Dia -1

Un altre tomb al rellotge de sorra. Per sort, tinc el record d'ahir per ajudar a passar el calvari de ser un cop més al punt de partida.

Amb el primer cafè, trobaré els plats encara bruts a l'aigüera. La marca dels teus llavis en una copa. El culet de vi que no et vas voler acabar. Tres olives negres arraconades que, vaig descobrir, no t'agraden.

La primera cigarreta del dia s'haurà de fer lloc entre les burilles de les teves, que omplen el cendrer. Quan em dutxi, pensant que fa només unes hores era el teu cos nuu el que miraven aquestes rajoles, trobaré la goma de cabell que vas oblidar penjada de l'aixeta. Quan reculli la roba estesa, no tindré esma de plegar la tovallola que et vaig deixar ahir.

I allí es quedaran, cadascun d'aquests detalls.
Tovallola, goma, burilles, olives i copa.
Les proves de la teva existència.

Em recordaran que ha passat de veritat: has estat aquí. M'ajudaran a empènyer els dies mentre la teva condició de dona feliçment casada estableix una excessiva distància de seguretat entre les nostres trobades. I, just abans que em donis l'oportunitat de veure't de nou, m'avergonyiran engruixint la col·lecció que amago sota el llit.

Els trofeus de les batalles perdudes.
El museu de les ocasions malversades.

Em retrauran que encara no he reunit el valor per dir-te que t'estimo amb bogeria. Que només el teu record omple els buits de la meva existència.
I, sobretot, que no en tinc prou.