I que ho és de senzill imaginar, inventar i projectar la vida dels altres… un relat dolç, que et permet veure com anem construint vides alienes amb facil.litat que es desmonten en un senzill moment o amb un senzill gest…
Interessant…

Gràcies pel teus SEMPRE ALENTADORS comentaris , per fer-me continuar a creure que escriure és PURA MÀGIA.
Cordialment,

M’agrada molt la senzillesa i quotidianeitat amb la qual vas teixint la HISTÒRIA, que no és poca cosa (60 anys!!! )
Sorprenent per com es va desfilagassant la pregunta de 60 anys de que…
Bell, dolç… commovent….

Agraïda i feliç pels teus comentaris als meus relats! No saps el coratge i l’empenta que m’has regalat.

“ La natura parla i em demana que l’atengui”

No pot agradar-me més la imatge que descrius amb aquest inici de poema… Pels qui coneixem la terra, pels qui la treballem aquest , és un siulo impactant de respecte.
Gracies. Bellissim.

Per cert,
No saps l’eriçada de pell que m’ha provocat llegir el comentari que has fet a un dels meus relats. Una emoció profunda per qui gosa a adintrar-se amb certa icertesa al món de les paraules. Un regal!