Detall intervenció

Comentaris i verdicte del REPTE "Erotisme en ruta"

Intervenció de: perisci | 28-05-2007


Estimats reptaires,

La feina que trobareu a continuació és del foster, ja que per poder fer jo els meus comentaris hauríem d'esperar fins demà.
Però estic completament d'acord amb ell i el veredicte l'hem elaborat junts. O sigui, que aquí van els comentaris!!!


LoPardal: Hora punta

Bon títol, l'encontre que planteges el justifica, situant-nos ja entre "xuxons". Erotisme ben entès i ben descrit, concentrat no només en el fet o acte en sí, sinó en l'abans, el moment i el després , l'espera, la consumació i l'immediat futur d'una nova trobada.

El tipus de dona, la feina d'ell, la manera de produir-se el contacte (la masturba, no li fa l'amor que seria massa íntim i compromés), tot m'agrada, està justificat i funciona. A més, el gir sorpresa es bo. Nomes una coseta: ella, per ser com és, no crec que vagi en tren a currar, més aviat a passar el cap de setmana a la torreta…vull dir que seria més verossímil tot plegat -fins els contactes- si la cosa s'esdevingués per ex. tots els divendres, un dia a la setmana, al més. Més verídic i més angoixant l'espera i més explosiu el desig, no trobes?

El final grande, coincidint l'orgasme amb el xerric de les rodes en frenar.

-Interstici (petita escletxa o petit espai buit) per al túnel?...ehem però vaja

I m'hi sobra l'útlima frase, li dóna una pretesa dimensió sentimental que no sé si cal, fins i tot si és contraproduent per a la prèvia. Jo ho acabaria amb el "-Fins demà. (fins divendres o el decideixis)"


rnbonet: Mal de Mar


El títol és bonic i especial però no sé, no em diu massa ni després de llegir el text.

Bé, un relat amb estructures paral.leles a nivells diferents però cap al mateix lloc, empenyent l'acció. Una de to més poètic i eteri, l'altra més precisa i descriptiva.

Et diré d'entrada que no m'acaba de convèncer, potser per la proporció en què ho muntes. Al final no sé si prefereixes una o l'altra, quina mana.

Està be l'entorn del creuer i els personatges, però aquest rampell teu una mica grotesc per al final m'hi sobra. Li mossega (aix!) per accident, no?

I llavors el desenllaç que no em diu res concret, només unes imatges boniques i d'esperança…que suposo vénen amb ironia? després d'un: "ja no tinc sexe, però…" / " Però tenim encara la cridòria dels infants, un altre tren que arriba, la font d'aigua fresca de la muntanya aquella, la primera rosada d'un càlid estiu, la veu de qualsevol poeta que..."

Segur que no ho acabo d'entendre, com tampoc massa la reflexió-sentència final:
"I és que, mentre escrius, el subconscient et remet a records fugissers de vegades; clars i nets d'altres. Com ara".

Si et sóc sincer, crec que n'hi havia prou i de sobres amb la part més directa, treballant-la més de llenguatge i situacions. Però bon relat.

-M'encanta "picardiosa" no el coneixia. L'usaré, gràcies.

-No tant: "-Sols uns coneixements d'anatomia íntima" (A més ja ho expliques tot seguit, de millor manera, més narrativa i suggerent: ". Sense compromisos, sense contractes, sense dependències- matisà".)


Frida: Erotisme sense fronteres


Un títol que es justifica i està bé, una broma que inicia l'ambigüitat del text, el joc de la trama, però que a mi, personalment, ai! m'ha fet una mica de noséquè per la càrrega de contingut del "sense fronteres". Només un matís privat, res.

Ara bé, el que sí tinc clar és que, novament, trobem un relat amb gir final que juga amb ventatja, amb trampes. M'explico: l'erotisme, el joc, és entre dos gall dindis. D'acord, ho sabem al final, fa gràcia. Però com dic sempre, aquest recurs literari no pot xerricar en la prèvia al desenllaç amb atributs incorrectes: Els noms…sí, Paural (suposo de paó…) i Merywoman…haha…que parlin? bé, amb una mica d'imaginació…que preparin la lluna de mel que no van fer?....ehem….ara, que ja dins la cambra es desprenguins de les peces més supèrflues? Hias…què, fan un estriptis de plomes…? Tarirotariro…és broma, però és que no pot ser i, per tant, per acumulació, la magia em desapareix quan sé de què va; i quan torno enrere, perd el sentit i la gràcia.

I l'altra part a comentar són els problemes formals:

Primer i més greu, l'ús incorrecte i confús dels temps verbals:

-Ella FA un cluc d'ulls -present que el deixà (passat)/ Ell per no sé (ser) menys comencà… (passat).

-Ni s'adonaren que havien arribat quan senten (sentiren o van sentir, no?)

També la puntuació l'hauries d'afinar:

-" El sol cada cop més roent i, la musiqueta més melòdica de les rodes del tren, van fer de l'estança una càlida cambra que invitava a desprendre's de les peces més supèrflues." (sobren les dues comes)

I ortogràfics:

-li feia matisà (matisar)

-colors tant vius (tan vius)

-gàbia número dos (dues)

- tant bé coneixien (tan bé)


-"donant voltes al seu voltant"…no ho veus redundant?

