Detall intervenció

anys, dies, hores, minuts, segons

Intervenció de: Cirerot | 13-02-2010


el temps no esborra les petjades, s'enduu tot el terreny. i què si encara existeixes sobre paper setinat?. jo enrosco els cigarrets amb pols tremolós i l'espant penja cru de la punta dels dits
quan m'adono
que si fossis aquí no em sentiria millor.


Respostes

  • La foto s'ha menjat el text de sota. Bé: termini: el proper dilluns, a les 12 del migdia. Feu poesia sense límit! ENDAVANT! n+
    bellissima | 08/02/2010 a les 10:50

  • Fotografia
    Xantalam | 10/02/2010 a les 23:49

    La llum rugosa de la fotografia
    reposa inèdita dins el calaix vell;
    pols irisada sobre el negatiu
    aspre de la memòria.
    Un nen amb gorra surt del paper sèpia
    -fa una cabriola en la finestra del temps-
    una noia descarada em somriu,
    amorrada a la vida.
    S'arremanga els enagos, la tarda,
    ens ensenya les cames daurades;
    són llargues i diàfanes...
    Sona el timbre grogós d'una bicicleta,
    l'aigua corrents pel broc de la font,
    i recordo aquella mirada intensa,
    desvergonyida i fresca
    que tenen els dies en primavera.


    • Fotografia (aquí millor)
      Xantalam | 11/02/2010 a les 15:08

      La llum rugosa de la fotografia
      reposa inèdita dins el calaix vell;
      pols irisada sobre el negatiu
      aspre de la memòria.
      Un nen amb gorra surt del paper sèpia
      -fa una cabriola en la finestra del temps-
      una noia descarada em somriu,
      amorrada a la vida.
      S'arremanga els enagos, la tarda,
      ens ensenya les cames daurades;
      són llargues i diàfanes...
      Sona el timbre grogós d'una bicicleta,
      l'aigua corrent pel broc de la font,
      i recordo aquella mirada intensa,
      desvergonyida i fresca
      que tenen els dies en primavera.


  • SÈPIA
    brins | 13/02/2010 a les 16:48

    SÈPIA


    Dins fotografia sèpia del passat,
    llunyà núvol m'inflama la ment,
    mentre raig de font inesgotable,
    d'un món que ja no viu,
    sadolla records amb aigua fresca.
    Espardenyes, bicicletes i barrets
    caminen la tarda, deixen petjades,
    davant de quiosc amb dos fanalets.
    Llampada rabent se'ls endugué
    com vent engolit per la matinada,
    deixaren ocells, flors i plataners.
    Se n'anaren on l' absència de veu
    no és calma ni és tampoc estrèpit...
    és punyent buidor que fa mal.
    Gravaren en un antic paper sèpia
    passes que mai no s'esborraran.

    • SÈPIA (AQUEST)
      brins | 14/02/2010 a les 12:40

      SÈPIA


      Dins fotografia sèpia del passat,
      llunyà núvol m'inflama la ment,
      mentre raig de font inesgotable,
      d'un món que ja no viu,
      em sadolla set amb records.
      Espardenyes, bicicletes i barrets
      caminen la tarda, deixen petjades,
      davant de quiosc amb dos fanalets.
      Llampada rabent se'ls endugué
      com vent engolit per la matinada,
      deixaren ocells, flors i plataners,
      se n'anaren on l' absència de veu
      no és calma ni és tampoc estrèpit...
      és punyent buidor que dol.
      Gravaren en un antic paper sèpia
      passes que mai no s'esborraran,
      imatges de vida i sentiments,
      que com pom de flors de la Rambla,
      suraran la profunditat del temps.

