Detall intervenció

eeeii foster i companyia.

Intervenció de: Sergi_Casals | 05-02-2006

bona nit. On puc deixar el camell? Porto moltes hores en el desert. I la soletat em farà tornar boig. Puc compartir la vostre companyia?

la Kalinna avui pensa...
c | 05/02/2006 a les 22:27

[Respondre]

"avui, potser per casualitat o no, m'he n'he enrecordat de tu, la meva petita Lluna. Casi m'he oblidat com eres, però segueixes en la meva memòria. Encara et puc dibuixar, però no recordo què vam fer juntes. L'únic que recordo és que no et vaig tractar massa bé, amb tan de carinyu...
però avui et dic: vaig vessar llàgrimes per tu.
avui et dic: t'estimava.
Potser no recordo massa que vam fer, potser no et vam tractar amb tants de mims, vas patir, però dic: encara ets en la nostra memòria, i ara més que mai.
He escrit per tu. També per a ells, i també per als que et van amargar la vida. Tot per mantenir-vos vius i no oblidar-vos"

quan ja s'albirava la proximitat del mar ...
angie | 05/02/2006 a les 22:52

[Respondre]

la Leila ha percebut l'esclat de color i calor humà, allà, avançant amb en Samir i el petit Ahmed agafat de la seva mà i assenyalant amb el dit tot el que els seus ulls abastaven, l'inmens blau pentinat d'ones escumoses...

El desert inhòspit però viu, on el concepte del temps varia de manera pausada es convertia ara en una minsa estora de sorra devant tanta hermosura.

I un cop dalt dels cavalls, passejant per la platja, el vent canta cançons de pau. A l'hora del bany tot pesar s'enfonsa i l'esperit fresc i renovat descansa desputllat vora les roques.

***

L'oasi de nit els reb emocionat, reb la seva alegria amb els braços oberts i la serenor captivant enfila somriures que omplen la sina.

Bona nit beduïns tots!

angie

Kalinna se'n va a la seva tenda
c | 05/02/2006 a les 23:00

[Respondre]

i diu: bona nit a tots, i tapeu-vos, que fa fred!

´s'adorm pensant en la remor de els onades..

bona nit preciosa!
angie | 05/02/2006 a les 23:03

[Respondre]

que els somnis et facin brollar demà les emocions,
el sol les despertarà amb compte
i t'omplirà de noves i esperades il.lusions.

petonets

angie

La kalinna, amb els ulls que li pesen...
foster | 05/02/2006 a les 23:14

[Respondre]

s'acomiada de l grup i se'n va cap a la seva tenda...llavors, en Samir i la Leila es miren amb un somriure còmplice, el mateix que han llüït durant tota la jornada, i recuperen dels records els millor moments del dia...

Que bé s'hi està en aquell raconet de món i amb les imatges fresques en la memòria del mar, el vent, l'olor a sal humida de l'aire tebi que els ha acompanyat mentre cavalcaven lliures i es desfogaven alhora que els cavalls...
Quins segons aquells quan la Leila s'ha deixat anar de les brides i, obrint els braços al màxim, s'ha posat a cridar amb alegria:
-"Vine, aire, vine vent, volem enlairar-nos amb tu i volar fins una illa deserta, només per a nosaltres!!" (En Samir, per un moment, ha pensat que els seus peus s'alleugerien i es deseganxaven del sòl.." (hehe)

Booona nit beduïna emusionada....

El silenci ...
angie | 05/02/2006 a les 23:24

[Respondre]

del desert reporta la passió i la força de la vida. És un cant a la lentitud del temps, un temps que ara voldria encara alentir més i amb aquells segons robats teixir hores de màxima felicitat i compartir-la amb qui ha fet d'un impuls una jornada deliciosa.

La Leila encara nota la salabror de la platja allotjada a la pell i llepant-se els llavis i tancant els ulls es transporta de nou a un parèntesi dilatat de màgica complicitat.

L'oasi resta tranquil, potser massa i les estrelles la fan recordar les paraules que en Samir xiuxiuejava sense adonar-se de que la tenia al costat :

Rialla floreix
i torna-la nina
amb rostre lluent
que els meus ulls estimen,
tocaré finet
tendresa sens mida.

