Aclaració

Mort el gos, morta la ràbia

La Carla i en Ned feien una bona parella, una excel.lent parella. Bona gent, cultes, enrotllats, encara joves i atractius, el seu magnetisme especial atreia tothom a tot arreu on anaven...
Acostumats a una sociabilitat només portes enfora, la visita sorpresa de la nebodeta d'ell va ser això, una sorpresa, una gran sorpresa i, també, un brutal daltabaix dels seus usos i costums. Però la jove, amb la seva alegria despreocupada, amb aquell aire de llibertat impregnat a la pell que encomanava amb les seves constants, sorolloses i obertes riallades, suposà de seguida i paradoxalment un alè d'aire fresc en el seu ordre inamovible i a voltes asfixiant de tant establert.
Al principi, la relació fou tensa i difícil. La noia s'aprofitava de les ventatges de viure amb els oncles per fer la seva, passant la major part del dia fora de casa.
Però, poc a poc, l'Ingrid començà a tobar-se bé entre ells, a veure'ls com a col.legues, a entendre la seva particular filosofia de vida, i les mirades i les converses s'allargaren durant els sopars; lentament, les trobades als matins a les dutxa lliure a l'aire lliure, damunt la gespa del jardí, sota el sol càlid de l'estiu, es convertiren en una mena de suau i pervers gota a gota de desesperació per al pobre Ned, que ullava l'Ingrig amb un nus a l'estòmac: la veia jugar nua amb l'aigua i la desitjava, i el mal que li produïa el desig se li feia insuportable, anguniós.
La Carla, que s'adonava del pendent pel qual relliscava irremissiblement en Ned, callava i esperava, fins que, finalment, s'aproximà còmplice a la neboda per allunyar-la'n i desviar la temptació que, per desgràcia, del tot entenia i comprenia.
Però no, les coses no anaven per aquí, ja que l'Ingrid, en una secreta confessió de mitjanit, li ho féu saber sense embuts: de feia temps ella l'admirava, la respectava, l'apreciava...l'estimava!!


La Carla, l'endemà, no ho dubtà ni un segon. S'endugué la noia, anaren a La Caixa a treure diners i li comprà un bitllet per Tenerife, on sabia que l'Ingrid volia anar més que enlloc, on sabia que la noia hi tenia un noviet que l'esperava, on sabia que...que les coses, tornarien al seu lloc. Sí, sabia tot això i més, sabia que, per sobre de tot, s'estimava en Ned, el seu marit, i que, per ell, faria el que fos, el que fos!