-" Així estones i estones, tantes com des de la claror a la foscor"…estones i estones és fluix i inconcret.

-Ni se n'adonaren que havien arribat---Ni s'adonaren que…


angie: Fidels al desig


El títol no està mal.

La primera persona ben triada, dóna força a l'argument, el fa viure amb la prota.

Però què em passa? Doncs que tot i que l'entorn triat i la situació plantejada em semblen bons, adequats i de grans possibilitats, el teu text no m'ha apassionat.

Abans de tot perquè no el trobo treballat com tu sols fer.

Tot aquest paràgraf -de mostra- em sembla fluix i buit: "De la teva llanxa, una Chaparral de nou metres i dos motors, només es poden explicar meravelles. Vas mostrar-me on poder prendre el sol, a proa, mentre donaves instruccions a en Carles de què havia de fer amb les defenses per sortir de port."

I aquí, on la situació és extremament suggerent…els dos mirant-la alhora, ella se sent observada i desitjada de formes i maneres matisades, tu ens dius:

"Passada una estona era en Carles qui dirigia l'embarcació i tu, al seu costat, feies el mateix que ell : observar-me en silenci"

Pos l'oferta del plàtan és bona (l'ús del mot), tòpica, però és que els tòpics ho són per alguna cosa…una dona mirant-lo i menjant picardiosa un plàtan..aix…la mateixa oferta d'ell i l'ambigüitat consegüent…

En general, crec que desaprofites l'atmosfera claustrofòbica de desig que havies plantejat en "l'espai reduït" entre els tres, anant-te per les branques i sense aprofundir formalment i de contingut en el joc intens de seducció que es podia haver esdevingut. I això passa perquè crec que "expliques" -de cap- més erotisme que no pas "descrius" des de dins, amb l'ànima.


boigboig: Xafogor


Abans de tot, ben retrobat, col.lega!


Relació intensa dins el tren, dins el lavabo. El títol i el que suposa, un bon començament: la xafogor es presta i empeny les passions, l'erotisme.

Però…uffff! boigboig…segur que a tothom li encanta i troba superoriginal el teu joc narratiu, però a mi, després de llegir-lo i rellegir-lo em deixa una mica fred.

Sí que m'agrada i el trobo interessant, però per la seva pròpia inercia se'm desfà.

Segurament em funcionaria millor i m'entraria més fàcil amb algun altre tall o incís de la seduïda…directament dit per ella, o descrit, no importa, però un breu descans en la tirallonga seguida del discurs per tal de poder assumir-lo mentalment alhora que llegim, i gaudir-ne com cal. Però és clar, una proposta agosarada segurament també ho ha de ser a tot o res…en fi.

A més, hi trobo un excés de sexe explícit (quasi porno?) i, com és lògic, a estones un discurs entretallat per la no puntuació que em cansa una mica i em fa perdre l'interés.

Els dos blocs, però, tenen ritme, i l'incís sec que els separa, bo, en voldria algun més.

Amb tot, si tinc per triar i hi ha un relat bo i més "ortodox" que el teu, m'hi decanto sens dubte. Ara, això, repeteixo, no vol dir res més que una tria molt personal del jutge, jo.


angie: Ruta dels descobriments


Bé, no en detallo el comentari per ser fora de concurs, però només dir-te que és bo, molt bo. Erotisme ben entès, ben escrit i descrit.

Ara, m'hi sobra la targeta (no "tarja", existeix però les personals petites són targetes) del final i la broma, no sé si li cal, em trenca la màgia. M'agradava el to íntim del comiat.

Ah, i el títol no em convenç.





I de tots els textos, sorpresius i a l'alçada de la volada del nostre REPTE, donem com a guanyador........................................












.................................................
















....................................................





a......................................



















......................................














loPardal!!!

Per molts anys i bon nou i gloriós REPTE!!!


Respostes

  • Felicitats!
    angie | 28/05/2007 a les 11:41

    Molt bo el teu relat, Lopardal!. Una idea ben desenvolupada i que el lector identifica fàcilment, jeje...

    Gràcies als jutges pels comentaris!. Sobre els meus relats, dir-vos que el que està fora de concurs era el que havia escrit en un primer moment i no sabia com retallar-lo. El refaré una mica i el penjaré a la meva plana (el final, tota la raó, et talla la maionesa com diu en Bruixot, jeje).
    El relat presentat no em convencia gaire a mi tampoc, de fet era també molt més llarg i vaig haver de retallar. La idea inicial es va anar esvaïnt entre tanta retallada, suposo.

    Una abraçada i és una llàstima no haver pogut llegir més reptes amb un tema tan suggerent per l'escriptura (a mi em mola gairebé sempre aquest tipus de temes...).
    L'enhorabona als participants per l'esforç.

    angie
  • RE: Uns comentaris...
    rnbonet | 28/05/2007 a les 13:17

    ...ben fets i ben estructurats.
    El títol volia ser ja d'entrada una "pista", jugant amb doble sentit: un, 'el mal que ha ocasionat Mar', l'antagonista. I una part del discurs són el pensament (entrecomillat) i l'altra, poètica, el que s'està escrivint en aquest moment.
    No he he sabut expressar bé; desavantatges del repte. La pressa!
    Bo. Felicitat al guanyador i als jutges!

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.