc l'inquietà, en aquella dimensió de descans estant. La Denya, que havia pertangut a un incansable caminant, impensablement...reposava. I aviat que s'hi avesà. S'integrà en aquell espai. Únicament observava, acció que requeria quietud, de la que ja disposava. Continuava plovent, de forma ferma i amable. El so de tanta poètica gota el recollia a l'ànima on no s'hi esgota. Somrigué amb la puntera descosida. Prosseguí contemplant, la Denya. I escoltant i sentint. El silenci lliscós dels bovers avançant per les cales graonades com escales, quantes en aquell preciós jardí assilvestrat! Desaqueferada de gastar-se fent-li fer passes, no es veia ni macilenta ni abandonada, aquella il·lusa espardenya creient-se en temporada sabàtica.


    Mena
  • La sabatera sabàtica (fora de concurs)
    touchyourbottom | 04/05/2022 a les 22:26
    De cop, tingué la sabata -ai, la ceba!- al cap de procurar-se un temps off, un kitkat perllongadet, la Teresa de Cal Sabateret, la Tereseta Sabatereta. Amb setanta anys a l'esquena (i cap pipa ni morrus de pretendents a flor de llavi), aquella dona darrer vestigi vivent d'una família que regentava la única botiga de calçat de la vil·la, injubilable perquè es treballava fins que la mort digués prou, la Sabatereta decidí regalar-se un segment cronològic de respir de sempre el mateix i l'autopacte el segellà amb un fresc sospir amb gemeget final.

    L'indret escollit va ser un lloc de pau i de natura, on el seu ofici no li fos recordat. Gaudir de la gastronomia també l'abellí. Aiiii, aquelles delicioses 'torrijas' li van crear un sacsonet més a l'acordió del ventre, que seria de més bon musicar, aiiii.

    Però però però...la Sabatereta tan sols disfrutà uns quants dies del mes estipulat. La representant religiosa, després de mil xiuxiuejos de les germanes (imitant en va pregàries), anà a parlar amb aquella clienta del convent-residència-espiritual-nivell-inici. La Tereseta provava de meditar centrant-se en el pou del pati del claustre. Les passes de la mola de la superiora la van destorbar. Un so híbrid de galotxa i sandàlia de castedat la va fer girar-se i trobar-se amb l'expressió d'entre estranyesa i preocupació d'aquell robust acuirassat monacal dirigent de les monges descalces qui, amb sobrietat de mots, va voler saber perquè la Sabatereta anava des del primer dia a peu nu i, preguem al Senyor, que allò no fos un fidel reflex del seu compte bancari.


    tyb
  • Vocacional i vacacional (fora de concurs)
    Tanganika | 04/05/2022 a les 22:36
    (Es mira les altres per sobre)

    -Bones, hola. Aneu-me coneixent com la privilegiada, d'acord? Poc us hi trobareu com jo, escalfadeta pels prims i tímids rajos del magnífic astre rei en néixer el dia, deixant-me gronxar per aquest ventet que estranyament no duu a la panxa residus dels xemtrails. Que vagi esdevenint eixuta no em convé, sent del món de les humitats jo. Per tant, li demano, exigeixo, més calma. Adoneu-vos com l'aire en moviment em fa cas, bon pas per ampliar la meva sabàtica estada a la sissí, emperadriu del balcó on estem penjades i segures mercès a aquests dos gafets de plàstic color fúrsia -aiii, fúcsia- oriünds del basar xinès de sota d'aquest cinquè pis. M'entusiasma, també, no treballar, tot i que poc em dura la feina. De seguida me'n lliuro. Sóc momentània, sóc el foc que precedeix a l'explosió. Vosaltres no teniu aquesta peculiaritat ni de bon tros, sincerament us ho dic. Us falta glamour pel fals amour. Què vols, qualitat ínfima, qualitat íntima zero. No sereu jamais les seves preferides. Restareu en un calaix d'oblit, ho veig a venir. I jo, destacant, al de dalt, com fa tant.

    (No sent ni comentaris ni respostes. Quina vacuïtat més profunda, que desgraciades, analitza).

    -El vostre temps serà sabatiquíssim imposat allà arraconades. Un avorriment de repòs. Inútils. En canvi, els meus descansos sí que valen, sí que són un goig. Us quedareu amb les ganes dels massatges líquids de la rentadora; l'olor del producte aroma sabó de Marsella que se m'hi adhereix; el plaer ininterruptus de la centrifugada. Per res del món canviaria la meva professió que tants parèntesi de relax em procura, vacacionetes en dic. Permissió sabàtica ben merescuda.

    (Se les mira descarada, inflada, reflectint un deix de menyspreu des de cadascun dels seus lluentons amb iridescència).

    -Quin orgull, ser la millor tanga de la més selecta puta del barri!


    TGNK

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.