(hehehe, inspirada?)

inspirada, sí, però...
foster | 05/02/2006 a les 23:59

[Respondre]

això ja no és una novetat per a en Samir, al contrari, de fa temps que les vol, que les necessita aquestes estones amb ella i amb les seves "inspirades" melodies de paraules enllaçades màgicament pel cor i l'esforç, per a dir més del que diuen, i que són ja el bàlsam que li acarona la pell i els sentits i l'ajuden a aconseguir el son i el repòs tranquil de l'home que viu feliç i envoltat de gent com la dolça Leila, la que mai s'enfada, la que sempre té una rialla i un bon desig per a tothom...

En Samir sap que no pot, però se l'estima una miqueta (en absolut secret...JOJOJO)

MUACS I REMUACS (sort que no la té a prop, més a prop vull dir....jajajajaja)

Samir i jo

la brillantor dels ulls...
angie | 06/02/2006 a les 00:10

[Respondre]

parla sense deixar pas a les paraules,
l'escalfor d'un moment silenciós
satura l'aire begut ara a glopades.

La Leila sempre rialles repartirà,
només el plor vindrà a segrestar-la
quan la llunyania sigui tan gran
i no recordi els seus ulls mirant-la.

La Leila creu que els camins de la vida són atzarosos i de quan en quan ens donen el privilegi de gaudir de mots molt formosos.

Molts petons d'ambdues

parlant de rialles
foster | 06/02/2006 a les 00:29

[Respondre]

les aparicions d'en Casals no et recorden les d'algú altre, amb un cognom moooooooolt semblant...? juajuajuaaaa

Estimada, deu minuts més i plego...

C A S A L S
C A M A L S
C A M A T S.... jojojojooooo

per cert, que jobaritx passa avui aquí?
foster | 06/02/2006 a les 00:31

[Respondre]

Tota l'estona m'està vacil.lant la pantalla i amb un format ben estrany....

L'oasi s'eixampla fins a l'infinit...jajajaja (ja saps, pipona's time...)

per cert, més coses
foster | 06/02/2006 a les 00:36

[Respondre]

m'han agradat força les dues estrofes improvisades, en especial la primera...

l'home blau
angie | 06/02/2006 a les 00:36

[Respondre]

ha estat engolit per les teves paraules, hahahaha

la pantalla ha sofert els encants de la 34 (des d'aquí un petonarru, maca).

Aprofito doncs per a acomiadar-me i desitjar-vos a tu i la pipona que descanseu,
demà us regalaré d'altres versos
i ara una abraçada i un petò dels meus.

angie

tens raó...l'home blau
foster | 06/02/2006 a les 00:39

[Respondre]

ha palmat mentre buscava sota els còdols i li ha passat un ramat de camells per sobre...

jajaja

Vaig a llegir una estona

fins demà, ara sí

un petó dels meus allà on tu saps..(rima amb genoll)...jaja

fost

eeeii foster i companyia.
Sergi_Casals | 05/02/2006 a les 23:20

[Respondre]

bona nit. On puc deixar el camell? Porto moltes hores en el desert. I la soletat em farà tornar boig. Puc compartir la vostre companyia?

bona nit, Sergi...
angie | 05/02/2006 a les 23:27

[Respondre]

El camell al tancat, amb la resta dels animals.
No hi cap la bogeria a l'oasi, només la follia per l'encant de les paraules i els sentits.

Els fills del desert, els homes blaus, han enviat un dels seus membres amb més sentit de l'honor i solemnitat per a compartir les xerrades nocturnes?

benvingut

Leila

bon amic, benvingut sigues
foster | 05/02/2006 a les 23:43

[Respondre]

I d'on véns, tan lluny que arribes amb el camell esblanqueït per l'esforç...

Vine, vine, acosta't al foc i menja alguna cosa...té beu de l'aigua fresca i sagrada que brolla de les entranyes de la Terra per calmar la set del homes de bona voluntat com tu que erren pel món buscant les certeses amagades sota els còdols, rere les estrelles i dins la mirada fixa i impalcable de la lluna...