MAI NO T’HO HE DIT.

Un relat de: Ullassos


Cada vegada que m’acaricies suaument el mugrons trepitges amb força la perillosa linea… tant és si ho fas amb els dits, amb un mocador de seda, amb els llavis, amb la llengua, o amb un brot d'alfàbrega… el que m'importa i m’excita és que ho fas, i que en tancar els ulls i deixar-me anar travesso el límit.

Un límit que desconeixes. Un límit que fins ara no tenía nom, que no aconseguia identificar com a meu, i que l’he volgut viure sempre amagada i d’esquena als teus maleïts ulls, posseïdors d’una bellesa ferotge, inimaginablement agosarats i atents.

Uns ulls que me duen a desitjar amb una follia desconcertant el que he llegit als llibres eròtics que devor.

Uns ulls amb els quals mantinc una lluita perenne per intentar preservar totes les estructures i fonaments que quan me toques trontollen; amb els que silencio tot el que no saps i despertes; amb els que em dono el permís de desinhibir-me cada una de les vegades que m’acaricies amb els teus llavis el cony estremint-me com si fos el primer cop que ens allitéssim.

Uns ulls que quan me miren, obren el meu sexe en canal. Ho confesso.

Sexe, sexe sexe…quatre fonemes que escriuen dins el meu banyat entrecuix el teu nom. Per ventura, l’amor, també en aquest trencaclosques, hi pugui trobar un lloc.

Saps el que desitjo…? Saps el que imagino…? Pots entreveure el que penso?

No te n’he parlat mai perquè tinc por de traspassar-ho; por que pel fet d’intentar-ho viure es pugui desencadenar una fisura irreparable en la nostra sempre plaent, furtiva i freqüentíssima sexualitat.

El duc escrit, posat -diu la terapeuta-; col.locat entre les cames i el baix ventre. El visualitzo, un sac enorme i lleuger ple de fantasies que visc a l’ombra i d’amagat. A contracorrent, que m’acompanya fa anys, una vida. Una escletxa de desig que empeny i que no em sento ni capaç d’anomenar per una especie de vergonya que em colpeja el cos per dintre. Una vergonya immadura que em deixa sorprenentment paralitzada. No sé ben bé perquè.

Un home que ha caminat tant per cada plec del meu cos i ha begut tantes vegades del meu sexe no m’hauria de provocar aquesta casta de coses. No ho creus?

Voldria mirar un altre cop el teu cos despullat damunt el matalàs d’aquesta casa plena d’una polseguera que ni tan sols m’importa, i perdre la por a demanar. Però l’educació rància i puritana que duc tatuada a la pell engruna fortament la meva part animal.
I em barallo amb les ganes, intentant atrevir-me, i assajo les preguntes davant un mirall que se'n fot. No em surt, no goso, ni capaç som de desbloquejar res. Només puc entreveure una dona inundada d’un erotisme despiadat que cerca camins per viure’l.

Tan debò obrint-me de cames pogués arribar-te a l’ànima i em sabessis llegir! Tan debó!!!

Potser llavors ni et sorprendries. Potser.

Comentaris

  • La por...[Ofensiu]
    Prou bé | 22-06-2022

    T'has deixat el sentit del ridícul. La por a fer-lo, la por a sentir-te'n, la por a que t'hi vegin... Pots que tenallen l'espontaneïtat a l'hora d'expressar lliurement els desitjos i fantasies...

    Un relat molt bonic ben escrit. Un plaer llegir-te!

    De moment ens has regalat quatre relats que, en essència, parlen del mateix, però des d'enfocaments molt diferents. Riquesa de llenguatge i prosa ben confegida que fa de bon llegir.

    Segueix que tinc ganes de seguir-te!
    AMB total cordialitat

  • Erotisme [Ofensiu]

    Un relat sincer, transparent..., on hi aboques tota la teva fantasia, desigs i fins i tot desviacions....Una lluita interna entre el que està bé i no ho està...Un equipament al estat sexual primari d l'home, i dient'ho amb paraules que en cap cap freguen la vulgaritat o el mal gust. Enhorabona!

  • reflexions sobre el sexe[Ofensiu]
    Atlantis | 27-05-2022

    Reflexions sobre el sexe i l’erotisme. Els desitjos no explicitats però sentits.
    Mira que ja soc gran, però encara penso que el sexe és un misteri i sí és la part més animal i per això la més sincera. També que és un aprenentatge

    L’educació, els tabús i les inhibicions implícites que tots tenim a vegades ens dificulten poder expressar el que sentim o desitgem. Però fent un esforç per demanar, explicitar...a vegades no pas amb paraules sinó amb el cos és la manera de gaudir-l’ho.

    I poder arribar a l’ànima perquè ens el fons crec que és el què busquem. Arribar a l’essència de l’altre. A una total comunicació.
    Un relat sincer i íntim que agraeixo que hagis escrit.