Cercador
Llista categories
Recomanats editora
Detall intervenció
Blues
Intervenció de: Sara Mingus | 17-09-2010
El lament trist d'un blues,
el lent esdevenir
d'una música petita
que irromp, nua, com el plor
d'un nen, a mitjanit,
quan el silenci era
cec al seu patiment.
Respostes
-
RE: MELOREPTE 119. Xicon, on vas?
rnbonet | 17/09/2010 a les 15:01
Ieps, xicona! Ens ho guisem i ens ho mengem entre tots dos? Tan difícultós és escriure uns renglons curts, bons, regulars... O dolents! només per la participació...!!
Bo; ací van els meus. Et recorde que no sé anglès. Així que ha estat la música...la 'melo'... la que m'ha portat a escriure açò:
On vas, xicon?
Enlloc. Hi pense, sorrudament callat,
allà al barri ofegat, on visc,
res de blanc de flors de taronger
ni parcs on juguen
alegres els infants.
Xicon, on vas?
No ho digues. Damunt un horitzó
imaginat endevine ferides amargues
plorant llençols de pluja agra.
On vas, xicon?
Enlloc. Nàufrag d'agulles
de rellotge
guarde el record,
encara,
d'anhels de petits instants,
d'unes mans amoroses...
Xicon, on vas?
Camine enlloc, t'he dit abans.
Amb present de passes adormides,
d'inexistents esperances, de miralls esquerdats,
de desolat paisatge, de nines de fang i draps.
-
Blues
Sara Mingus | 17/09/2010 a les 19:51
El lament trist d'un blues,
el lent esdevenir
d'una música petita
que irromp, nua, com el plor
d'un nen, a mitjanit,
quan el silenci era
cec al seu patiment.
-
Amics, la meva aportació fora de concurs.
Carme Cabús | 18/09/2010 a les 14:44
Sweet Home Chicago
Un país en construcció
amb un clam a les entranyes,
els pobres, sosté del món,
roba assecada entre fàbriques.
Mercats de fruita i de roba,
aparadors de botigues,
gent perduda i desvagada,
famílies que hi van a viure.
Uns es traslladen de casa,
ètnies diverses conviuen,
els avis mostren als nens
traços i camins de vida.
Camps rasos per construir,
amor i amistat que planen,
surten de l'escola els xics,
s'alcen bastides i cases.
Persones sense futur
enmig la ciutat que avança,
la tendresa dels menuts
és fonament i esperança.
I la ciutat se somia
i es projecta en una imatge
en què només hi ha dolçor
i tothom va a saludar-la.
-
Tots dos som un
Renée Vivien | 18/09/2010 a les 20:57
Desig d'uns ulls emmarcats
per aquest rostre negre i bell,
els llavis molsuts dibuixen
somriures mentre treballes
fent via per carrers que ja són teus,
posseir l'ànima negra del blues
heretat - que et travessa al biaix -
ser fondària i bressol en les parets
d'un pou d'injustícies que no mereixes,
estimar el color de la teva pell colrada,
sentir-te germà entre llunes i cels, sabent
que en la foscor més pregona tots dos som un.
-
Tots dos som un (aquí, merci)
Renée Vivien | 18/09/2010 a les 22:39
Desig d'uns ulls emmarcats
per aquest rostre negre i bell,
els llavis molsuts dibuixen
somriures mentre treballes
fent via per carrers que ja són teus,
Posseir l'ànima negra del blues
heretat , que et travessa al biaix,
Ser fondària i bressol en les parets
d'un pou d'injustícies que no mereixes,
Estimar el color de la teva pell colrada,
Sentir-te germà entre llunes i cels,
Saber que en la foscor més pregona
al cim del món - tots dos som un -
-
Cançó de l'indecís (blues)
F. Arnau | 19/09/2010 a les 23:45
Godella, 23,00 hores del diumenge 19 de setembre del 2010
Tinc una hora per escriure
i no sé què dir!
Una hora passa molt prompte
i no sé què dir!
Podria parlar-vos dels meus problemes
i no sé què dir!
O perquè no? dels meus somnis
i no sé què dir!
Però no em vull repetir...
Ja han passat vint minuts de l'hora
i no sé què dir!
He estat exprimint-me el cervell
i no sé què dir!
Em sap greu decebre els amics
i no sé què dir!
I perquè no? també els enemics
i no sé què dir!
Però no em vull repetir...
He pensat en deixar-ho per ara
i no sé què dir!
Més val callar si el que dius no ho sents
i no sé què dir!
Ja tornaré a intentar-ho en un altre moment
i no sé què dir!
Per això passeu al primer vers i repetiu
i no sé què dir!
Però ara crec que és millor repetir...
***
23,28 hores del diumenge
FRANCESC
-
PAÍS MESQUÍ
vitriol | 19/09/2010 a les 23:55
País àvar i mesquí, fins i tot
la teva terra famolenca xucla els sucs que vessen
de cossos espremuts.
Tant li fa suor o sang
o somnis caiguts de pobles deportats
tot resta amagat sota terrossos secs, humits de ràbia.
Però brolla on menys s'espera
la veu trencada, la cançó de l'ànima
que salta turons i llisca a les valls
per arribar amb embranzida on et fa més mal.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
Nous més llegits
- SOMNI O REALITAT (639 lectures)
- Un any més (635 lectures)
- L’ampolla de plàstic que volia ser SOStenible i el debut de Lamine Yamal (625 lectures)
- La distància (624 lectures)
- Beneit tabac (372 lectures)
- La canya (225 lectures)
- Agonia (221 lectures)
- Violència verbal (190 lectures)
- Nua (163 lectures)
- Monòlegs per a la mobilitat (157 lectures)
Nous més comentats
- Un any més (14 comentaris)
- La canya (12 comentaris)
- Deler de mar (10 comentaris)
- CANT A LA LLUNA (9 comentaris)
- Monòlegs per a la mobilitat (9 comentaris)
- Beneit tabac (8 comentaris)
- Quines vacances! (7 comentaris)
- Si he de morir (Refaat Alareer) (7 comentaris)
- Agonia (6 comentaris)
- Tres Suports (6 comentaris)
Nous més votats
- La distància (Agrada a 4 relataires)
- LA LOLA (Agrada a 4 relataires)
- Un any més (Agrada a 3 relataires)
- SOMNI O REALITAT (Agrada a 3 relataires)
- Deler de mar (Agrada a 3 relataires)
- Avui he vist el mar (Agrada a 2 relataires)
- Jo mateix (Agrada a 2 relataires)
- La canya (Agrada a 2 relataires)
- CANT A LA LLUNA (Agrada a 2 relataires)
- Comiats (Agrada a 2 relataires)