  • anys, dies, hores, minuts, segons
    Cirerot | 13/02/2010 a les 19:46

    el temps no esborra les petjades, s'enduu tot el terreny. i què si encara existeixes sobre paper setinat?. jo enrosco els cigarrets amb pols tremolós i l'espant penja cru de la punta dels dits
    quan m'adono
    que si fossis aquí no em sentiria millor.
    • RE: anys, dies, hores, minuts, segons AQUEST MILLOR
      Cirerot | 13/02/2010 a les 21:42

      el temps no esborra les petjades, s'enduu tot el terreny. i què si encara existeixes sobre paper setinat?. jo cargolo els cigarrets amb pols tremolós i l'espant penja cru de la punta dels dits

      quan m'adono
      que si fossis aquí no em sentiria millor.
      • Instants sagrats
        Dolça Parvati | 14/02/2010 a les 22:45

        Gira en ocre la roda del temps
        i mors i reneixes i et vesses com riu
        sense que s'esquince a penes
        la teua antiga virginitat amb revolucions i màquines.
        Esdevens la gran suma dels instants sagrats
        la dels transeünts anònims,
        la dels altars de places i mercats policroms...
        I et diu adéu l'agosarat poeta i en el comiat del vers,
        et perpetua
        entre les bastes delicades
        de flors i cal·ligrames.
        Giren els teus malucs d'asfalt, les sines verdes,
        a l'extàtic compàs de la ferralla de les fàbriques,
        mentre conceps secretament, dins la sorra de l'úter,
        les barraques dels orfes que aviat et diran mare.
        I balles llaminers foxtrots d'organdí,
        masurques dolces de barret de palla
        amb les brises del solstici que travessa
        la pell del senyoret que, endiumenjat, festeja.
        I ara la mar, l'ona, la llum,
        la vall on caus en cataracta...

        Plaça enllà, les rodes d'un tramvia
        han deixat a l'atzar
        un grinyol d'aèria pregunta:
        Quina ànima es podria resistir
        a declarar-se, oh, ciutat,
        indefugiblement
        per sempre teua.

        • Instants sirgats (Boscúria)
          deòmises | 15/02/2010 a les 04:43

          I

          Potser l'aroma d'un cafè rememora
          Dots de núvia,
          Sota el fullam
          Dels arbres estàtics que poblen
          El record i la memòria,
          El caramel en l'aram,
          I un capvespre que enamora
          El sortilegi dels núvols,
          L'arpegi dels còdols
          En la pell aquàtica
          D'un silenci que ha nascut
          Per trencar-se...

          II

          ...Lluny, més enllà de Montjuïc,
          La mar s'esberla contra les roques,
          I serà escuma, vel de la núvia
          Que espera amb impaciència
          Un timbaler de les llambordes
          Que l'ofrenarà amb llavis i mots...

          III

          ...Si més no, el capvespre retorna.
          I et daria l'eufòria de l'entorn,
          Del temps lliure deixat en mans de l'atzar,
          Com l'atzur i la tarongina,
          Que flairem arreu, vinguts d'enlloc,
          O d'un lloc ignot.
          Jaiem, albirem l'eixam de persones
          Que emplena la boscúria feta ciutat.



          d.
  • El Cafè Marleene
    F. Arnau | 14/02/2010 a les 02:00

    El temps s'ha aturat a la Rambla,
    s'ha glaçat al quiosc del "Cafè Marleene"
    on els homes esperen fumant i bevent,
    mentre el cambrer escura les tasses.
    A la Font de Canaletes, apaivaguen la set
    els nens-obrers calçats amb espardenyes
    i la bicicleta recolzada al plataner
    que contempla el pagès com avui faria
    si fos un Masseratti de color vermell.
    Els clients raonen de les seues coses,
    amb el capell de palla (la darrera moda),
    un altre d'esquena, enmig de la foto,
    llegeix al diari les darreres cròniques
    dels aldarulls del moviment obrer
    que tingueren lloc al sector del tèxtil
    el darrer dissabte del mes de Febrer.
    El de la cartera és un perruquer
    que va a afaitar els seus clients
    tots els dilluns quan tanca sa casa,
    la perruqueria del Carrer Llobet,
    el del barret de gàngster enceta un paquet
    per encendre el primer cigarret del dia
    i de sobte descobreix l'anònim fotògraf...
    I els preus? Carai! Quins preus!
    El cafè especial els costa un quinzet
    i per deu cèntims més un cafè amb llet,
    també hi ha orxata i suc de taronja,
    i begudes fortes per combatre el fred.
    I pel voravia que hi ha a l'esquerre
    s'apropa un client que ve de Correus
    de lliurar un paquet als seus pares
    que viuen a un poble de la Vall d'Àssua...
    Com han canviat els temps!
    Ni una sola dona en tot el carrer.

    ***

    FRANCESC


Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.